Público
Público

Judici 1-O La plataforma d’observadors International Trial Watch denuncia la “massiva violació” de drets humans de la sentència del Procés

L'informe final de la plataforma conclou que no hi pot haver condemnes per sedició i argumenta que s'aplica aquest delicte a fets que, com a molt, poden considerar-se desobediència. Per tot plegat, exposa que "es tracta d'una resolució clarament ideològica, amb la pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya".

La roda de premsa de presentació de l'informa final d'ITW sobre el judici al Procés. ITW

La plataforma d’observadors International Trial Watch (ITW) ha presentat un demolidor informe final sobre el judici del Procés i la sentència emesa pel Tribunal Suprem. El document conclou que les condemnes del tribunal presidit per Manuel Marchena suposen una “massiva violació” dels drets humans dels acusats. ITW és una iniciativa d’entitats com el Centre Irídia, l’Institut de Drets Humans de Catalunya o Novact, i va encarregar-se de coordinar la tasca d’observadors que representants internacionals van fer durant el quatre mesos de judici. El treball reuneix les conclusions de 62 observadors, 34 dels quals són estrangers.

L’informe s’ha presentat en una roda de premsa a Madrid i detalla que durant el procés judicial i en la sentència hi ha hagut “violació de drets humans”, el trencament dels principals penals i processals, a més del principi de fragmentació, de proporcionalitat i d’última ràtio del dret penal. Aquest darrer punt fa referència en què com el procés va celebrar-se al Tribunal Suprem, els condemnats es queden sense el dret de recórrer el cas a una instància judicial superior. A més a més, s’insisteix que no era el tribunal a qui corresponia jutjar els fets, ja que el cas hauria d’haver estat en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el cas dels aforats i tribunals inferiors en els casos de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

ITW assegura que les condemnes per sedició, que van entre els nou i 13 anys de presó, “trenquen el principi de legalitat”. “Existeix trencament d’aquest principi quan l’aplicació de la llei penal està mancada de raonabilitat, de tal manera que aquesta aplicació resulta imprevisible per als seus destinataris”, afegeix el document. Per tot plegat, l’informe assegura que “qualsevol intent seriós d'interpretar la sentència d'acord amb conceptes tècnics i jurídics, com ara sedició, alçament, violència o drets fonamentals resulta infructuós. Segurament perquè es tracta d'una resolució clarament ideològica, amb la pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya".

El treball exposa que no hi pot haver una condemna per sedició, fonamentalment perquè no va existir “cap alçament”, ni el 20 de setembre ni l’1 d’octubre. ITW opina que considerar aquestes mobilitzacions com un aixecament el que fa és vulnerar el dret de reunió i manifestació, d’una manera flagrant pel que fa al paper de Jordi Sànchez -aleshores president de l’ANC- i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, però també pel que fa als exconsellers, que simplement havien animat a participar-hi. De fet, per als observadors ni el 20-S ni l’1-O va haver-hi ni aixecament ni pertorbació de l’ordre públic, sinó simplement l’exercici del legítim dret a la protesta. En aquest sentit, considera que el delicte de sedició s’aplica a qüestions que, com a molt, serien constitutives del delicte de desobediència.

El document també denuncia la vulneració de drets com la inviolabilitat parlamentària de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Segons ITW, Forcadell va limitar-se a permetre el debat de les lleis de desconnexió “sense fiscalitzar el seu contingut” en cap sentit. Altres qüestions que assenyala l'informe és que es vulneren els drets a la llibertat d'expressió, a la llibertat ideològica, del dret a la reunió pacífica i del lliure exercici d'un càrrec públic representatiu, a més de denunciar que s'ha vulnerat el dret a un "procés degut i amb totes les garanties". 

L'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, el Col·lectiu Praga i l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) són els altres col·lectius que van impulsar ITW. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?