Público
Público

La justícia francesa tomba la modificació que permetia parlar en català als plens de la Catalunya Nord

Als ajuntaments d'Elna, Els Banys, Tarerac, Portvendres i Sant Andreu de Sureda ja no es podrà parlar en català després que un tribunal estimi que el francès és la llengua de l'estat i no pot ser relegada a una traducció

D'esquerra a dreta, l'alcalde de Portvendres, Gregory Marty, l'alcaldessa dels Banys, Maria Costa, l'advocat, Mateu Pons, el tinent d'alcalde d'Elna, Pere Manzanares i l'alcalde de Tarerac, Jean-Louis Salies.
D'esquerra a dreta, l'alcalde de Portvendres, Gregory Marty, l'alcaldessa dels Banys, Maria Costa, l'advocat, Mateu Pons, el tinent d'alcalde d'Elna, Pere Manzanares i l'alcalde de Tarerac, Jean-Louis Salies. Gemma Tubert / Aleix Freixas / ACN

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha anul·lat el canvi de reglament dels ajuntaments d'Elna, Els Banys, Tarerac, Portvendres i Sant Andreu de Sureda (Catalunya Nord) que permetia parlar en català als plens a condició de traduir les intervencions al francès.

El tribunal argumenta que la llengua francesa és la llengua de l'estat, tal i com estableix la constitució francesa, i que no pot ser relegada a llengua de traducció. La sentència confirma el que ja havia avançat la ponent del cas fa unes setmanes.

El tribunal argumenta que la llengua francesa és la llengua de l'estat

Els ajuntaments afectats consideren que es tracta d'una "bufetada" a la llengua i han anunciat que acudiran al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa.

L'advocat que porta el cas, Mateu Pons, assegura que malgrat la decisió judicial, la sentència obre la porta de forma "implícita" a parlar primer en francès i després traduir-ho al catalá. 

L'Ajuntament de Portvendres ja ha avançat que modificarà el reglament en aquest sentit. "I a veure què fa el prefecte", ha dit l'alcalde Grégory Marty.

Elna, pionera en adoptar el català

Elna es va convertir l'abril del 2022 en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre debatre als plens en català. L'Ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en català.

18-4-2023 L'alcalde d'Elna, Nicolàs Garcia, a la dreta durant el judici a Montpeller
L'alcalde d'Elna, Nicolàs Garcia, a la dreta durant el judici a Montpeller. Gemma Tubert/Aleix Freixas / ACN

La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès "destaqués" per damunt del català.

La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català. Poc després d'aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta a l'alcalde demanant-li que fes marxa enrere i retirés la modificació. A banda de no obeir la petició del prefecte, Elna va demanar al Tribunal de Montpeller que el Consell Constitucional es pronunciés, però va ser rebutjat.

Aleshores el prefecte va decidir denunciar el consistori i portar el cas a la justícia francesa, que finalment s'ha pronunciat a favor de l'Estat francès.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?