Junqueras presenta credencials com a candidat amb una proposta de Catalunya integradora i sobirana

El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha anunciat formalment aquest dimarts la seva voluntat de presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per al 2028, sempre que no hi hagi un avançament electoral. Ho ha fet davant d'unes 600 persones a l'Auditori de Barcelona, en la conferència Una nova ambició nacional, on també ha marcat el full de ruta ideat per al seu partit, però també per a una Catalunya integradora i sobirana. Una estratègia que passa, indefectiblement, per una "entesa nacional" que defensi "la democràcia i l'estat del benestar". 

Quan passaven deu minuts de les set, Junqueras ha entrat triomfant rebut per un públic que l'ha aplaudit dempeus. Amb camisa blanca i americana blava, sense corbata i en texans, el líder republicà s'ha posicionat al bell mig de l'escenari minimalista, vestit únicament amb una senyera i una estelada en un lateral, i un moble amb un got d'aigua i una gerra a l'altre. Tot plegat, davant d'un fons blanc, només tacat pel títol de la conferència i la seva firma personal.

"Esperança" davant la "por"

Al llarg de la seva dissertació, Junqueras ha insistit en la importància de transmetre "esperança" davant la "por" a la "desigualtat" i la "injustícia", especialment en un món marcat per l'auge dels discursos reaccionaris i l'extrema dreta. El dirigent ha parlat de model productiu, de recerca, de salaris, indústria, energies renovables, habitatge i transport públic. Àmbits que no poden millorar sense els recursos que la ciutadania "mereix" i que justifiquen la "batalla" amb dents i ungles pel model de finançament.

"Com més ens comprometem amb l'entesa nacional, més forts serem. El país s'hi juga molt. Hi ha qui pensa que un cop resolt el model de finançament o la recaptació fiscal ja estarà, però s'equivoquen. No hi ha cap garantia que continuï vigent", ha reblat el president d'ERC. L'única manera, ha dit, de garantir que les coses funcionin i s'actualitzin com pertoca és "disposar de tots els poders institucionals". "Si no som una república i tenim totes les eines com a Estat, sempre estarem sotmesos a les arbitrarietats dels governs espanyols, del PP i Vox o del PSOE", ha afegit.

Per a Junqueras, és imprescindible tirar endavant "pactes" en totes aquestes matèries, sobre habitatge, rendes, energies renovables, per a un nou contracte social. "Aliances" per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i per "projectar Catalunya al món", liderada per una Barcelona que necessita ser "repensada".

"Necessitem ser més forts i que els que arriben de molt lluny no se sentin de molt lluny, ni els seus fills. Necessitem que s'esforcin per entendre i estimar aquest país. Hem de recosir la societat amb la cultura, amb la llengua, amb l'escola", ha conclòs.

Entre els assistents, hi havia representants actuals d'ERC, com la secretària general Elisenda Alamany o l'adjunta a la Presidència, Diana Riba. També hi eren l'expresident Pere Aragonès, la vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, i diputats al Congrés i al Parlament com Gabriel Rufián, Teresa Jordà o Josep Maria Jové.

Pel que fa a representants d'altres partits polítics, hi havia Lluïsa Moret (PSC), Josep Rius (Junts) o Candela López (Catalunya en Comú). Representants de sindicats i entitats socials també han fet acte de presència a la conferència.

El lideratge de Junqueras, a prova

La darrera conferència que va fer Junqueras va ser el 2014, un any abans de la victòria electoral de la llista unitària Junts pel Sí, encapçalada aleshores per Raül Romeva. El context polític era completament diferent de l'actual: el Procés tot just despegava i l'independentisme començava a guanyar terreny al Parlament. Ara, ERC vol mantenir-se com una peça clau a la cambra catalana per garantir "la democràcia i l'estat del benestar" a Catalunya.

L'anunci de la candidatura posarà a prova el lideratge de Junqueras per tres motius. En primer lloc, perquè és l'únic líder dels partits independentistes que no s'ha pogut presentar a les eleccions autonòmiques des de l'1 d'octubre. Arran de marxar a l'exili, Carles Puigdemont (Junts) no va ser condemnat i es va poder postular a la presidència de la Generalitat el 2017, el 2021 i el 2024. 

Els líders de la CUP, per la seva part, no van ser inhabilitats, a diferència de Junqueras (que encara ho està), que va ser a la presó entre el novembre del 2017 i el juny del 2021. Caldrà veure si, finalment, se li aplica l'amnistia i pot esdevenir cap de llista dels republicans.

En segon lloc, els republicans hauran de demostrar la seva capacitat de mantenir els adeptes —o fins i tot de sumar-ne— després de la forta davallada electoral. En els darrers comicis, ERC va obtenir 20 diputats, 13 menys que el 2021, any en què Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat. A hores d'ara, les enquestes més recents auguren un manteniment dels escons.

I, per últim, Junqueras ha recuperat la presidència d'ERC després que la renúncia de l'exsecretària general Marta Rovira forcés unes eleccions internes amb una forta oposició. El dirigent de Sant Vicenç dels Horts va erigir-se victoriós amb el 52% dels vots en el congrés celebrat el desembre passat. La seva candidatura de cara al 2028 serà decisiva per afermar-se, o no, al capdavant de la formació republicana.