Público
Público
emergència econòmica

Inversions en borsa sota els efectes del coronavirus 

Dos directors d'empreses dedicades a l'anàlisi i assessorament sobre inversions en els mercats financers es pronuncien sobre el que poden esperar les persones que tenen dipositada una part o tots els seus estalvis als mercats de valors.

Borsa de Nova York
Dones passen amb mascareta davant la façana de la Borsa de Nova York. Europa Press

"Quan hi ha aquestes caigudes tan fortes, al final, quan els mercats tornen al seu nivell normal, les accions són les mateixes, el valor és el mateix, però hi ha hagut un canvi de mans".

"Hi haurà moltes empreses que sortiran molt estomacades d'aquesta crisi, perquè no tindran capacitat d'aguantar, però hi haurà moltes altres i moltes persones, que, al contrari, sortiran reforçades, perquè l’economia és molt dinàmica, i llavors tornarem a una normalitat".

Directius d'empreses especialitzades en l'anàlisi i assessorament sobre inversions en els  mercats financers, Jaume Puig i David Levy, sintetitzen d'aquesta manera el que creuen que passarà quan les borses recuperin la "normalitat".

Públic ha parlat amb tots dos per saber, en primer lloc, quines perspectives econòmiques creuen que poden tenir les persones que tenen dipositada una part o tots els seus estalvis als mercats de valors i que en les darreres setmanes han vist com perdien una part més que considerable dels seus diners.​ Jaume Puig és director general de GVC Gaesco, i David Levy, fundador i director general de DiverInvest. Un i altre tenen punts de vista diversos sobre la situació económica i sobre el que pot passar a la borsa en els pròxims mesos. El primer confia en una recuperació ràpida. El segon també creu en futur retorn a una "normalitat", però no molt aviat i no descarta noves baixades en el preu de les accions.

Jaume Puig explica que "les borses tenen, històricament, fortes caigudes. Dues i mitja cada any, perquè les oscil·lacions són consubstancials al mercat. Aquestes caigudes, històricament, generen en l'inversor menys habituat a aquestes oscil·lacions, una actitud que, si no és la correcta, pot tenir un impacte fort en el seu patrimoni. Què vol dir això? Quan hi ha caigudes fortes, en el 80% dels casos, donen lloc a recuperacions molt fortes. En qüestió de mesos recuperen el nivell anterior". Hi ha un altre 20% de les grans caigudes borsàries, és a dir una de cada cinc, que tenen "una recuperació més lenta, i no es fa en mesos sinó en anys", afegeix.

Crisi econòmica, per quant de temps?

L'important és saber, segons Puig, "si estem davant del cas d’aquest 80% de caigudes borsàries que es recuperen en pocs mesos o d'aquest 20% que realment necessiten més temps per a recuperar-se". 

"Una cosa és una crisi sanitària temporal i una altra és una crisi econòmica global"

"Una cosa és una crisi sanitària temporal i una altra és una crisi econòmica global", assenyala el director general de GVC Gaesco. Per ell està clar que ens trobem en una crisi sanitària temporal", encara que està per veure la temporalitat d'aquesta crisi. Si fos molt llarga en el temps, evidentment, sí generaria una crisi econòmica greu, diu.

David Levy considera "difícil parlar de temps, perquè els mercats últimament es mouen a una velocitat ... pel que és bo i pel dolent, no només pel dolent, però amb pujades i baixades molt fortes", diu.  "L’inversor pot esperar encara aquestes sotragades i en principi s’entén que poden haver-hi encara més baixades. Nosaltres pensem que els mercats de valors encara han de reflectir l’impacte econòmic en el preu de les accions".

"Les perspectives econòmiques no són massa positives. Aleshores entenem que les borses, en el pròxim semestre, o tot aquest any, han de reflectir en algun moment una contracció econòmica". Així ho preveu el fundador i propietari de DiverInvest: "Els inversors encara poden esperar molta volatilitat i baixades més importants".

Naturalesa de la crisi

Jaume Puig: "La causa de la crisi és exògena, no endògena i això vol dir que hauriem de pensar en una recuperació ràpida"

Jaume Puig distingeix entre crisis amb causes endògenes o exògenes. "Quan hi ha una crisi econòmica, suposem una aturada econòmica, cau el PIB, això pot ser produït per una causa endògena, interna de la pròpia economia, per exemple la crisi del 2008-2009. L’economia té uns desequilibris interns, en aquell cas uns preus immobiliaris excessivament alts i, com que ja hi ha un desequilibri, quan aquests preus cauen es generen problemes no només en els balanços familiars, sinó també a les empreses, als bancs, etc."

