Junts, ERC, Comuns i CUP volen que Marlaska, el CNI i víctimes d'infiltracions i Pegasus compareguin al Parlament

Els grups de Junts, Esquerra, Comuns i CUP s'han reunit aquest dijous amb Òmnium, Amnistia Internacional i Irídia al Parlament per explicar el pla de treball per a la comissió que investigarà l'espionatge de Pegasus i les infiltracions policials en moviments socials i polítics. Entre les compareixences que tenen previst demanar, un cop es constitueixi, hi ha la del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ja va declinar participar-hi la passada legislatura. També volen que s'hi citin el CNI, a més de víctimes d'infiltracions policials i del programari. 

Segons han detallat els quatre grups al Parlament, volen que compareguin, entre d'altres i com a testimonis, responsables polítics que han assumit la delegació del govern espanyol a Catalunya, Josep Enric Millo, Maria Eugènia Gay i Teresa Cunillera; els responsables operatius del cos de la Policia Nacional a Catalunya; i dirigents del CNI com l'actual directora Esperanza Casteleiro, Paz Esteban i Félix Sanz Roldán.

Així, Junts, ERC, Comuns i CUP tornaran a citar ministres com ara Marlaska i també Margarita Robles; el secretari d'Estat per la Seguretat; i el Fiscal General de l'Estat Álvaro Garcia Ortiz, i la Fiscal en cap a Barcelona. També els exministres d'Interior, Jorge Fernández-Díaz i Juan Ignacio Zoido, i l'exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Els quatre grups també consideren "clau" escoltar l'opinió de l'actual director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero i de l'exconseller Joan Ignasi Elena.

Entre les propostes de compareixents que s'hauran de votar un cop es constitueixi la comissió, també hi consten agents infiltrats destapats per informacions periodístiques. A més, els partits també volen escoltar les víctimes, i per això volen citar membres de col·lectius afectats per aquests mateixos casos a Barcelona, Girona, Salt i el País Valencià, així com ciutadans del Regne Unit o Alemanya que també han passat per situacions semblants.

També volen sentir els màxims dirigents polítics espiats a Catalunya com ara els expresidents Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès; els membres de la delegació del Parlament Europeu que van constituir el Comitè Pegasus l'anterior legislatura, i representants afectats per Pegasus de les quatre formacions.

Advocats com ara Laia Serra, Andreu Van den Eynde, Gonzalo Boye o Benet Salellas i diversos experts i entitats que treballen en l'àmbit dels drets humans són d'altres dels noms que formen part del pla de treball que proposen. Junts, Esquerra, Comuns i la CUP volen que la comissió comenci a caminar tan aviat com sigui possible. El document planteja un termini de 18 mesos per a la realització de la seva feina, a comptar des de l'aprovació del pla de treball.

Que el PSC "no es posi de perfil"

Els mateixos grups van registrar a mitjans de febrer una petició de comissió d'investigació al Parlament sobre les infiltracions policials en moviments socials i polítics, que se sumarà a la feina de la passada legislatura sobre l'espionatge amb Pegasus. Els proposants van reclamar al PSC "que no es posi de perfil". Malgrat que no tenen majoria al ple, opten per la via del reglament que els permet impulsar-la amb una tercera part dels diputats o tres grups parlamentaris.

Objectius de la comissió

L'objecte de la comissió és "conèixer els detalls" sobre les infiltracions i si comptaven amb tutela judicial; proposar regulació per protegir els drets dels ciutadans; dur a terme les accions legislatives i judicials a partir de les conclusions; i exigir "responsabilitats polítiques, penals o civils". En el cas de l'espionatge amb Pegasus, Candiru i altres programes, volen "conèixer els detalls de les estructures orgàniques i tècniques adscrites a Defensa, Interior, Exteriors, Presidència, Vicepresidència i Justícia del govern espanyol que hagin participat, de forma directa o indirecta, en el monitoratge dels afectats i aclarir-ne l'abast temporal".