Público
Público

Internacional Què passa a l'Afganistan? Llibres i pel·lícules per entendre el conflicte

La cultura és una eina fonamental per entendre la situació per la qual passa el país de l'Orient Mitjà

Cartel de la película animada 'El pan de la guerra'
Cartell de la pel·lícula animada 'El pan de la guerra'.

En les últimes setmanes, després de la retirada de l'exèrcit dels Estats Units i la presa de poder per part dels talibans a l'Afganistan, són molts els que han buscat amarar-se a través de pel·lícules o llibres sobre què passa al país de l'Orient Mitjà i per què s'ha arribat a aquesta situació després de 20 anys de presència de tropes internacionals al país.

No obstant això, per comprendre també aquestes pel·lícules i llibres cal contextualitzar el conflicte de l'Afganistan, ja que aquest país va estar en guerra molt abans que les tropes nord-americanes i els seus aliats internacionals entressin al seu territori al desembre de 2001 (després dels atemptats de l'11-S) amb l'objectiu de desmantellar a la xarxa terrorista al-Qaida i l'eliminació dels talibans del poder per fer d'aquest país un lloc segur.

Per entendre el que ha passat i està passant allà cal remuntar-se als anys 80, quan l'extinta Unió Soviètica va envair militarment el país, cosa que va desencadenar una guerra de 14 anys. Després de la seva fi, el 1992, es va obrir un període d'inestabilitat política al país en el qual un grup de guerrillers mujahidins -combatents per la jihad (guerra santa) armada- pren el control i assenta les bases del que posteriorment serien els talibans .

Un bon reflex de part d'aquesta història es mostra en la pel·lícula La bestia de la guerra (1988) dirigida per Kevin Reynolds. Ambientada el 1981, narra el terrible atac que una unitat de tancs soviètics porta a terme contra un poble paixtu que alberga un grup de combatents mujahidins, i que posteriorment empeny a aquests últims a anar després d'un dels vehicles a la recerca de venjança.

La tercera part de la saga Rambo (Peter MacDonald) (1988) tampoc passa per alt el conflicte afganès-soviètic, és més, l'escena final de la cinta té una dedicatòria als talibans que van ajudar al personatge de Sylvester Stallone a rescatar el Coronel Trautman de la mà dels soviètics: "la pel·lícula està dedicada als valents combatents mujahidins de l'Afganistan".

Des de l'altre costat de la trinxera, el cineasta rus Ali Khamraev va fer el 1983 la cinta Hot summer in Kabul, en la qual un metge rus viatja a l'Afganistan durant la guerra i veu de primera mà la carnisseria causada pels mujahidins islamistes cap al govern socialista rus.

La literatura tampoc es queda enrere. La premi Nobel de Literatura de 2015, Svetlana Aleksiévitx va publicar en 1989 Els nois del zinc (Raig Verd), una controvertida història que tracta sobre les tropes soviètiques que van combatre a l'Afganistan en els 80, els morts dels quals tornaven a casa en taüts de zinc mentre el seu país no reconeixia l'existència del conflicte.

La intrusió de les tropes nord-americanes a l'Afganistan després de l'atemptat a les torres bessones l'11-S de 2001 i la seva permanència al país durant 20 anys també s'ha reflectit en la literatura i en la cinematografia.Inspirada en fets reals, Osama (Siddiq Barmak, 2003), explica la història real d'una jove que es disfressava com un nen per poder treballar, ja que el seu oncle i el seu pare havien mort i sense un home a la família, la seva mare, la seva àvia i ella mateixa ni tan sols podien sortir de casa, pel que estaven condemnades a morir-se de fam. La cinta, guanyadora del Globus d'Or el 2004, va ser la primera filmada íntegrament a l'Afganistan des del primer ascens al poder i la posterior caiguda dels talibans.

Una història semblant és la que narra la cinta d'animació El pan de la guerra (Nora Twomey, 2017, nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula animació) basada en la novel·la de Deborah Ellis, i en la producció de la qual va participar Angelina Jolie. Explica la història de Parvana, una jove que ha de tenir cura de la seva família quan el seu pare és empresonat injustament.

La famosa novel·la de Yasmina Khadra Las golondrinas de Kabul va esdevenir un film d'animació dirigit per Zabou Breitman i Elea Gobbé-Mévellec, on una parella d'enamorats en l'estiu de 1998 somien amb un futur millor, tot i la violència i les penúries Les novel·les El caçador d'estels, Mil sols esplèndids i I el ressò de les muntanyes, del metge afganès nord-americà Khaled Hosseini, conformen un tríptic inigualable per entendre el conflicte afganès, l'ultraconvervadurisme talibà i els nuls drets que té la dona sota aquest règim.

Encara que no és afganesa, la pakistanesa Malala Yousafzai, Premi Nobel de la Pau 2014, sap de primera mà el que és enfrontar-se als talibans (va ser tirotejada al cap per defensar el seu dret a anar a l'escola). Després de sortir de país, la jove va escriure Jo soc Malala, una autobiografia que dedica a totes les nenes.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?