La gran incògnita dels indults que aquest dimarts concedirà el Govern espanyol als nou presos polítics és la inhabilitació política de tots ells, condemnats a entre nou i tretze anys de presó i al mateix temps d'inhabilitació absoluta per ocupar càrrec públic i presentar-se a les eleccions. Per exemple, en el cas d'Oriol Junqueras, líder d'ERC, condemnat a la pena més gran de tots ells, la seva pena d'inhabilitació s'extingirà el 5 de juliol de 2031, segons la liquidació de condemna que va fer la Sala Segona del Tribunal Suprem.

La carrera política de Junqueras, exvicepresident de la Generalitat quan es va celebrar el referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017, pot donar-se pràcticament per perduda. Tret que l'indult que li concedirà el Govern estatal aquest dimarts s'estengui totalment o parcialment a aquesta altra condemna que suposa la inhabilitació política. El que sí que poden fer els presos polítics és ocupar càrrecs interns en partits polítics, com és el cas de Junqueras en la presidència d'ERC. La pena d'inhabilitació absoluta produeix la privació definitiva de tots els honors, ocupacions i càrrecs públics, encara que siguin electius.

Segons fonts consultades per Públic, és probable que els indults del Govern espanyol afectin parcialment la inhabilitació, però descarten que el perdó sigui complet, i preveuen que pugui mantenir-se aquest impediment 'polític' per als presos polítics entorn d'uns cinc anys, la qual cosa impossibilitaria tant a Junqueras com als altres vuit condemnats --Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull-- puguin presentar-se en unes llistes electorals per a les pròximes eleccions catalanes.

Què diu la llei sobre els indults i les condemnes d'inhabilitació? L'article 6 de la Llei d'Indults indica que "l'indult de la pena principal portarà amb si el de les accessòries que amb ella s'haguessin imposat al penat, a excepció de les d'inhabilitació per a càrrecs públics i drets polítics i subjecció a la vigilància de l'Autoritat, les quals no es tindran per compreses si d'elles no s'hagués fet esment especial en la concessió". És a dir, el decret d'indult del Govern espanyol ha de fer expressa referència a la pena d'inhabilitació que resa en la condemna perquè el perdó s'apliqui també a la impossibilitat d'exercir la política.

Un cas semblant, encara que en l'àmbit judicial i no en el polític, va ser l'indult a l'exjutge Javier Gómez de Liaño, el desembre de l'any 2000, de la seva condemna de 15 anys d'inhabilitació per exercir en la carrera judicial per prevaricació en el cas 'Sogecable'. L'indult el va exonerar d'aquesta pena, però amb matisos. "Vinc a indultar a don Francisco Javier Gómez de Liaño i Botella, la pena d'inhabilitació especial, amb totes les seves conseqüències, la qual cosa suposa el reintegrament a la Carrera Judicial, mantenint-se, no obstant això, la incapacitat per exercir càrrec a l'Audiència Nacional o en qualsevol Jutjat d'aquesta, durant el termini de vint-i-cinc anys".

En el cas de Gómez de Liaño, el Govern espanyol, llavors presidit per José María Aznar, va concedir l'indult malgrat comptar amb l'informe contrari del tribunal sentenciador, exactament igual que passa amb els presos catalans.

Delictes de sedició i de malversació

Precisament per l'informe negatiu a la mesura de gràcia del Tribunal Suprem, els indults totals semblen estar descartats en el cas de la sentència de l'1 d'octubre. El temps de condemna que se suprimirà depèn dels delictes que s'indultin. Els nou van ser condemnats per un delicte de sedició i, d'ells, només quatre ho van ser també per un altre de malversació "en concurs medial" amb el primer delicte, és a dir, tots dos estan interrelacionats. Si la malversació no resultés perdonada, aquests quatre presos -- Junqueras, Romeva, Turull i Bassa--, amb les condemnes més altes, podrien seguir a la presó entorn d'un mes o mes i mig més després de la concessió de l'indult parcial, segons fonts consultades per aquest diari. En el cas dels altres cinc presos, la concessió de l'indult significarà, a partir de la seva publicació en el BOE, l'"automàtica" posada en llibertat, una vegada que el Tribunal Suprem dicti les actuacions d'excarceració.