Público
Público

Jornades de dotze hores sense descans per poc més de 1.000€: així es treballa a Cabify

Dos ex-conductors de Cabify denuncien a 'Públic' les males condicions laborals a l'empresa: jornades laborals extenuants, baixos salaris, pressions constants per augmentar la facturació... Una precarietat que s'amaga sota la façana d'una imatge corporativa impoluta i que és ignorada per molts usuaris

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Un vehicle atropella una moto d'un agent de la Guàrdia Urbana a Barcelona l'11 d'agost.

El portaveu d'Elite Taxi, Alberto 'Tito' Álvarez, comentava a principis d'agost a Públic que els taxistes tornarien a les protestes al setembre si el Govern no satisfà les seves demandes. En aquestes setmanes de calma aparent, el conflicte ha passat a un estat latent i ha desaparegut dels mitjans de comunicació. Del conflicte del taxi que ha viscut Barcelona –i que potser tornarà a viure–, queden però encara cabdells solts. Per exemple, les condicions laborals dels conductors de les empreses que operen amb llicències VTC com Cabify i Uber, i que es troben en el centre del conflicte.

Javier va conduir un cotxe d'una de les empreses que treballa per a Cabify des del maig fins a l'octubre del 2017. Denuncia a Públic les males condicions laborals que existien a la companyia. "El contracte el feien a través de Job and Talent, una empresa de treball temporal, per a treballar al seu torn per a Yirmi, que treballava amb l'aplicació de Cabify i tenia els vehicles", explica aquest antic conductor de Cabify, que ha posat una demanda contra Yirmi perquè l'obligaven "a treballar dotze hores". Hores que havia de passar connectat a l'aplicació instal·lada a un telèfon mòbil de l'empresa –a través de la qual un equip els vigilava i sabia en tot moment on estaven– perquè del contrari l'acomiadaven. "Havíem de facturar 3.500 mensuals, i si no, t'acomiadaven, tot això amb un salari de 1.256 euros bruts, dels quals et quedaven uns 1.150 euros nets", denuncia Javier. "Ens pressionaven, ens trucaven per facturar més, per no estar-nos aturats... no et deixen descansar, no et deixen ni gairebé respirar, jo molts cops acabava apagant el telèfon perquè no podia suportar-ho més, dissabtes i diumenges i festius... així no es pot treballar... això no és vida", lamenta.

Aquest treballador, amb més de 30 anys d'experiència al sector transports, ha interposat una demanda contra Cabify per acomiadament improcedent –el judici serà al setembre– i destaca que com aquestes, n'hi ha moltes, encara que molt poques acaben fent-se públiques. Javier treballava de les 10 de la nit a les 10 del matí, dotze hores a les quals encara calia afegir el desplaçament fins al que en l'argot dels taxistes es coneix com a 'base', el garatge on es troben els vehicles de Cabify –cotxes de 'renting' que no s'aturen mai ja que un torn segueix a l'altre– i on freqüentment calia esperar fins que arribés l'automòbil del torn anterior.

"Entre que reculls el vehicle i l'entregues, eren tretze hores, dotze hores de feina i una per a descansar... és més de la meitat d'un dia, una barbaritat", comenta. En el seu cas el desplaçament era d'uns trenta minuts, però altres conductors necessitaven més temps per arribar a la feina. "Quan vaig fer l'entrevista ens van dir ja que al contracte parlaven de vuit hores, però que se'n treballarien dotze", assegura a aquest mitjà a l'agregar que "en escoltar això molta gent es va alçar i marxar, però jo en aquell moment necessitava treballar per motius personals". La majoria dels conductors, continua, estan "per necessitat, per tal i com estan les coses, perquè creuen que no els queda altra cosa que suportar". "Molts tenen por de denunciar, però tornem sempre al mateix: necessiten els diners, només denuncien quan són acomiadats" i, "a més, l'empresa ho negarà sempre".

Aquestes llargues jornades laborals afectaven decisivament la capacitat d'atenció dels conductors a la carretera. "Jo treballava dotze hores, en ocasions m'adormia al volant, has de pensar que a les últimes hores el cos ja no aguanta... jo mateix vaig estar a punt de tenir un accident dos cops perquè m'adormia, els dos cops tornant de l'aeroport", afirma al senyalar que en aquest moment es va adonar que no volia continuar "posant en risc la meva vida". Li pregunto si vol que ho posi al text final. "Sí, cap problema, perquè això és la veritat, t'ho dirà tothom", em contesta. "Quina seguretat hi ha quan una persona porta conduïnt 10 hores al volant?", es pregunta.

