Público
Público

Judici al Procés Forcadell nega haver participat en una "estratègia" cap a la independència o que hi hagués "voluntat" de desobeir el TC

L'expresidenta del Parlament és l'última processada en prendre la paraula davant la Sala Penal de l'Alt Tribunal

Imatge del senyal institucional de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. - EFE

"Jo no vaig participar ni vaig dirigir cap estratègia a la independència, em vaig limitar a complir amb el meu càrrec com a presidenta del Parlament". L'expresidenta de la cambra legislativa catalana Carme Forcadell s'ha esforçat aquest dimarts per desvincular-se del full de ruta independentista l'existència del qual denuncia la Fiscalia en el marc del judici al Procés, a càrrec de la Sala Penal del Tribunal Suprem. Poc abans de comparèixer, la defensa de l'expresidenta del Parlament ha donat a conèixer que ja han presentat recurs davant del Tribunal de Drets Humans de la UE contra la interlocutòria del Suprem i la posterior resolució del Tribunal Constitucional que permeten mantenir a la política catalana a la presó provisional.

Forcadell: "No es pot permetre que la censura entri en un Parlament"

Forcadell, l'última processada en ser interrogada, i davant preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, ha afirmat que tampoc es va involucrar en el programa electoral de Junts pel Sí, la llista amb la qual va concórrer com a "independent" a les eleccions catalanes de setembre de 2015. En la mateixa línia, la també expresidenta de l'ANC fins a aquell mateix any, ha defensat que "en cap moment, cap membre de la Mesa [del Parlament] tenia en la seva voluntat no fer cas dels mandats del Tribunal Constitucional. En cap moment", ha insistit.

Així, Forcadell ha admès haver rebut cinc requeriments del TC en contra de diferents decisions de la cambra, si bé ha argumentat que el debat en un parlament "ha de ser lliure", que la Mesa "sempre" va tenir com a prioritat vetllar pels "drets fonamentals", entre ells "el pluralisme polític, la llibertat d'expressió o la inviolabilitat parlamentària".

"Respecto el Tribunal Constitucional", ha recalcat, per afegir que en els últims anys aquest Tribunal "s'ha polititzat". En el cas concret del Parlament, el que volia el Constitucional era "convertir la mesa en un òrgan censor" per impedir la tramitació d'iniciatives. "No es pot permetre que la censura entri en un Parlament". "No és potestat de la mesa valorar les propostes parlamentàries", ha explicat, sinó merament comprovar que compleixen els requisits formals necessaris per a la seva admissió a tràmit.

En concret, Forcadell ha respost amb aquestes paraules a les actuacions del Constitucional contra la creació d'una comissió sobre el procés constituent. Sí que ha reconegut que els lletrats del Parlament van recomanar a la Mesa que no votessin diferents iniciatives, si bé s'ha escudat en què els informes d'aquests lletrats, als que atribueix un "excés de zel", "no són vinculants". És el Ple, ha dit, el que ha pres totes les decisions de més calat, i no així la Mesa que ella presidia. També ha reconegut que va votar juntament amb els altres 72 diputats independentistes a favor de la resolució de desconnexió del 25 de novembre de 2015, i fins i tot ha reconegut a la fiscal que ho va fer "sense llegir-la".

Per a Forcadell la DUI va ser "una declaració política, sense conseqüències jurídiques"

Davant les preguntes de la fiscal sobre si el 27 d'octubre es va votar o no la independència amb l'aprovació d'una declaració unilateral (DUI), Forcadell ha recordat que en realitat Parlament va votar únicament dues propostes de resolució: una, contra l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, i una segona que demanava "un procés constituent". Així, l'expresidenta del Parlament ha acotat la qüestió sobre la independència a un afegit en el "preàmbul" del text, que sí que va ser llegit a la Cambra. En qualsevol cas, el que va votar-se eren "resolucions polítiques, no tenien transcendència jurídica", la mateixa definició que fa de la DUI.

El Ministeri Públic demana per a l'expresidenta del Parlament una pena de 17 anys de presó per un suposat delicte de rebel·lió. Porta a la presó provisional des del 23 de març del 2018, fa ja gairebé un any.

El ple de la llei de refréndum, llarg per garantista

En un altre ordre de coses, Forcadell ha assegurat que el ple del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, quan es va aprovar la llei de referèndum anul·lada pel Constitucional immediatament després, es va perllongar durant 16 hores per respecte a l'oposició. Va ser un dels més tensos de la legislatura, i segons Forcadell es va allargar en el temps perquè la Mesa va admetre a tràmit "moltes consideracions". "Si tots ho haguessin demanat a la vegada no s'hagués allargat tant", ha tancat. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?