Público
Público

Judici al Procés Un testimoni del Procés: "Em van dir que la Generalitat pagaria" els 17.500 euros en cartells per vendre l'1-O

Un comercial de la impremta Artyplan desmenteix davant el Tribunal Suprem el dissenyador gràfic que ha declarat com a testimoni uns minuts abans, i que havia reconegut haver distribuït entre dues empreses els cartells que havien d'imprimir per promocionar el referèndum. Aquest últim menciona el misteriós "Toni", ja citat per un excap de l'empresa de missatgeria Unipost. "Suposo", que era Antoni Molons, secretari de Comunicació de la Generalitat, respon, dubitatiu.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Mossos d'Esquadra i agents de la Guàrdia Civil a l'entrada de la impremta Artyplan de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) /EFE

Si no hi ha cos, si no es pot acreditar un pagament ni apareixen factures, difícilment es pot provar l'ús inadequat de fons públics.

Un dels testimonis en el judici al Procés ha reconegut aquest dimarts que un altre testimoni, citat a declarar tot just uns minuts abans, li va traslladar que seria la Generalitat de Catalunya qui es faria càrrec del pagament dels 17.500 euros per una part dels milers de cartells promocionals del referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017. Tots dos, això sí, incidien en què el treball mai es va abonar, i per tant no hi hauria hagut delicte de malversació: ningú va pagar, ningú va emetre factures. No hi ha cos, o això han assegurat fins ara tots els treballadors de les diferents empreses que van preparar material per a l'1-O.

Enrique Mary Yriarte, comercial d'Artyplan, una de les tres impremtes responsables dels cartells del referèndum, ha reconegut aquest dimarts davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, responsable de jutjar aquesta causa, que va rebre un encàrrec d'Òmnium Cultural -via Aitor Sempere, un dels seus treballadors-, d'elaborar amb caràcter "molt urgent" un pressupost per a un "volum considerable". Òmnium era client des de 2004, i per tant van començar a treballar en la seva comanda sense esperar a tenir molts més detalls.

Vidal assenyala el secretari de Comunicació de la Generalitat com a responsable de la preparació dels materials per al referèndum: suposa que Antoni Molons era "el tal Toni"

Mary Yriarte ha reconegut que Sempere li va transmetre que eren treballs relacionats amb el referèndum, i el seu testimoni ha topat frontalment amb el del testimoni que ha comparegut només uns minuts abans, el dissenyador gràfic Enric Vidal. En ser cridats com a testimonis, tots dos estaven obligats a dir veritat.

"Enric Vidal va dir que pagaria la Generalitat", afirmava Mary Yriarte, reconeixent també que el dissenyador gràfic li va comentar per telèfon que "dividint el treball en tres empreses", com finalment es va fer, es "minimitzaven riscos", "per si intervenia la Guàrdia Civil ". Minuts abans, Vidal havia negat saber qui pagaria aquest encàrrec, i tampoc era capaç d'explicar per què li havien demanat que repartís els cartells entre tres impremtes diferents. Aquests materials van ser impresos, si bé mai van arribar a ser lliurats, facturats o cobrats.

Segons l'escrit de Fiscalia, que intenta acreditar la comissió d'un suposat delicte de malversació -que també aprecien l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular dels ultradretans de Vox-, les diferents actuacions policials a Catalunya van permetre intervenir 1,9 milions d'impresos de diferents formats, entre cartells, díptics i altres, sempre en relació amb la promoció del referèndum.

El misteri de Toni: Vidal "suposa" que és Antoni Molons

En un altre ordre de coses, Vidal també s'ha referit "al tal Toni", l'interlocutor misteriós que també va contactar amb el dirigent d'Unipost Francisco Juan Fuentes Ruiz. Aquest va reconèixer haver parlat amb "Toni" i haver recollit en furgoneta les milers de notificacions sobre el referèndum que mai es van arribar a enviar, ja que la Guàrdia Civil les va confiscar tot just tres dies després que les rebessin, el 19 de setembre de 2019 .

Segons el seu testimoni, Vidal no ho va reconèixer quan es van reunir, però sí el va identificar a posteriori, després de veure'l per televisió. Creu que "el tal Toni" podria ser Antoni Molons, llavors secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, avui secretari de Comunicació de la Generalitat. És el mateix que va declarar, també com a testimoni, davant el Jutjat d'Instrucció Número 13 de Barcelona.

Vaig suposar "que era ell, afirmava el dissenyador gràfic, que a més va reconèixer haver-lo trucat a un número de telèfon que correspondria amb una targeta SIM que la Guàrdia Civil va associar a Molons. En qualsevol cas, ell està citat a declarar com a testimoni en aquesta mateixa causa el dijous, el mateix dia en què compareixerà l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Marchena dictamina que la Fiscalia pot seguir preguntant als testimonis si són socis d'Òmnium Cultural: "Entenem que no és parlar d'ideologies"

En concret, a preguntes del fiscal Jaime Moreno, Vidal ha reconegut que va ser "un tal Toni" qui li va demanar que "redimensionés" mides d'un model de cartell que cridava a participar en el referèndum, per després contactar amb les empreses Artyplan, Global Solutions i Marc Marty, per encarregar la seva impressió. No és la seva comesa habitual, és dissenyador gràfic, si bé va acceptar l'encàrrec.

Es va reunir amb "Toni" en una única ocasió, tot just durant "cinc o deu minuts", a l'Hotel Colón de Barcelona. Aquí li va facilitar un pendrive que emmagatzemava els cartells. Mai li va dir el seu cognom, si tenia vinculació amb la Generalitat, res, esgrimia, davant la insistència del fiscal Jaime Moreno.

A més, Vidal ha sostingut que ni tan sols sabia que estava negociant un encàrrec per a la Generalitat, tot i que va negociar els pressupostos -per un import que tampoc recordaba-, i malgrat que els cartells portaven el logotip de la Generalitat. A diferència del dissenyador gràfic, el directiu d'Unipost sí que va dir que Toni s'havia identificat com a representant de la Generalitat, tot i que no va aportar més detalls.

Un mes de judici, 15 sessions

La 15a sessió del judici ha tingut lloc el mateix dia en què es complia un mes exacte de la seva arrencada, el passat 12 de febrer. Rosa Maria Sans, cap de Recursos Humans d'Artyplan va declarar durant gairebé 20 minuts al matí, si bé en tota la jornada només han pres la paraula uns altres dos testimonis.

Com a anècdota, el president de la Sala, Manuel Marchena, ha aclarit davant d'una queixa de les defenses que la Fiscalia pot seguir preguntant als testimonis si són socis d'Òmnium Cultural: "Entenem que parlar d'Òmnium Cultural no és parlar d'ideologies, s'ha presentat com una associació amb una finalitat cultural ", tancava Marchena.