Público
Público
Únete a nosotros

Juristes catalans exigeixen l'alliberament dels presos polítics i denuncien un "cop a l'Estat de dret"

Més d'un miler d'advocats presenten un manifest que condemna l'empresonament dels presos polítics catalans i considera el seu encarcerament com un "abús de dret" que "no respon a criteris legals"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La sala d'actes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, on s'ha presentat el manifest d'un miler de juristes catalans exigint l'alliberament dels 'Jordis'

Nou acte reivindicatiu per la llibertat dels presos polítics. Aquest cop, protagonitzat pel món jurídic. Més d'un miler de juristes catalans han presentat aquest dimarts un manifest en què denuncien que l'empresonament dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart és un "abús de dret" que "vulnera drets fonamentals", i que "no respon a criteris legals" sinó a un "ús ideològic del Dret.

"El delicte de rebel·lió és el que van cometre Tejero, Franco i Primo de Rivera". Així s'ha expressat el catedràtic de dret penal Joan Queralt, en un acte que ha omplert a vessar el Col·legi d'Advocats de Barcelona, organitzat per l'ANC i Òmnium Cultural, amb el suport dels juristes signants del manifest i del Col·lectiu Praga i l'Associació Drets. I en què el manifest presentat s'ha quedat curt: "Quan vam començar la recollida de signatures només teniem dos presos polítics", i malauradament ara en tenim vuit més", ha relatat un altre dels ponents, el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié

El manifest, redactat ara fa un mes i signat per 1.050 professionals del dret en exercici, considera que els fets pels quals estan en presó preventiva els Jordis -la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, en protesta per l'escorcoll d'agents de la Guàrdia Civil que va acaba amb la detenció de mitja dotzena d'alts càrrec del Govern català-, "no poden constituir un delicte de sedició" segons la pròpia llei espanyola. I que, pel contrari, representen "un lliure exercici del dret de manifestació".

El signants afegeixen altres irregularitats jurídiques: que l'Audiència Nacional, que va dictar presó incondicional contra Sànchez i Cuixart -i, uns dies després, contra els vuit membres del Govern empresonats-, "no és el tribunal competent" per encarargar-se d'aquest cas, i que "no s'han donat els supòsits" que contempla la llei per dictar una mesura extrema com és la presó provisional".

Per tot plegat, el manifest afirma que l'empresonament dels Jordis "no respon a criteris legals" sinó que a un "ús ideològic del Dret" que evidencia una manca de "separació de poders", i que constitueix un "abús del Dret" i una "vulneració de drets fonamentals".

Els firmants van més enllà quan afirmen no només que Sànchez i Cuixart són "presos polítics", sinó que l'Estat espanyol, amb el seu empresonament, s'equipara a d'altres Estats -sense dir cap nom, però en referència meridianament clara a Turquia- que infringeixen drets fonamentals per motivacions polítiques, i que no respecten el principi de legalitat", i que, per aquest motiu, els ha estat vetat "d'entrar a la Unió Europea".

En el col·loqui posterior, conduït per la periodista Sílvia Cóppulo -i després que els prop de 300 assistents cridessin "llibertat presos polítics durant ben bé tres minuts-, Joan Queralt ha considerat que l'Estat espanyol ha comés "un autèntic frau de llei" amb l'encarcerament tant dels Jordis com dels consellers. Ha explicat que l'Audiència Nacional ha recorregut a "lleis derogades", i concretament "al Codi Penal del 1944" per justificar que els casos puguin ser de la seva competència, i ha comparat el diferent tracte donat per la justícia belga al president Puigdemont i als consellers que l'acompanyen a Brussel·les.

"Allà els han donat 15 dies per preparar un escrit relativament senzill, mentre l'Audiència Nacional, per respondre una querella de 116 pàgines, va donar 48 hores amb un festiu entremig", ha il·lustrat. I ha sostingut que aquest breu termini "és manifestament il·legal", perquè impedeix el "dret a la defensa". "El dret, si s'agafa de l'inrevés ja no és dret", ha exclamat

"Violació de drets fonamentals" a Catalunya

Igualment contundent ha estat el professor de dret internacional Fabio Marcelli. "En el darrer mes i mig, a Catalunya assistim a una violació de drets fonamentals", ha afirmat. I s'ha sorprès d'estar parlant "de presos polítics, una expressió que pensava que no hauria de pronunciar mai més a Europa". "Cal alliberarlos per restaurar la democràcia a Catalunya, a Espanya i a tot Europa", ha reblat. I ha ironitzat que "tots els camins porten a Estrasburg", predint que el cas arribarà al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa.

El president de l'Associació Drets, Sergi Blàzquez, per la seva banda, ha dubtat de la separació de poders a l'Estat quan ha opinat que la decisió d'encarcerar els Jordis i els consellers "ja estava presa" amb anterioritat, i ha assegurat que "no es compleix ni un dels requisits" que marca la llei per "tancar-los a la presó".

La catedràtica de dret constitucional i coordinadora del Col·lectiu Praga, Mercè Barceló, ha subratllat que Sànchez i Cuixart "estan tancats per l'exercici d'un dret fonamental" com és el de manifestació i expressió. I el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié -que ha llegit el manifest amb Barceló- ha anunciat que es prepara un nou recurs, "presentat per ciutadans" contra la presó provisional dels presos polítics catalans.

Han tancat l'acte els líders accidentals de l'ANC i Òmnium, Agustí Alcoberro i Marcel Mauri. Aquest darrer ha recordat que en la mateixa sala, fa quatre anys, "Cuixart s'acomiadava com a tresorer d'Òmnium, després de fer una tasca excel·lent" que va permetre a l'entitat "renunciar a les subvencions per mantenir la nostra independència".

De la "tristesa" a les "ganes de lluitar"

Alcoberro, per la seva banda, ha destacat que "cap estat autoritari reconeix l'existència de presos polítics", i ha posat l'exemple de "l'Espanya de Franco". També ha valorat que la "tristesa inicial" per l'encarcerament dels Jordis "es va convertir en indignació, i la indignació en ganes de lluitar". Fins a acabar en la manifestació del carrer Marina de Barcelona del dia 11, que ha definit com a "punt d'inflexió" i injecció "d'autoestima i orgull" per al moviment sobiranista, després d'un mes "en que ens donàvem cops al cap i ens anàvem ensorrant". 

El col·loqui i la lectura del manifest han fet petita la sala d'actes del Col·legi d'Advocats, amb part dels assistents de peu i cap cadira buida. Amb l'excepció de les que s'han reservat en primera fila, de forma simbòlica, per als presos polítics forçosament absents.

Signen el manifest, entre d'altres i a més dels ponents d'aquest dimarts, l'expresident del Consell de l'Advocacia Catalana Miquel Sàmper; el president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, i Josep Cruanyes, el lletrat de l'Ajuntament de Barcelona Josep Pagès, o el coordinador de Juristes per la Independència, Josep Agustí Faiges.

  

(Hi haurà ampliació)