Tot i alguns matisos, la Unió Europea no ha estat precisament neutral en el conflicte polític que es viu a Catalunya i, malgrat algunes excepcions, fonamentalment ha fet costat al govern espanyol. Ara bé, les posicions al Parlament Europeu no són ni de bon tros homogènies. Una constatació és l'existència de la plataforma Diàleg UE - Catalunya, que agrupa més d'una trentena d'eurodiputats provinents d'onze països i sis grups polítics -des de l'Esquerra Unitària Europea a l'Aliança de Socialistes i Demòcrates, passant pels Verds o l'Aliança dels Liberals i Demòcrates (ALDE). Sorgida al novembre a Brussel·les, aquest divendres s'ha presentat a Catalunya, en un acte celebrat a l'Ateneu Barcelonès que ha comptat amb la participació del president de la plataforma, l'eslovè Ivo Vajgl, l'eurodiputada del PNB Izaskun Bilbao o la italiana Eleonora Forenza, provinent de Refundació Comunista, entre d'altres.

La plataforma advoca perquè les institucions comunitàries s'impliquin en impulsar una solució política a un conflicte que ja té dimensió europea i que només pot assolir-se per la via del diàleg. En aquest sentit, defensa que la celebració d'un referèndum acordat seria la via òptima. A més a més, reclama l'alliberament dels «presos polítics» catalans i que s'anul·li l'aplicació de l'article 155 sobre el govern de la Generalitat. L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha manifestat que la plataforma confirma que els catalans «no estem sols a les institucions europees», tot i reconèixer que li agradaria comptar amb «més acompanyants». Solé ha afegit que la UE va molt més enllà de Donald Tusk, president del Consell Europeu; Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i Antonio Tajani, president del Parlament europeu, perquè també hi ha «l'Europa dels valors, la solidaritat i la democràcia». No cal obviar que Raül Romeva i Oriol Junqueras, dos dels nou presos independentistes, van ser eurodiputats.

El periodista Martí Anglada ha afirmat que la UE pateix un "dèficit democràtic evident" i en aquest context "Catalunya ha de formar part de la solució", perquè al seu entendre hi pot aportar qüestions com "l'aprofundiment democràtic i participatiu", a més de massives "mobilitzacions populars pacífiques". També ha intervingut Diana Riba, que s'ha encarregat de llegir un text de Raül Romeva, el seu marit. Romeva, empresonat a Estremera des del 23 de març i eurodiputat entre el 2004 i 2014, ha exposat que "fins ara el govern espanyol no ha volgut fer el que fan les democràcies modernes, que és fer política". "Sóc a la presó perquè no ens n'hem sortit a l'hora de parlar, hi sóc per fer política i els que ens hi han posat no n'han fet", ha afegit Romeva al text, per concloure amb una crida a Europa a "no tancar els ulls", perquè s'hi juga la seva credibilitat.

Instrument al "servei de la pau i el diàleg"

L'eslovè Ivo Vajgl, antic ministre d'Afers Exteriors d'Eslovènia, ha mostrat la seva voluntat per "discutir i parlar amb tothom, tant els partidaris de la independència, com els contraris, perquè tothom té les seves raons i els seus arguments i la democràcia és parlar amb tothom i arribar a acords". Vajgl, que presideix la plataforma, s'ha mostrat molt crític amb la repressió que l'Estat espanyol aplica sobre càrrecs electes i ciutadans catalans: "La reacció de l'Estat espanyol amb relació als fets de l'1 d'octubre s'ha centrat en humiliar el poble català". L'eurodiputat ha insistit en la necessitat de buscar una sortida dialogada, però alhora ha fet una defensa ferma del dret a l'autodeterminació dels catalans, que segons ell "ningú pot negar", i s'ha mostrat convençut que tard o d'hora Catalunya assolirà la independència: "Tard o d'hora, Catalunya serà una de les estrelles de la Unió Europea".

L'eurodiputada basca Izaskun Bilbao ha donat el seu suport als presos i als polítics independentistes que s'han establert a l'exterior i ha detallat que la plataforma «és un instrument al servei de la pau i el diàleg». «És hora de canviar les paraules de destrucció recíproca, pels discursos de seducció massiva, tot i que sigui difícil», ha afegit, per insistir que aquí «hi ha un problema polític. Al marge de la llei no es pot resoldre, però només amb la llei tampoc. La solució només pot ser política». La parlamentària del PNB ha assegurat que el problema desperta «una enorme preocupació a Brussel·les» i que malgrat les aparences, el missatge que hi corre «és nítid» i advoca per «apaivagar el conflicte i reconduir-lo cap al diàleg».

Eleonora Forenza ha afirmat que el seu «deure» és «mostrar que el poble català no està sol», perquè «són ciutadans europeus i tenen els mateixos drets que els altres ciutadans europeus». "El que passa aquí és un afer europeu, no espanyol", ha insistit la diputada, que forma part del grup de l'Esquerra Unitària Europea. Per a Forenza, la «responsabilitat de les institucions europees és construir diàleg no només amb govern espanyol, sinó també amb les institucions catalanes». Forenza també ha considerat «inacceptable» el comportament fins ara de la UE, que veu com a «part del problema» i ha criticat el «silenci» mostrat envers la «repressió». Els eurodiputats Ramon Tremosa (PDeCAT) i Josep Maria Terricabras (ERC) s'han encarregat de cloure els parlaments.