Li demano a Javier per la imatge corporativa (conductors ben vestits, ampolla d'aigua, etcètera). "Tot molt maco per fora, camisa, corbata... però després el tracte amb els conductors... Estan tots amenaçats: o fas 3.500 euros de caixa o vas fora, o fas dotze hores de feina o vas al carrer", comenta. Les condicions són tan dolentes que la rotació dels treballadors és constant i "tal i com entren, surten". "No hi ha conductors professionals, no es fan classes ni cursos de formació, tot el que et demanen són els punts del carnet de conduir i els antecedents penals, però tú no saps si aquell conductor sap conduir o no... contracten a qui sigui, no hi ha proves de selecció, psicotècnics... jo he vist cotxes de sis mesos amb l'embragatge trencat perquè molta gent no sap conduir, no fan proves, agafen al primer que va... és el que hi ha", relata. Segons m'explica Javier, ara mateix hi ha 4.000 llicències VTC a l'espera de concessió. És a dir, potencialment uns 8.000 conductors treballant en aquestes condicions. "I si no vols, al carrer".

"Al principi semblava una meravella, però..."

Com Javier, Vicente també va treballar una temporada per a Cabify i, com ell, també ha demandat a la companyia per acomiadament improcedent. El seu cas el porta el col·lectiu Ronda. El seu perfil, explica a Públic, és el de molts conductors a aquesta companyia. Divorciat i amb fills als quals ha de pagar una manutenció, Vicente tenia un petit negoci i es va endeutar. Per això va entrar a Cabify per guanyar una mica de diners i sortir del pas. "Al principi semblava una meravella, però després em vaig trobar una cosa molt diferent", confessa, "i encara ha anat a pitjor, la situació allà és ara mateix molt precària, hi ha gent que treballa per 900 euros per dotze hores, jo quan vaig entrar guanyava 1.250 euros nets".

Vicente va notar els canvis quan l'empresa que gestionava les VTC va canviar la base a Poblenou, obligant-lo a fer desplaçaments més llargs per agafar el cotxe, tot mantenint una estació de servei associada per repostar a l'Hospitalet, fins on calia anar-hi –fins i tot en hores punta– quan el cotxe anava curt de benzina. Els horaris van ser el pitjor canvi de tots, passant a ser d'onze del matí a onze de la nit (o viceversa) o de dotze del migdia a dotze de la nit (o viceversa). "Quina vida tens amb aquesta mena d'horaris?", es pregunta. "Fins i tot si fas dotze hores, si treballes de cinc de la matinada a les cinc de la tarda encara tens una estona lliure, però així no es podia ni anar al metge... jo no tenia vida, estic separat, no podia ni veure els meus propis fills", critica.

La precarietat és la norma a les flotes de vehicles VTC que treballen amb Cabify. "Et demanen tenir el cotxe net, però no et donen material de neteja, volen que vagis ben vestit i corbata, però no et donen plusos per això, com sí que passa als autobusos", posa com a exemple. Com Javier, afirma que a Cabify, durant la jornada laboral, "ningú descansa, has d'estar connectat permanentment, ells diuen que descanses entre servei i servei, però això és mentida, segueixes al volant, no estàs a una cafeteria, i si fas un cafè, has d'estar pendent del mòbil i, si surt un servei, sortir corrents, i a més de tot això, has de tenir el cotxe sempre a la vista per si algú el feia malbé". L'empresa, subratlla, també té com a política no anar a buscar a un company si el seu vehicle s'avaria. Per tot plegat, "em vaig acabar angoixant molt", diu Vicente, que assegura haver arribat a patir un episodi d'ansietat després d'un malentès amb l'empresa, quan el seu cotxe se'l va emportar una grua durant una pausa i Cabify el va suspendre de feina i salari.

