Junts per Catalunya (JxCat) afronta un moment complex, immers en un període congressual on ha renovat l’executiva enmig de tensions internes i amb el repte que suposa l’adeu de l’expresident Carles Puigdemont, impulsor i símbol del partit. A menys d’un any de les municipals, el partit treballa per enfortir la marca de cara a uns comicis on encara no ha concorregut com a tal i que seran una prova de foc per la seva consolidació. Un dels grans reptes és millorar els resultats a l'àrea metropolitana de Barcelona, zona estratègica per la influència del partit al conjunt del país i, sens dubte, el principal punt feble de la formació.

Els resultats de JxCat a les últimes municipals no van ser "prou bons", reconeix Antoni Morral, secretari del partit per l’àrea metropolitana i la pluralitat ideològica i delegat del Govern a Barcelona. Junts va perdre prop de 500 regidors respecte el 2015, quan la major part dels electes s’havien presentat encara sota el paraigües de Convergència i Unió (CiU), força electoral hegemònica.

En les municipals de 2019, JxCat va quedar tercera força amb un 15% de vot, per darrere d'ERC (23%) i PSC (22%). Va obtenir 2.798 regidors, per sota dels republicans, amb 3.107, però a distància del PSC, amb 1.315, gràcies a la seva major presència en pobles petits. Tot i això, en nombre d'alcaldies es va situar en primer lloc, amb unes 370, molt ajustada amb ERC -que en va assolir 359-, encara que va perdre força respecte el 2015, amb una seixantena de batlles menys.

El 2019, la candidatura de JxCat era l’embrió de la formació però encara no estava constituïda com a partit. Es tracta d'una llista que s’havia creat el 2017 com a coalició electoral entre Convergència Democràtica (CDC) i el PDeCAT i que va sumar també personalitats independents. És una recepta que va utilitzar a les eleccions catalanes del 2017, així com també a les municipals, les europees i les estatals del 2019.

Una marca pròpia després de la reestructuració de l'espai

Junts va perdre més de 112.000 vots després d’uns anys en què l’independentisme havia patit una forta reestructuració, especialment a l'entorn de Puigdemont i el seu partit. La formació de l'expresident va mutar progressivament de CiU a CDC arran del trencament amb Unió, posteriorment es va reconvertir en el PDeCAT i després va saltar a JxCat, primer com a candidatura i posteriorment com a partit. Un dels objectius del partit actualment és, precisament, forjar una marca pròpia per distanciar-se del llegat convergent.

Tota aquesta transformació, fortament vinculada a l'1-O i la repressió que se'n va derivar, així com els propis motius interns del partit, com els escàndols de corrupció, té conseqüències visibles en l’actual Junts. El partit afronta el repte de consolidar-se dins de l’espai independentista i vol potenciar un nínxol que li permeti recuperar l’hegemonia independentista perduda a mans d’ERC. Entre 2019 i 2021, els republicans van superar els postconvergents en totes les cites electorals menys a les eleccions europees, en què el lideratge d'un Puigdemont exiliat al cor de la Unió Europea va impulsar els resultats de la formació.

Paral·lelament, per a Junts les eleccions de 2023 seran les primeres municipals on es presenta totalment desvinculat del PDeCAT, amb qui té una disputa als tribunals per fer ús de la marca. El trencament definitiu amb el partit germà fa preveure certa bifurcació de vot i conseqüentment un afebliment dels resultats, com ja va passar als comicis del 14-F.

És per això que, fora dels focus, el partit està treballant perquè els alcaldes que s'han mantingut al PDeCAT, com els de Martorell, Lloret de Mar, Tortosa, Igualada o Mollerussa, facin el pas i s'uneixin a Junts. Es tracta del que es pot considerar una opa hostil on no hi ha lloc per una negociació conjunta entre formacions, com han deixat clar els seus dirigents.

Un dels reptes, millorar els resultats a l'àrea metropolitana

El 2019, una identitat de partit vinculada de manera clara amb l’1-O, Puigdemont i la independència no va servir per guanyar les municipals, i menys a l’àrea metropolitana de Barcelona, assenyala Morral, on la davallada electoral va ser més pronunciada que al conjunt de Catalunya. L’antiga CDC tenia els seus principals feus a les comarques gironines i a l’interior de Catalunya, on Junts encara conserva bona part del vot.

Per províncies, a les municipals Junts va obtenir un 12,19% de vot a Barcelona, davant del 21,38% a Tarragona, el 29,67% a Girona i el 31,35% a Lleida. El 2015, CiU havia obtingut el 18,23%, el 26,51%, el 33,65% i el 33,72%, respectivament.

En nombre de vots, ERC va quedar per sobre en totes les províncies, mentre que el PSC ho va fer només a Barcelona. En nombre de regidors, però, JxCat va quedar per davant dels republicans a Girona i a Lleida degut al sistema electoral que premia els territoris amb menys població, i per davant dels socialistes a tot arreu.

Els mals resultats a l'àrea metropolitana van fer que a ciutats cabdals com L’Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet, Junts no obtingués representació i en d'altres, com ara Badalona, només hi tinguin un representant. De cara el 2023, el partit es marca l’objectiu de presentar candidatures a tots els municipis de l’AMB i millorar els resultats amb una "identitat pròpia" per aquest àmbit territorial. Tot i que la qüestió nacional hi ha de tenir un paper, Morral sosté que de cara a les municipals "s’ha d’aterrar als problemes concrets" de la ciutadania.

Per ara, la nova direcció, encapçalada per Laura Borràs i Jordi Turull, està acabant de tancar els càrrecs que van quedar vacants a l'executiva. Entre ells, un de vital per la formació, com és el de secretari d’Organització. Serà David Torrents, a proposta de Turull, tot i que no va obtenir el nombre mínim de vots de la militància.

D’altra banda, el juliol se celebra la segona jornada del congrés nacional, on es ratificaran les ponències organitzatives, que serviran per traçar les línies estratègiques i de contingut polític. Junts afronta a contrarellotge la reorganització interna mentre defineix les línies ideològiques per competir amb un projecte propi, diferenciat de les principals formacions competidores, principalment, ERC. Morral situa com a prioritat definir-se com un espai "útil" i diferenciat de les altres organitzacions, que els volen "ubicar on els interessa".

Barcelona, una qüestió pendent

Mentre que formacions com ERC i els Comuns ja han tancat el candidat per les municipals a Barcelona, que serà Ernest Maragall i Ada Colau, respectivament, Junts l’haurà de replantejar després que Elsa Artadi es retirés de la cursa electoral per motius personals.

El partit tenia lligada la candidatura per l’alcaldia de Barcelona des del febrer, quan Artadi havia sortit elegida en unes primàries sense rival. Feia mesos que havia iniciat una precampanya intensa, amb visites als barris i dures crítiques contra el projecte de l’actual govern municipal.

Però el seu anunci, el 6 de maig, que deixava la política institucional, incloent el càrrec al partit i l’escó al Parlament, ha deixat JxCat orfe de candidata i encara hi ha un ball de noms sobre qui podria substituir-la. En ple període congressual, el relleu es preveu complicat abans de l’estiu de manera que anirà de cara a la tardor, amb l’impacte que això pot tenir en el propi partit.

En alguns municipis Junts sí que té l’alcaldable tancat, i en la resta, l’agenda de primàries va avançant. En alguns enclavaments clau caldrà renovar lideratges, com a Girona i a Vic, on el partit haurà d’afrontar el relleu de les alcaldesses Marta Madrenas i Anna Erra. Les dues han anunciat que no optaran a un tercer mandat.