Público
Público

Judici al procés L'advocat de Forn reconeix que aquest va desobeir el TC, però desmunta una per una les acusacions sobre l'exconseller

"Cedeixo aquesta trinxera", afirma el lletrat Xavier Melero. Afirma que la Generalitat no tenia "poder" per imposar la independència. "Va fer tot el possible per abandonar el poder sense resistència".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'exconseller Joaquim Forn durant la seva declaració al judici. (EFE)

"El senyor Forn va desobeir al Tribunal Constitucional". "Cedeixo amb gust aquesta trinxera". El lletrat Xavier Melero, a càrrec de la defensa de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, reconeixia així aquest dimarts que el seu client no va fer cas dels advertiments sobre la suspensió del referèndum sobiranista de l'1 d'Octubre de 2017. I era la seva única concessió abans de rebatre, un per una, totes les acusacions abocades contra Forn en aquests quatre mesos de judici la cúpula del Procés. Ha repartit a tothom.

En el seu informe final sobre el judici, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, Melero ha assegurat que la Generalitat en cap cas va declarar la independència -amb la declaració simbòlica del 27 d'octubre-, que no tenia el "poder" necessari per a imposar-la -"El poder no és més que imposar per la força un marc normatiu"- i que fins i tot "va acatar immediatament" l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que aquesta aplicació "va funcionar". "El Govern [de Catalunya] no va efectuar cap declaració d'independència, diguin el que diguin ells". "El Govern va incomplir el contingut de les seves lleis de desconnexió perquè res del que fes tingués validesa normativa", ha rematat.

També que no hi va haver violència a la tardor independentista. Lluny de afavorir-la, defensava que el seu client en cap cas va dificultar l'actuació dels Mossos, cridats a impedir les votacions, sinó que els va facilitar més mitjans per fer-ho: "No es va produir cap ingerència operativa o orgànica en l'estructura de la policia", incidia, recordat que així el que han reiterat tots els comandaments de la policia catalana que han comparegut com a testimonis. "No existia entre Govern i els Mossos cap concert", subratllava.

Al seu torn, el lletrat ha criticat a la Fiscalia la seva "banalització" de la violència en el seu informe, la setmana passada, i ha negat que els 12 processats cometessin un delicte de rebel·lió, com esgrimeix la Fiscalia. "Per molt que es parli de violència potencial, que no cal que s'esgrimeixin armes, el que no es pot fer és trivialitzar o banalitzar el concepte de violència. És una falta de respecte a tots els morts dels nostres sagnants pronunciaments militars" , etzibava.

Melero: "El Govern no va efectuar cap declaració d'independència". "No es va produir cap ingerència operativa o orgànica en l'estructura dels Mossos"

En concret, retreia al fiscal Javier Zaragoza, el representant del Ministeri Públic que va defensar amb més vigor que el Procés va ser "un cop d'Estat", que cités al jurista i filòsof austríac Hans Kelsen, perseguit pels nazis, per parlar d'aquest cop d'"Estat", incomplint així la llei de Godwin de les analogies nazis, introduint un element de banalització. "La mera menció als nazis pot contaminar al que aquí es jutja".

I, respecte al fet que la Fiscalia atribuís al Govern la violència exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O -així com pels ciutadans que van agredir agents-, Melero ha afirmat que aquesta tesi suposa la "ruptura del nexe de imputació". Des de l'inici de la causa, el lletrat de Forn és el que més s'ha distanciat de l'estratègia defensiva de la resta d'advocats, rebaixant la càrrega política del seu discurs. "Això no és política, és dret penal", argumentava aquest dimarts. Quan va començar el judici oral, al febrer, Forn va afirmar que estaven davant d'un judici penal, "com una estafa o un alcoholèmia".

Acusa la Fiscalia d'"innovar" sobre la rebel·lió

Les formes de Melero han estat cuidades, però el fons del seu discurs era molt crític amb la lectura que fa la Fiscalia, que demana 16 anys de presó per a Forn per rebel·lió i malversació. Tot just ha esmentat aquest últim delicte, però sí que ha denunciat que, perquè el delicte de rebel·lió, tal com està contemplat en el Codi Penal, quadri amb la seva interpretació, s'hauria de "donar-li la volta com un mitjó" a aquesta norma.

"Per molt que es parli de violència potencial, que no cal que s'esgrimeixin armes, el que no es pot fer és trivialitzar o banalitzar el concepte de violència"

Segons el lletrat, el delicte requereix de la intervenció de "gent armada", i retreu al Ministeri Públic seva comparació amb el cop d'Estat del 23-F. Llavors hi havia armes, encara que no hi hagués ferits, i els colpistes "tenien divisions de tancs", pel que la seva capacitat de "doblegar l'Estat" mitjançant el recurs a la violència era considerable.

A més, li ha retret que desqualifiqui "tota una comunitat autònoma", per incidir en què els Mossos estaven a les ordres de l'independentisme. I, en la mateixa línia abordada anteriorment pel lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, recordava que el Govern estatal ni tan sols va debatre sobre la possibilitat de declarar l'estat d'excepció o de setge. Si la situació de l'1-O era tan preocupant potser ho hauria d'haver contemplat, raonava.