Público
Público
repressió

La justícia arxiva la causa contra Adrià Carrasco, que ja ha tornat de l'exili

Va marxar a Bèlgica el 2018, després de la detenció de la també activista dels CDR Tamara Carrasco. El Grup de Suport convoca una concentració al municipi del jove, Esplugues de Llobregat, a les 19.30 h. Carrasco: "L'Estat es val de muntatges policials per defensar els seus propis interessos criminalitzant qualsevol forma de dissidència".

Adrià Carrasco a les portes del TSJC aquest dilluns durant la roda de premsa sobre la seva tornada a Catalunya.
Adrià Carrasco, a Brussel·les. ANDER ZURIMENDI.

públic

L'activista dels CDR Adrià Carrasco ha tornat de l'exili. En una roda de premsa aquest matí davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona, el jove i el seu grup de suport han anunciat que el seu cas s'ha arxivat i han convocat una concentració aquest vespre a les 19.30 h davant l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, el seu municipi.

"Avui som aquí per denunciar que, un cop més, l'Estat es val de muntatges policials per defensar els seus propis interessos criminalitzant qualsevol forma de dissidència", ha criticat Carrasco. L'activista ha denunciat la "vulneració de drets fonamentals" que es dona a l'Estat espanyol com ara el dret a manifestació, la llibertat d'expressió o el dret a un habitatge digne.

L'Adri, tal com l'anomenen, es va exiliar el 2018 a Brussel·les després de la detenció de la també activista del CDR Tamara Carrasco, absolta el passat octubre. La Guàrdia Civil va entrar per sorpresa a casa seva amb una acusació de terrorisme, però el jove ja havia marxat a Bèlgica, on s'hi ha estat més de 1.000 dies. Aquell mateix dia van detenir Tamara Carrasco, qui es va afrontar en un primer moment a acusacions de sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista, motiu pel qual va estar més d'un any sense poder sortir del seu municipi, Viladecans.

Criminalització contra els CDR

Ambdós havien participat de les protestes contra la repressió a Catalunya després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. En aquell moment, els CDR convocaven diverses accions com ara talls de carretera o campanyes contra els peatges. Un cop l'Estat ja havia empresonat els líders independentistes i portat a l'exili part del Govern català, aplicat l'article 155 i bloquejat les investidures al Parlament de Catalunya, tant de Carles Puigdemont com de Jordi Turull, la repressió més dura va arribar per als activistes de base, i en específic, als CDR.

L'Audiència Nacional va dirigir diverses ofensives judicials contra aquests grups, amb acusacions de terrorisme i organització criminal. En un primer moment, contra Tamara i l'Adri, i després contra els detinguts el setembre de 2019 en l'anomenada Operació Judes. Pel que fa a les causes de Tamara Carrasco i Adri Carrasco, el procés va anar perdent pes progressivament, un fet impulsat, precisament, per l'exili de l'Adri. En cas que haguessin dictat presó preventiva per Tamara Carrasco per terrorisme, no hagués tingut sentit no enviar una euroordre a Bèlgica reclamant l'entrega de l'Adri, un fet que des de Brussel·les no s'hagués acceptat. L'acusació de terrorisme va acabar caient i la causa va acabar en mans de jutjats ordinaris de Catalunya, que els han acabat absolent a tots dos.