Joan Carles I ha realitzat una segona regularització fiscal per rendes no declarades durant diversos exercicis que sumen més de vuit milions d'euros de pagaments en espècie, pels quals ha abonat més de quatre milions a l'Agència Tributària, segons ha avançat el diari El País amb fonts coneixedores de l'operació.

En concret, ha presentat una declaració voluntària davant l'Agència Tributària per vuit milions d'euros en concepte de vols d'una companyia de jet privats pagats fins al 2018 per la fundació Zagatka, propietat d'Álvaro de Orleans, segons el diari.

Aquesta fundació es va crear l'octubre de 2003 i és la societat que suposadament va utilitzar per ocultar el cobrament de comissions il·legals. Orleans nega ser testaferro del monarca i assegura que va crear la fundació per continuar la tradició familiar d'ajudar les monarquies europees.

Així, va ocultar a través de Zagatka en dos bancs suïssos milions d'euros d'accions de companyies d'una desena d'empreses espanyoles de l'Ibex 35. Segons va publicar El Confidencial, els comptes de la fundació en els bancs suïssos Credit Suisse i Lombard Odier van registrar moviments de compres d'"imports milionaris" d'accions amb els diners que ingressava de presumptes operacions de comissions il·legals d'intermediació.

El rei emèrit Joan Carles ja va presentar el desembre passat davant l'Agència Tributària una declaració, quatre mesos després de la seva sortida d'Espanya, amb relació a l'ús de targetes bancàries per part de Joan Carles I i els seus familiars.

L'import ascendia a 678.393,72 euros incloent interessos i recàrrecs, corresponents a un deute tributari de 2016 a 2018. No obstant això, la recerca segueix endavant ara com ara.

La decisió de l'emèrit de començar a retornar els diners es va produir després que un dels seus presumptes testaferros, el coronel de l'Exèrcit de l'Aire Nicolás Murga, ja retirat i titular d'aquest compte d'Ibercaja, declarés davant la Fiscalia.

Aquesta línia de recerca sobre despeses realitzades amb efectiu i que no havia estat declarat a Hisenda s'uneix a les altres dues ja obertes al rei emèrit, la primera per possibles comissions procedents de l'AVE a la Meca i que previsiblement serà arxivada per no trobar-se indicis que es puguin perseguir respecte de l'excap de l'Estat, que és aforat davant el Tribunal Suprem. I una segona relativa a pagaments amb una targeta de crèdit dels quals es podrien haver beneficiat Joan Carles I i altres membres de la seva família sense ser titulars del compte associat a aquest mitjà de pagament.

A més, principis del mes de novembre, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va revelar l'existència d'una tercera recerca relativa al rei emèrit, i de la qual s'ocuparà, igual que de les dues anteriors, la Fiscalia del Tribunal Suprem amb la col·laboració del fiscal cap Anticorrupció Alejandro Luzón.

Podemos titlla de "vergonya" la declaració voluntària

El diputat d'Unidas Podemos i secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ha titllat de "vergonya" que el rei emèrit Joan Carles hagi realitzat una segona regularització fiscal per rendes no declarades i ha subratllat que "en qualsevol altre cas" s'hagués obert una recerca per delicte fiscal. "Una vergonya que l'Emèrit continuï pagant 'voluntàriament' a Hisenda milions que degué declarar fa anys", ha apuntat Pisarello en el seu compte de Twitter.

"Ràpid, inventa't una altra acusació falsa i estúpida sobre Podemos o sobre Pablo Iglesias", ha ironitzat el portaveu d'Unidas Podemis en el Congrés, Pablo Echenique, a les xarxes socials. "Un dia Iglesias va penjar la seva motxilla a la cadira d'Echenique... Ja ho tinc! Iglesias utilitza un diputat pagat amb diners públics com a penja-robes. Crida'l 'el cas penja-robes'", ha afegit.