Jaume Puig, director general de GVC Gaesco
Jaume Puig, director general de GVC Gaesco

"Què vol dir això?" es pregunta, i respon  immediatament que "quan l’economia cau però des de dins, per causes purament econòmiques, vol dir que abans hi havia un desequilibri i que fins que no es resol l'economia no torna a rutllar. En aquests casos parlem de recuperacions econòmiques que triguen un temps, triguen anys, perquè cal resoldre la problemàtica. En canvi, quan el que provoca l’aturada econòmica és un tema exogen, és a dir, que no tens un desequilibri intern, les coses són molt diferents.  Quan és una causa exògena i no hi ha un problema previ, un cop es resol aquesta causa allò [la crisi] es resol molt ràpidament".

"Ara la causa és exògena, no endògena". "El cas és claríssim", segons ell, "i això vol dir que, d’entrada, "hauríem de pensar en una recuperació ràpida". 

David Levy: Hi ha molta gent al món que està en una situació d'incertesa"

David Levy, per la seva banda, posa l'accent en l'incertesa del moment i  assenyala que "el preu de les accions al final ha de reflectir la realitat econòmica del país. En una primera instància, les borses i els fons d’inversió han baixat molt de preu perquè hem estat mirant hora a hora quants morts hi havia aquí i allà i quants malalts ... I encara estem en això, no? Tothom. No només els analistes financers, sinó qualsevol persona. Aleshores el mercat, en aquesta situació, va començar  a moure's amb vendes molt fortes".

"Hi ha molta gent al món que està en una situació d’incertesa. Hi ha molts negocis, hotelers per exemple, que no saben què passarà quan això passi. Hi ha molta incertesa i aquesta realitat macroeconòmica, tot i que s’ha parlat que segurament hi haurà una davallada del PIB aquest any, potser serà més gran".

La borsa davant les previsions del FMI

David Levy, fundador i director general de DiverInvest
David Levy, fundador i director general de DiverInvest

"EL Fons Monetari Internacional (FMI) va sortir amb unes previsions [caiguda del PIB en un 8 per cent a l'Estat espanyol]... però és clar, fer previsions amb un fet històric que mai ha passat al món..., afirma David Levy. És molt difícil fer una predicció d’això, no? T’ho has de creure, però és clar, pot haver-hi un error de càlcul i en principi, en aquest entorn pot haver-hi un decreixement del PIB molt més gran. De cara a l’any 2021, aquesta hipotètica recuperació de la què també ens parlen, a nivell macroeconòmic, potser serà molt més lenta. Segurament serà més lenta, perquè l’ésser humà, de la mateixa manera que té aquesta facilitat de confinar-se a casa, quan fa un mes estàvem al centre comercial gastant en coses inútils, el dia que li diguin que ja pot sortir de nou a comprar , probablement, si porta uns mesos sense comprar, sense tenir estalvis, doncs anirà amb el fre de mà agafat".

Jaume Puig treu unes altres conclusions de les previsions del FMI: "La notícia no és si el PIB l’any 2020 cau un 6, 7 o 8 per cent. Això no és notícia. Si tu has generat un confinament, és evident que el PIB ha de caure. Si tot el país estigués parat dos mesos sobre dotze, doncs el PIB cauria un 16%. Això és matemàtic. El que està dient el FMI és que l’economia cau molt fort, però es recupera molt fortament. Els mercats borsaris van caure molt fort durant tres setmanes però és una caiguda en la que hi ha molta ‘capitulació’, és a dir, inversors més aviat petits que es pensen que el món s’acaba i que en aquell moment decideixen vendre. Però què ha passat des del dia 16 de març fins avui? Que els mercats han pujat fort".

"El mercat no valora ni valorarà els beneficis de les empreses de l’any 2020. Ara bé, els beneficis de l’any 21, el mercat se’ls mirarà amb lupa. És a dir el mercat mira l’any 2020 els balanços i el 2021 els beneficis. Quan ens anem a final d’any, els preus de les accions haurien d’estar reflectint els beneficis de l’any 21. Això vol dir que de cara a final d’any hi ha temps suficient per acabar amb les borses en positiu i en un positiu maco", pronostica Jaume Puig.

