Ni autocrítica, ni reconeixement dels fets, ni capacitat d'aportar noves dades: només una fugida cap endavant sense un indici d'assumpció de responsabilitat política, mentre que part de les seves paraules es veien desmentides per altres testimonis. Les declaracions de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido davant el Tribunal Suprem, en el marc del judici al Procés, coincideixen en un aspecte troncal: l'aleshores Executiu estatal es renta les mans sobre la violència policial de l'1-O.

Ni l'expresident del Govern, ni l'exvicepresidenta ni l'exministre de l'Interior tenen la menor idea sobre l'operatiu policial dissenyat per a una situació inèdita, orquestrat en un moment de màxima tensió, i que va emprar més de 6.000 agents de la Policia i la Guàrdia Civil la jornada del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. El mateix que va degenerar en les violentes càrregues que van deixar més de 1.000 atesos pels serveis sanitaris, que estan sent investigades pel Jutjat d'Instrucció Número 7 de Barcelona.

L'exministre Zoido, en una actuació particularment dubitativa, que no té dades i amb multitud de "no ho sé" com a resposta, potser s'emporta la palma. Els tres s'han desmarcat de l'organització de l'operatiu, els tres van descarregar la responsabilitat de la violència desencadenada pels agents sota el seu comandament a la Generalitat. "Si no s'hagués cridat la gent a un referèndum il·legal i no s'haguessin pres decisions trencant la legalitat vigent, no haguéssim hagut de veure les lesions", que diria Rajoy.

Filant encara més prim, l'extitular d'Interior ha fet extensible aquesta acusació als Mossos. Sense donar dades concretes sobre el desplegament dels agents sota el seu comandament, i esgrimint que "mai" ha dirigit un operatiu, Zoido sí ha qüestionat el nombre d'agents dels Mossos d'Esquadra desplegats -"Si hagués estat el nombre de Mossos que se sol establir hagués estat totalment diferent"-.

Ningú a la cúpula de l'Executiu reconeix haver donat una sola ordre: "Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer ni com ho havien de fer", deia Zoido, per assenyalar com a responsable al coordinador d'aquestes operacions Diego Pérez dels Cobos, coronel de la Guàrdia Civil. I això ho feia davant preguntes insistents, perquè abans va preferir parlar d'"els operatius", en genèric.

Per no saber, Zoido no coneixia el cas de les armes llargues abandonades en cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S i posteriorment desaparegudes; no sabia si els Mossos es van absentar un sol cop de les reunions amb altres cossos de seguretat en les jornades de major tensió a Catalunya, i ni tan sols tenia idea d'una sola agressió concreta a agents en un sol col·legi l'1-O.

"Jo no... són tants col·legis", titubejava, en resposta a Andreu Van den Eynde, lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. Això, després de denunciar la "resistència activa i coordinada" dels ciutadans concentrats per votar, que formessin "muralles humanes" que impedien als agents fer la seva feina. Tampoc sabia "el nombre exacte" de col·legis en els quals els Mossos, segons la seva versió, van evitar fer la seva feina.

El mateix Zoido que justificava l'ús de pilotes de goma davant concentracions pacífiques, tot i haver estat prohibides pel Parlament de Catalunya el 2013, ni tan sols era capaç d'aclarir si hi va haver una sola actuació en el seu Ministeri contra els que corejaven el "a per ells" als agents que partien rumb a Catalunya des dels seus quarters.

I, per descomptat, ni ell ni Rajoy -un altre exministre de l'Interior que no sap res d'operatius- ni Santamaría tenen idea de qui va donar l'ordre de deixar de carregar en els col·legis electorals. En la seva declaració d'aquest dijous, l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau va assegurar haver trucat al llavors delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, per exigir-li que cessés la violència. Millo, José Antonio Nieto -llavors secretari d'Estat de Seguretat- i el mateix Pérez dels Cobos declararan dilluns. Potser llavors el Govern de Rajoy torni a veure's desmentit en seu judicial, com va passar aquest dijous amb la declaració del lehendakari basc, Iñigo Urkullu.

La "testimoni reticent" Santamaría i el seu retorn al Congrés dels Diputats

D'altra banda, les declaracions de Rajoy i Santamaría van mostrar a tots dos exdirigents del PP, avui fora de la política partidista, en una actuació perfectament guionitzada, fins i tot amb algunes repeticions de paraules en la seva posada en escena. Només es van separar en els matisos que va introduir Rajoy, que es va resistir a fer servir la paraula violència, i que va estar menys ocurrent i loquaç que en altres ocasions -i que ja va comparèixer per la Gürtel, davant l'Audiència Nacional-.

Santamaría, que va començar a parlar amb un to més nerviós, i que va acabar veient-se acorralada en l'últim minut, va convertir la seva intervenció en una mena de roda de premsa, similar a les dels seus temps com a portaveu del Govern o del Grup Parlamentari Popular a la Cambra Baixa. Va arribar a referir-se a l'operació policial Copèrnic amb un simple "he llegit sobre ella", per afirmar que, malgrat ser designada per Rajoy com la màxima responsable de canalitzar la crisi catalana, no va participar "en absolut" en el disseny de l'operatiu.

Rajoy i ella van seguir la jornada per televisió des de La Moncloa; a ella l'informava Millo, ella ho transmetia al president. I, segons el seu relat, sempre sense que hi intervingués el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), llavors sota el seu càrrec. Ni tan sols a ella se li va informar del cessament de les càrregues.

Així, i davant les "evasives" de la vicepresidenta, l'advocat de l'acusat Joaquim Forn, Xavier Melero, va demanar al tribunal que actués davant la "testimoni reticent", i va ser el mateix Manuel Marchena que va tornar a preguntar a Santamaría, per obtenir una resposta que no va sortir de la línia.

Qui tampoc compareixerà és precisament qui més va posar en dubte el prestigi i la imparcialitat de Marchena, qui va presumir del control que el PP exerceix sobre els tribunals, i fins i tot va portar el veterà magistrat a descartar com a presidenciable del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), un gest mai vist.

Ignacio Cosidó, avui portaveu del PP al Senat, era ni més ni menys que el director general de la Policia durant l'etapa de major tensió a Catalunya. No obstant això, d'haver acceptat el tribunal que presideix Marchena seva declaració, no és descartable que s'hagués marcat un Ponç Pilat similar al dels seus llavors superiors directes, per afirmar que ell tampoc sabia res de res.