"La mala qualitat humana d'aquesta empresa... no te la pots ni imaginar: són uns dèspotes, sempre contestaven a les queixes dient-nos que si no ens agradaven les condicions podiem plegar", afirma indignat. Com Javier, explica que "cada cop apreten més els conductors per estar connectats, per facturar més, per complir amb els horaris...". Molts d'ells, segueix, apaguen l'aplicació quan s'acosta l'hora d'acabar el seu torn perquè poden trobar-se amb un servei contractat quan estan tornant a la base i veure's obligat a agafar-lo. Els abusos, com la precarietat, eren marca de la casa. "Ens exigien tenir els cotxes nets, però no ens donaven material per netejar-los, en tot el temps que vaig estar només em van donar un neteja-vidres", denuncia Vicente, "era el teu problema, et deien: tu has de tornar el cotxe net". Molts conductors, afegeig, pagaven la neteja de la seva pròpia butxaca.

L'empresa sap, però, que té la paella pel mànec. "Juguen amb això, et puc garantitzar que el 70% dels treballadors de Cabify tenen deutes, i per això no volen arriscar-se", afirma. A causa de les condicions laborals, tant l'estrès com la competició i la rivalitat entre alguns conductors són problemes comuns. A tot el que Javier explica, encara cal afegir l'existència d'inspeccions internes als conductors. Quan des de la base veuen a través del programa que un conductor porta molt de temps parat, explica Vicente, envien a algú de les oficines per comprovar què fa, sobretot de nit, per veure si dorm. "A més d'un el van fotografiar i acomiadar després" i "quan t'acomiaden, et fan sentir a sobre culpable".

Com Javier, Vicente mantè que a les empreses que treballen per a Cabify no es fan cursos de formació. "On van a parar les ajudes comunitàries que reben?", es pregunta. I precisa que no es tracta únicament de cursos de conducció bàsica: "No es fan cursos d'anglès i treballem amb turistes, de frenades d'emergència, conducció econòmica... es poden fer molts cursos relacionats amb el transport". "També caldria parlar de l'ús dels cotxes, les revisions... perquè estan 24 hores circulant i d'aquí venen les jornades de 12 hores i els torns dobles. En el moment en que jo treballava no hi havia cap mena de control de quins cotxes havien de passar revisió ni quan, hi havia bastant descontrol... amb tants cotxes, era un caoos", afegeix. Els accidents que han patit alguns vehicles de Cabify –des de les organitzacions del taxi afirmen que superen ja el centenar– no el sorprenen.

Què en pensa, dels usuaris?, pregunto encuriosit per molts dels comentaris apareguts a les xarxes socials arran de la vaga dels taxistes. "L'usuari el que vol és un bon servei. I és un bon servei. Però a quin preu? No miren el que hi ha al darrere", comenta. "Si preguntéssin als conductors si estan satisfets amb el tracte, respondrien que no, perquè estic cobrant una misèria, perquè tinc dotze hores de feina, m'estan exigint constantment, em tenen pràcticament lligat al seient...", continua. Li pregunto també per la vaga del taxis. "Els taxis han de millorar moltes coses, pensa que molts dels clients que té Cabify venen del taxi, per algun motiu s'han passat", respon. "Espero que el que ha passat serveixi també al taxi per a millorar".

La conversa torna als clients perquè Vicente s'ha oblidat de comentar-me una cosa i vol que quedi enregistrada a la grabadora. Els usuaris, em diu, també es converteixen en jutges a través de les valoracions que fan dels conductors. A Vector, l'empresa per a la qual treballava Vicente, una sola qualificació negativa –i podia venir de clientes primmirats, només perquè s'havien esgotat les ampolles d'aigua, o fins i tot "per fer la gràcia" si era de matinada i tornaven beguts d'una festa– podia ensorrar la bonificació que s'otorgava a d'un conductor de Cabify, aconseguida amb la feina de tota una setmana (segons els estàndards de Cabify, una bona qualificació ha de superar sempre les quatre estrelles). La bonificació era de només 16 euros nets a la setmana, però malgrat tot "això ens pressionava per portar sempre un somriure d'orella a orella, oblidar-nos del que ens havia passat a casa, si t'havies barallat amb la dona... i encara hi havia els 'clients fantasma', enviats per l'empresa per vigilar que compleixes amb el protocol".

I què és el protocol? «El primer que t'ensenyen quan entres a treballar. Quan un client puja has de dir-li: 'Hola, bon dia, el meu nom és 'X', li molesta la ràdio? Li molesta la temperatura de l'aire acondicionat?', i oferir-los l'ampolla d'aigua. Això ho havíem de fer tots els dies a tots els clients. Quan portes mesos així, acabes cansant-te. Fins i tot alguns clients et diuen que t'ho estalvïis. Al final em sentia com un autòmata, com un robot".