Senyals contradictoris

La caiguda dels preus als mercats de valors va ser espectacular. Dies més tard, es van apreciar a les borses senyals significatius de recuperació. Posteriorment es van registrar noves davallades i pujades. Com cal interpretar aquests senyals?
Jaume Puig considera que "els símptomes contradictoris no es troben tant en la recuperació com en el que pot passar, per exemple, aquest estiu, en els mesos immediats. Aquí hi ha més contradiccions", diu i parla de converses que ha mantingut amb directius de companyies hoteleres o de transport aeri, que segons explica, encara que no saben quines restriccions aèries hi haurà i com afectaran a l'activitat hotelera a les illes, preveuen una recuperació molt forta del volum de viatges en avió", perquè quan s’aixequi el confinament pensen fer "uns descomptes tan forts que la gent volarà més barat que mai".

"És possible que les empreses aprofitin l’any 2020 per fer més provisions que mai"

"La incertesa, si preguntes a Ryanair o a Melià, sobre l’any 21, no és tanta. Sobre els tres o quatre mesos vinents hi ha molta incertesa, perquè no se sap els governs de quina manera faran el desconfinament i quines normes posaran. La incertesa serà més en els pròxims mesos que en l’any 2021. L’important per les borses seran els beneficis ordinaris, els normalitzats, no els de l’any 20. 

És possible que les empreses aprofitin l’any 2020 per fer més provisions que mai, perquè saben que seran valorades en funció dels beneficis del 2021", insisteix el director general de Gaesco.

Però David Levy assenyala un altre motiu de les contradiccions: "Sempre tenim tendència a pensar sobre els mercats que són més llestos que nosaltres, no? El mercat sempre va per davant. Hi ha aquesta sensació".

"El que estem veient és que hi ha una certa desconnexió entre l’economia real i els mercats"

"Aquest any, sense anar més lluny, a principis de febrer, el mercat americà es trobava a màxims històrics", recorda, "i a la ciutat de Wuhan el virus ja estava en marxa. El mercat no es donava compte de res, estava en una altra història". Levy adverteix que als Estats Units, la setmana passada,  l’epidèmia i els morts per coronavirus estaven molt presents  "i tothom deia que seria el desastre a les borses, i no han parat de pujar". "El que estem veient és que hi ha una certa desconnexió entre l’economia real i els mercats. Abans anaven molt de la mà i ara van molt separats", constata.

Intervenció de la banca pública

Un i altre, no obstant això, més enllà del grau de confiança en la intel·ligència dels mercats esperen que la banca pública intervingui de forma limitada.

Levy, per exemple, pensa que la desconnexió que afirma que hi ha entre mercats i economia real "té molt a veure amb la intervenció dels bancs centrals".

"Els bancs centrals, amb totes aquestes injeccions tan massives de deute que estan fent, no estan deixant que l'economia segueixi el seu curs natural"

"El Banc Central va canviant les normes ajudant l’economia, a base d’endeutament". "Després hem de veure l'impacte d’aquestes ajudes. Això és pa per avui i gana per demà", adverteix. "Al final, els bancs centrals, amb totes aquestes injeccions tan massives de deute que estan fent, no estan deixant que l’economia segueixi el seu curs natural". "Una cosa és ajudar una mica, però ja portem deu anys de tot això. No és una història que comença avui, sinó que va començar fa molt de temps, i arribarà un moment, i ja tenim dubtes, en el qual aquestes ajudes tindran un impacte limitat, perquè al final tu pots baixar els tipus d'interès a zero o posar-los en negatiu, però la gent no vol endeutar-se més. No pot".

"Els bancs centrals cada cop tenen menys capacitat d'ajuda"

"Aquest entorn de tipus negatius, que en principi, quan va començar aquesta història, ja fa cinc anys, semblava que els tipus mai baixarien d’un cert nivell, van baixar molt, després van entrar en tipus negatius, que era una cosa extremadament sorpresiva, i ara sembla que està aquí per quedar-se molts anys", insisteix David Levy. Ara els bons del tresor dels EUA també estan a tipus zero, alerta. "A zero i a l’1 % a vint anys".  "Això no és massa positiu", segons ell, "perquè els bancs centrals cada cop tenen menys capacitat d’ajuda, tenen menys marge per ajudar. Nosaltres no és que siguem crítics però cal anar amb compte, perquè és un còctel que pot ser no del tot agradable".

