Público
Público
eleccions al parlament

El PSC s'imposa en vots i escons amb un terç dels vots escrutats, però l'independentisme reforça la seva majoria

Els socialistes obtenen 34 escons, dos més que ERC i JxCat, que empaten a 32. Vox irromp al Parlament amb 11, mentre que la CUP passa de 4 a 9, els comuns mantenen els 8, Cs s'estimba i perd 30 dels seus 36 diputats i el PP en suma 3. El PDeCAT no entra i l'independentisme no arriba al 50% dels vots. 

Gràfic amb el repartiment de diputats.
Gràfic amb el repartiment de diputats. Govern

Si l'escrutini continua com fins ara, les eleccions al Parlament deixaran un escenari similar a les del 2017, amb tres partits força igualats i per sobre dels 30 diputats i amb un guanyador en vots i escons que ho tindrà molt difícil per poder governar. Amb un terç del vot escrutat el PSC s'imposa amb 34 diputats i el 24,6% dels vots, mentre que Esquerra empataria a 32 escons amb JxCat, tot i superar-lo en vots (21,3% contra 18,8%). Això significa que ERC i Junts sumarien 64 escons, dos menys que el 66 actuals, però l'independentisme s'enfila fins als 73 -ara en té 70- gràcies al creixement de la CUP, que passa a de 4 a 9, mentre que el PDeCAT no entraria. 

Pel que fa a la resta de partits, Vox és la quarta força amb més del 8% dels vots i 11 escons. Els Comuns mantenen els 8 diputats actuals, Cs es desploma i perd 30 dels 36 representants que té i el PP baixa de 4 a 3.

El sondeig previ

El resultat varia força amb el sondeig a peu d'urna realitzat per l'empresa GAD 3 per a TV3 i Catalunya Ràdio, que donava la victòria en escons a ERC amb entre 36 i 38, mentre que el PSC n'obtindria entre 34 i 36, però guanyaria en vots. El sondeig situava Junts amb entre 30 i 33 escons, la CUP amb set, En Comú Podem, Cs i Vox amb entre sis i set en els tres casos, el PP amb entre 4 i 5 i el PDeCAT amb 0-2. 

Valoració dels partits

El número 2 d'ERC per Girona, Sergi Sabrià, ha assegurat que, encara que les eleccions estiguessin "fetes a mida per tombar l'independentisme", "l'independentisme tornarà a vèncer". "Avui ens hem de fixar en quants escons estan a favor de l'amnistia i l'autodeterminació, si l'independentisme supera el 50%, i si l'independentisme s'ha de liderar des de la dreta o des de l'esquerra".


La número 2 del PSC per Barcelona, Eva Granados, ha encetat la nit electoral destacant la remuntada que els socialistes assoliran aquesta nit, disputant-se el lideratge amb ERC: "Ningú comptava amb nosaltres fa tres anys, ningú comptava amb nosaltres fa tres mesos, i ara estem a la final".

Per la seva banda, el número cinc de les llistes a Barcelona d’En Comú Podem, David Cid, ha assegurat que es mantenen "optimistes" davant els sondejos i amb possibilitat de "mantenir els resultats". Cid també ha aprofitat per insistir en la seva aposta per una entesa entre ERC i el PSC: "Les enquestes donen per fet que és possible un Govern d’esquerres a Catalunya".

La cap de campanya de JxCat, Elsa Artadi, ha rebutjat fer comentaris sobre els resultats, perquè, ha dit, hi ha diferents previsions i l’únic que valdrà serà el recompte final de vots. "Serà una gran nit per Junts i per l’independentisme", ha afirmat.

El secretari de comunicació de Catalunya i tercer de la llista de Ciutadans, Nacho Martín Blanco, ha agraït la feina dels apoderats i ha lamentat "la baixa participació" d'aquestes eleccions respecte al 2017. "Ens hauria agradat que fos d'una altra manera, però aquest ha estat el número de participació", ha dit.

