L'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha posat molt d'èmfasi a remarcar que hi va haver violència al Procés en la seva declaració com a testimoni davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, responsable de jutjar aquesta causa. Ha repetit que hi va haver "assetjament i intimidació", sempre sense posar exemples concrets, en genèric. Va haver-hi "atacs a persones, fustigació, llançament d'objectes, fins i tot incendiaris", incidia.

Així, en comptes de posar el focus en els ciutadans ferits per les càrregues de l'1-O, Millo preferia parlar dels "esgarrifosos testimonis" dels agents que van participar en aquestes càrregues: "Vaig poder veure una armilla antibales estripada d'extrem a extrem, i això no es pot fer amb una ungla"; "dits trencats", contusions. Es va donar també "la utilització d'arts marcials per colpejar el clatell", apuntava.

Segons el seu relat, un dels agents fins i tot li va reconèixer haver caigut en "la trampa del Fairy": els ciutadans concentrats haurien abocament detergent a terra per fer que els policies rellisquessin, i per "colpejar-los el cap" quan estiguessin a terra, explicava. "Vam veure exercir la violència contra agents de manera clara, en un xoc evident", resumia.

No obstant això, davant preguntes de les defenses no sabia aclarir quants ciutadans van exercir la violència aquest dia, quants portaven armes -de haver-se donat aquesta situació- o en quins llocs concrets va haver-hi violència. Hi va haver fins i tot "un agent ferit per un quad, una motocicleta, que s'havia avalançat sobre ell", responia.

Segons el seu relat, des del 10 de setembre de 2017 i fins a novembre d'aquell any es van produir entre 100 i 200 accions amb un "component violent evident", sempre com a conseqüència del "clima" generat per la Generalitat, el Parlament i les organitzacions socials , també en genèric, i on incloïa als CDR, "alguns violents": les tres potes del Procés segons la interlocutòria del jutge instructor, Pablo Llarena. Es va traslladar la sensació que existia un "atac" a les institucions catalanes, i per això es va cridar a defensar-les: "El món al revés", afirmava l'exdelegat del Govern espanyol i exdiputat del PP.

Així, més enllà d'acusar Puigdemont de llançar "muralles" de persones violentes contra els agents, Millo basa el seu discurs sobre l'1-O a la crítica a la població que va intentar impedir l'actuació policial, passant pels "enganyats" pel Govern i pels que van agredir els agents. On l'ONU, el Consell d'Europa o Amnistia Internacional veuen càrregues desproporcionades, Millo aprecia un ús "exemplar" i "proporcionat" de la força per policies i guàrdies civils, i només es referia a dos casos d'agressions a ciutadans, els dos falsos , segons el seu testimoni. Ni va visitar els civils ferits, com si va fer amb els agents, ni li va ser traslladada la xifra definitiva de ciutadans ferits per les càrregues, ha sostingut.