Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques han descobert un marcador per saber si un dels càncers de pell més freqüents acabarà provocant metàstasi. En un comunicat, han explicat que el descobriment es basa en una proteïna que es troba a les cèl·lules de carcinoma escatós. Concretament, han detectat que quan els valors d'aquesta són baixos, vol dir que les cèl·lules s'estan preparant per iniciar la migració cap a altres òrgans i provocar així la propagació del tumor a altres zones del cos.

L'estudi, publicat a la revista Life Science Alliance, ha obert la porta a estudiar vies per bloquejar aquest procés i trobar un tractament per evitar les metàstasis en el segon tipus de càncer de pell més freqüent, el carcinoma escamós cutani. A l'Estat espanyol, cada any es diagnostiquen 74.000 nous casos d'aquest tipus de càncer en concret. El risc de patir-lo al llarg de la vida oscil·la entre el 7 i l'11% i la seva incidència s'ha duplicat en els últims trenta anys. En el cas del carcinoma escatós, al voltant del 4% dels tumors provoquen metàstasi. Però aquest percentatge podria baixar amb aquest nou descobriment. 

El segon tipus de càncer de pell més freqüent

Els investigadors han descobert que un nivell baix de disquerina, un tipus de proteïna, indica que les cèl·lules del carcinoma escamós cutani estan preparades per migrar cap a altres parts del cos, com els ganglis limfàtics, i a partir d'aquí provocar metàstasi.

Ho han fet a partir de mostres d'un centenar de tumors primaris de pacients amb aquest càncer. En aquells que van fer metàstasi, van comprovar amb proves in vitro, com determinades partícules d'ARN no codificant deixaven d'expressar-se i com baixaven els nivells de disquerina, que és la proteïna que ajuda a estabilitzar-los. És a dir, que indicaven que les cèl·lules tumorals es preparaven per migrar. "És un mecanisme que pot explicar la metàstasi, però no només això, sinó ser un marcador del moment en el qual la cèl·lula tumoral es prepara per migrar i iniciar aquest procés", ha explicat la doctora Inmaculada Hernández-Muñoz, investigadora principal de l'estudi, en el comunicat. 

Alhora, ha indicat que el descens en els nivells de disquerina indueix un canvi en el metabolisme de les cèl·lules tumorals, que passen de consumir glucosa a alimentar-se del conegut com a colesterol dolent. Això els permet sobreviure a la migració fins als ganglis limfàtics i, d'allà, a altres òrgans on proliferar.  

La doctora ha assegurat que aquest nou marcador pot obrir la porta a assajar tractaments amb inhibidors del metabolisme dels lípids en aquestes cèl·lules per evitar la metàstasi. "També s'obre la porta a estudiar si les persones amb nivells més alts de colesterol LDL tenen també més risc de metàstasi", ha dit.

L'estudi ha estat finançat pel Fons de Finançament per la Salut de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) i hi han participat el Grup de recerca en Metabolòmica Aplicada de l'IMIM-Hospital del Mar i la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).