El número 2 de la llista per Barcelona de la CUP, Carles Riera, qui ha estat el primer a comparèixer, ha atribuït la davallada de la participació al "moment de l’excepcionalitat sanitària". Riera també ho ha relacionat amb la "crisi institucional i democràtica" que viu Catalunya, en una crítica clara al Govern de JxCat i ERC. 

El candidat del PPC, Alejandro Fernández, encara no s'ha pronunciat. L'única reacció ha estat per Telegram, on fonts del partit asseguren que "la direcció del PPC segueix amb tranquil·litat i serenitat les dades". "De moment es complirien els objectius de créixer i obtenir grup parlamentari", apunten.

Per la seva banda, el secretari d’organització del PDeCAT i diputat al Congrés, Ferran Bel, ha demanat "precaució" davant dels resultats del sondeig, tot i que ha remarcat que, a diferència d’enquestes prèvies, ja els dona representació. S’ha mostrat convençut que entraran: "El PDeCAT estarà al Parlament de Catalunya, i amb grup parlamentari propi", ha dit.

Caiguda de la participació

Com era de preveure, la participació a les eleccions al Parlament està caient amb força. Fins a les 18h la participació és del 45,73%, el que suposa 22,5 punts menys que als comicis del 21 de desembre de 2017. La combinació de la pandèmia de la Covid-19, un moment de cert desencís amb la política i, qui sap, si el dia plujós explicarien el creixement de la participació. En qualsevol cas, a la dada s'hi ha de sumar el vot per correu, que no s'incorporarà a les urnes fins que tanquin els col·legis, a les 20h, i que ha batut rècords amb gairebé 270.000 paperetes.

Pel que fa a províncies, on més cau la participació és a Tarragona i Barcelona, que també són les dues demarcacions amb una afluència a les urnes més baixa. En concret, a Tarragona és del 42,82%, 24 punts menys que el 2017, mentre que a Barcelona se situa en el 45,97%, 22,61 punts per sota. A Girona la participació a les 18h és del 47,09%, 21,07 punts menys que fa quatre anys i a Lleida és del 46,29%, 20,36 punts per sota. Per comarques, la caiguda és força homogènia, tot i algunes excepcions. On més cau és al Baix Penedès (-25,44), el Baix Camp (-25,42) i el Montsià (-25,19), mentre que on ho fa menys és al Priorat (-12,58) i el Pla de l'Estany (-15,55). 

Les dades de la tarda confirmen la caiguda ja registrada al matí. A les 13h la participació era del 22,72%, 12 punts per sota de la que hi havia el 2017 a la mateixa hora.  La circumscripció on més havia baixat era Tarragona, amb un 12,43 menys; seguida de Barcelona, amb una baixada del 12,07; Girona, amb un 11,04 menys i Lleida, amb un 10,24 menys.

El conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, Bernat Solé, ha justificat aquesta davallada per la "celebració de les eleccions en plena pandèmia", així com per una menor densitat de vot durant la franja de persones vulnerables d'aquest matí i per l'increment del vot per correu. 

Totes les meses s'han pogut constituir, encara que n'hi ha diverses que han hagut de recórrer als suplents per substituir membres titulars que no estaven presents. En la primera compareixença per valorar la jornada electoral, Solé ha indicat que les dades són equivalents a les dels comicis de 2017: "La jornada electoral es podrà celebrar amb total normalitat". En aquell moment, quarts d'onze, hi havia al voltant del 98% de meses constituïdes, però finalment la xifra s'ha completat. Les dades de participació també confirmen una baixada de la participació d'11,97 punts respecte als darrers comicis.

Solé no ha pogut detallar quantes meses s'han constituït gràcies als suplents, després que la Junta Electoral permetés la mobilitat d'aquests cap a altres meses que no tenien assignades en cas que faltessin els titulars. 

De nou, Solé ha instat a la ciutadania a "votar prenent totes les mesures de seguretat", a poder ser portant la papereta de vot de casa i controlant a través de l'app Eleccions 14F quin és l'estat d'aglomeració de cada col·legi. Per altra banda, ha pronosticat que l'escrutini electoral serà més llarg de l'habitual a causa de l'augment del sufragi per correu i de les precaucions que s'hauran de prendre en el moment de fer el recompte de vots.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?