Público
Público
Únete a nosotros

PODER JUDICIAL Quim Torra exigeix una actuació immediata contra jutges hostils amb Catalunya

El president de la Generalitat exigeix la dimissió del president del CGPJ i que la Fiscalia iniciï una actuació per depurar responsabilitats penals entre jutges i magistrats que han demostrat la seva manca d'imparcialitat, objectivitat i independència, i demana una "actuació immediata i contundent". Una quinzena d'eurodiputats demanen a la Comissió Europea que hi prengui mesures.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president de la Generalitat, Quim Torra, en declaració institucional / EFE Quique Garcia

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat que aquest mateix dijous exigiria al cap de govern espanyol, Pedro Sánchez, una "actuació immediata i contundent" contra jutges i magistrats que han manifestat clarament la seva manca d'independència, d'imparcialitat i d'objectivitat en relació al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol.

Torra ha reaccionat amb un missatge institucional a la informació periodística que revela idees "escrites i expressades per jutges i magistrats de tot l’Estat" en un correu electrònic corporatiu de la judicatura. Les publicacions digitals elMón i eldiario.es han donat a conèixer missatges d'aquests jutges i magistrats en els quals qualifiquen l’independentisme i els seus líders de “colpistes”, “nazis”, "criminals", "violents" i d'actuar com un “virus” o “un germen”. Afirmen que la població que es manifesta a Catalunya fa “idioteses”, són “criminals”, “violents” o “extremistes” i que calia “aplicar el Codi Penal” perquè tenen dirigents que són “fills de puta” i es comporten “com violadors”.

El president català ha exigit la dimissió del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes; que s'obri una investigació sobre els autors dels missatges i que la Fiscalia General de l'Estat iniciï una actuació per depurar responsabilitats penals que puguin tenir els mateixos. Torra ha tornat a reclamar, a més, que els presos polítics siguin alliberats immediatament, que els exiliats puguin retornar en llibertat i que s'anul·lin les instruccions judicials obertes contra implicats en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Quim Torra ha assenyalat que els correus publicats demostren l'absència d'independència del poder judicial espanyol i que "la gravetat dels missatges qüestiona els fonament de l'Estat democràtics i de dret".

Ha denunciat que els jutges i magistrats autors dels missatges tenen interès directe en les causes que jutges i que haurien de ser inhabilitats com a conseqüència del seu "favoritisme" i "parcialitat".

"No hi ha seguretat jurídica pels independentistes a l'Estat espanyol", ha afirmat el president. La ciutadania es troba indefensa davant una magistratura que no és imparcial, ha afegit, però ha expressat la seva confiança en què "hi hagi magistrats i jutges que no permetran que aquesta taca es continuï estenent per tot el sistema judicial".

Apel·lació a la comissària europea

Quim Torra ha informat també que té previst adreçar-se a la comissària europea de Justícia, Věra Jourová, per traslladar-li la seva "preocupació i queixa" davant el que considera manques del sistema judicial espanyol.

"Callar davant l'Estat espanyol incentivarà que altres països facin el mateix, perjudicant els drets de tots els europeus", ha advertit el president.

Posteriorment, 15 eurodiputats s'han dirigit a la Comissió Europea, mitjançant una pregunta escrita a la pròpia Jourová, perquè prengui mesures per garantir la independència judicial a l’Estat espanyol. En la pregunta es proposa que la Comissió, com a "guardiana dels tractats" de la UE, "adopti una decisió amb la base legal de l'article 7" d'aquesta mateixos tractats, que preveu sancions als estats membres.

Signen la pregunta els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (ALDE), Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé (Greens/EFA), i Martina Anderson (GUE/NGL), Izaskun Bilbao (ALDE), Lynn Boylan (GUE/NGL), Matt Carthy (GUE/NGL), Mark Desmesmaeker (ALDE), Eleonora Forenza (GUE/NGL), Antonio Marinho Pinto (ALDE), Ana Miranda (Greens/EFA), Liadh Ni Riada (GUE/NGL), Lidia Serna (GUE/NGL), Bart Staes (Greens/ALE) i Ivo Vajgl (ALDE).