La plataforma d'observadors International Trial Watch considera que la Fiscalia va mostrar una "concepció poc democràtica" de l'exercici de "drets fonamentals" com els de manifestació, reunió o llibertat d'expressió en el seu informe final d'acusació en el judici del Procés. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe de la penúltima setmana de judici que ha elaborat International Trial Watch, que reuneix diverses organitzacions -com Novact, l'Institut de Drets Humans de Catalunya o el Centre Irídia- i canalitza l'observació d'experts internacionals a la sala del Tribunal Suprem on des del febrer se celebra el judici.  L'organització adverteix també que el poc temps que tindran les defensen per exposar els seus informes finals pot vulnerar el dret a defensa dels acusats. 

El document també denuncia la "desproporció manifesta" entre el temps que van tenir les acusacions per presentar els seus escrits finals -un total de set hores per tres acusacions- i el que disposen les defenses -dotze hores per a dotze defenses individualitzades. Dit amb altres paraules, cada acusat només disposarà d'una hora final per defensar-se, el que per a ITW és "insuficient, tenint en compte la magnitud d'un judici que dura ja quatre mesos i on les acusacions eleven a fins a 74 anys de presó les seves peticions". "La necessitat de celeritat d'un judici amb nou dels acusats presos no pot operar en detriment del seu dret de defensa", afegeix l'informe.

On posa més èmfasi, però, és en la presentació de les conclusions finals de la Fiscalia, que va centrar-se especialment en justificar la seva petició d'una condemna per rebel·lió. "L’argumentació de la fiscalia denota una concepció poc democràtica pel que fa a l’exercici de drets fonamentals, tal com el dret a reunió i manifestació, el dret a la llibertat d’expressió, o el lliure exercici de càrrec públic. Ho mostra el fet  que  la seva argumentació estava basada en un argumentari polític allunyat de l’anàlisi de les proves i dels testimonis del judici", assegura ITW.

L'informe afegeix que l'argumentari de la fiscalia "es referia a declaracions públiques dels acusats, noticies de premsa o piulades a Twitter animant a la gent a participar en manifestacions pacífiques, donant a entendre que podrien ser o ser assimilades a crides a la violència", de manera que "aquest tipus d’interpretacions podrien ser precursores de l’efecte dissuasori de l’exercici de drets, concepte àmpliament desenvolupat per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que denuncia la necessitat d’una cura especial en la ponderació de possibles conductes delictives i l’exercici de drets fonamentals, vertebradors dels sistemes democràtics."

A més a més, adverteix que l'informe de la Fiscalia en cap moment aclareix "quan i on va tenir lloc l'alçament violent" que justifica la seva petició de rebel·lió i denuncia que el ministeri fiscal va realitzar "un paral·lelisme entre el cop d’estat militar de Tejero i el referèndum de l’1 d’octubre". Segons la Fiscalia, "en tots dos exemples la rebel·lió es vehiculava mitjançant la intimidació, no mitjançant la violència explícita". Finalment, també critica que la Fiscalia atribueixi la responsabilitat dels 1.000 ciutadans ferits per l'actuació policial durant l'1-O "als acusats pel sol fet no haver desconvocat el referèndum", ja que això "trenca amb el principi d’individualitat en l’exercici de violència i d’individualització de les conductes penalment rellevants".