Público
Público

Un independentisme fragmentat es reuneix a Bèlgica per engegar el Consell de la República

La trobada plantejada per Carles Puigdemont havia de ser una cimera per la unitat estratègica, però el rebuig de la CUP a assistir-hi i les ferides encara presents entre ERC i JxCat no ho han fet possible. Els assistents han abordat la creació del Consell, que es presentarà dimarts 30 d'octubre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president Quim Torra i l'expresident cessat Carles Puigdemont es reuneixen a Waterloo, Bèlgica. CCMA

Dirigents independentistes s’han reunit a Waterloo (Bèlgica) per posar en funcionament el Consell de la República, però el que havia de ser un acte d’unitat estratègica ha quedat en una trobada d'alt nivell entre les entitats sobiranistes i els socis de Govern: l'entorn de Carles Puigdemont, i la representació d'Esquerra Republicana amb la presència dels seus dirigents exiliats, el diputat Toni Comín i la delegada del Govern català a Brussel·les, Meritxell Serret, a més del president del grup parlamentari, Sergi Sabrià. Hi han assistit el president Quim Torra, la consellera de presidència i portaveu, Elsa Artadi, el portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al Parlament, Eduard Pujol, el diputat d'aquest mateix partit Albert Batet i la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras. D'Òmnium Cultural, s'hi ha desplaçat Oleguer Serra, així com Pep Cruanyes de l'ANC i el president de l'Associació Catalana de Municipis, David Saldoni.

La CUP, per la seva banda, s'ha enrocat en una posició de bloqueig al que consideren una "legislatura autonomista”. Divendres passat ja van explicar que renunciaven a assistir-hi, al·legant que la reunió responia més a “interessos partidistes i institucionals". En una entrevista a TV3, el líder de la formació, Carles Riera, ha criticat durament les posicions de Torra i ha advertit que la seva formació no donaria treva a aquest Executiu: "Aquesta actitud de boicot d'una legislatura autonomista, de no col·laboració ni participació, es plasmarà en la votació dels pressupostos, però també tindrà altres expressions", ha dit Riera. El portaveu de la CUP al Parlament no ha descartat la possibilitat de deixar els escons buits i fer impossible d'aquesta manera la majoria independentista.  Des de Waterloo, el president Quim Torra ha volgut suavitzar el conflicte i clicar l'ull als independentistes anticapitalistes: "Jo sempre he inclós als companys de la CUP. Per nosaltres és importantíssim el Consell de la República", ha dit.

Els republicans, però, tampoc han respost a la crida amb massa entusiasme, amb la confirmació de l'assistència de Sabrià a última hora. La unitat de l’independentisme no passa pels seus millors moments, després de la manca d'entesa entre els dos socis de Govern pel que fa als diputats suspesos i que ha marcat l'inici del curs parlamentari. Tot i els esforços per escenificar una bona entesa, els dos partits encara no han tancat ferides. Mostra d'això són les declaracions del diputat republicà Gabriel Rufián, qui ha assegurat aquest matí en declaracions a Rac 1 que comprèn als dirigents de la CUP: "Entenc a Carles Riera. No tenen res a veure amb Eduard Pujol, em sento més proper a la CUP: sóc republicà i d'esquerres", ha dit. 

El Consell de la República es presenta en societat

La trobada, en un principi plantejada per presentar una imatge conjunta, s'ha reconduït cap a la discussió sobre el funcionament del Consell de la República, vist el fracàs de la convocatòria. Es tracta de l’òrgan que havia d’articular un govern a l’exili format pels membres de l’Executiu cessat per Mariano Rajoy amb l'aplicació de l’article 155 i que havia de ser una de les potes centrals de la instauració de la República: "El que s’ha fet durant aquest temps és detallar-lo, desenvolupar-lo i concretar-lo. És un concepte que obliga a fer innovació institucional", ha explicat Comín davant els mitjans un cop finalitzada la trobada. El cert és que, d’aquesta proposta plantejada amb la investidura de Torra, se n’ha sabut ben poc durant aquest temps. El president català va anunciar la seva intenció d’activar el Consell durant a la conferència que va protagonitzar el passat setembre al Teatrte Nacional de Catalunya. Es tracta d’un organisme que, segons que ha explicat Carles Puigdemont,  serà de naturalesa privada però que mantindrà una estreta vinculació amb el poder executiu.

Es presenta com un govern a l'exili, que ha de treballar en estreta coordinació amb el govern de la Generalitat. L'Executiu hauria d'assumir d'alguna manera les decisions polítiques que s'acordin a Waterloo. El Consell de la República estarà integrat  pels membres del Govern cessat i es reunirà de forma regular.

En declaracions a la premsa, Carles Puigdemont ha reivindicat la necessitat de consolidar aquesta estructura de l'Administració catalana: "[El Consell de la República] neix en les circumstàncies que tots coneixeu. Sota l'empara de les institucions recuperades després del cop d'Estat del 155", ha dit. Segons que han explicat, la reunió d'aquest dilluns s'ha marcat com a objectiu fer visibles les primeres passes de la constitució de l'òrgan al conjunt de l'independentisme.

Es presentarà oficialment dimarts de la setmana que ve, 30 d'octubre, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.