Puig creu que "en línies generals la intervenció que s’està fent és correcta". "Si haig de resumir el que fan les autoritats públiques de diferents llocs del món, el que diuen és, escolti, 'jo faré el que calgui', com que crec que això és temporal, jo haig de dedicar els meus esforços a que un cop s’acabi la temporalitat, el teixit productiu i social estigui intacte", explica. Pensa, però, que "si la temporalitat és de dos mesos, una part d’aquestes quantitats que han compromès no seran necessàries". 

"Jo diria que conceptualment el que s’està fent a nivell general és correcte, però crec que s’ha de vigilar molt en l’execució. Si has d’actuar molt intensament durant dos mesos, fes-ho el més aviat que puguis, perquè si actues tard potser perds una part del teixit social i és molt important no perdre’l, per a que al final del confinament tothom estigui al seu lloc", conclou Jaume Puig.

Com veuen l'actuació del Banc Central Europeu?

El mateix Puig defensa el que es fa des d'Europa. "L’actitud del BCE és la següent: deixo que augmenti el dèficit públic. Vostè ha de fer front a una situació de temporalitat, gasti més diners. Això és correcte". El que no seria correcte, en la situació que defineix com "de temporalitat", seria que diguessin "no gasti més diners. Això si fos una crisi llarga seria una altra cosa, però amb temporalitat està bé". "Endeuti’s més, cap problema".  L’acció important del BCE, segons ell, és que "destini diners a comprar deute italià, espanyol, etc. Això què vol dir? Que el BCE, comprant els bons, s’està assegurant que el cost financer del país sigui baix, perquè si no estigués comprant el deute, d'Itàlia, d'Espanya..,. l'estarien pagant amb uns tipus d’interès molt superiors als que s’està pagant".

El que no li semblaria pertinent seria "la mutualització del deute", el "paguem entre tots", per la dificultat que representa la seva implementació. "Això és molt difícil, perquè al final, quan es mutualitza el deute, encara que sigui desitjable, que ho és, després has de veure com reparteixes aquesta mutualització entre els diferents països, i això és conflictiu". 

En aquest punt David Levy insisteix en que "és millor intentar deixar el mercat a la seva naturalitat. Que sigui el mercat qui decideixi", però si el mercat "no respon sol, s’ha de fer el possible per salvar l’economia. No és que estiguem en contra. La mutualització tampoc sembla una mala solució a curt termini", admet.

El que passarà a curt termini

"Després d’aquestes baixades que queden en els pròxims sis mesos a les borses, veurem una recuperació"

"Les crisis no són maques, però van bé per netejar una miqueta", opina David Levy. "S'ha de mirar el costat positiu de tot això. Jo crec que en un termini raonable, en dotze mesos, hi haurà una recuperació, l'economia tornarà a funcionar i després d’aquestes baixades que queden en els pròxims sis mesos a les borses, veurem una recuperació i tornarem altre cop a aquests fons d'inversió. Aquests inversors que en el curt termini tornaran a patir, després es recuperaran. També sortiran optimitzats per comprar i per invertir en molt bones companyies que quedaran a preus molt raonables".

"Nosaltres estem molt preocupats en el curt termini, el d'aquí a l’estiu", "si mires els últims tres mesos et mareges", reconeix Levy, però també vol manifestar confiança en què "després que hagi passat tot això ... tornarem a funcionar i les borses continuaran a reforçar-se i tornaran a pujar". I recupera l'argument basat en la gràfica de la borsa en un període de cent anys: "Una línia recta que puja", llevat de determinades davallades puntuals.

"Ara que ha pujat una miqueta, nosaltres, --diu el director de DiverInvest-- amb aquest rebot, hem recomanat ser prudents, reduir una mica els riscos i tenir paciència, perquè el tren tornarà a passar per l’estació, llavors quan torni a passar amb més tranquil·litat i més certesa, podem tornar a pujar i "comprar a preus raonables".

Preocupació per la reproducció del fenomen de la "redistribució inversa de la riquesa"

El director general de GVC Gaesco, per la seva banda, expressa preocupació pel que considera que serà la reproducció del fenomen de la "redistribució inversa de la riquesa". "Quan he vist tantes vegades que en les caigudes els petits inversors han venut, perquè s’han espantat i han pensat que el món s’acabava, i després una recuperació molt ràpida, i veus que ha canviat de mans i que ha comprat més l’expert... això em sap greu. Al final el petit inversor ha d’entendre que les volatilitats en els mercats són consubstancials i un s’hi ha d’acostumar".