Un jutge arxiva la querella dels germans Maribel i Josep Ferrándiz, torturats a Via Laietana durant el franquisme

El titular del jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona ha arxivat la querella que van presentar els germans Maribel i Josep Ferrándiz per tortures a la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana, zona zero de la repressió de la dictadura franquista a la capital catalana. Fa uns mesos, la titular del Jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona tampoc va admetre a tràmit la querella de Carles Vallejo per les tortures patides el 1970 al mateix lloc.

En ambdós casos, la Fiscalia ha recorregut contra la decisió emparant-se en la nova Llei de memòria històrica. Els magistrats consideren que els fets estan emparats per la llei d'amnistia del 1977. En una entrevista a Públic, els dos germans van treure importància la possibilitat que no s'admetés a tràmit la querella. "Volem que es doni a conèixer el que vam patir no només nosaltres sinó moltíssimes persones i esgotar totes les vies legals a l'Estat espanyol per poder passar a Europa, al Tribunal d'Estrasburg, i portar la demanda allà. I, inclús, d'allà fins a les Nacions Unides", van assenyalar.

"Per tant, que s'admeti o no la querella tindrà una relativa importància. Si diuen que sí és importantíssim, òbviament, perquè ja genera un precedent i el més important és que s'han de donar a conèixer els noms i els cognoms dels torturadors i dels responsables polítics que hi havia al darrere. I que avui en dia encara estan pensionats amb medalles i, en alguns casos, homenatjats amb carrers i places, sabent que són gent que van torturar", van concloure.

Tortura física i psicològica

Pepu i Maribel Ferrándiz van ser detinguts el 1971, quan tenien 17 anys, per militar a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya. Van estar 32 dies retinguts a la comissaria, on asseguren que van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris.

La querella s'adreça al comissari en cap de la comissaria de Via Laietana en el moment dels fets, Vicente Juan Creix, a l'inspector en cap d'aleshores, Rafael Núñez Valverde, i a dos agents, Atilano del Valle Otero i Geuino Nicolás Navales García. Segons la denúncia els quatre estaven adscrits a la Sisena Brigada Regional d'Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, també coneguda com a Brigada Político-Social.

Segons la querella, durant el període de detenció els germans Ferrándiz van ser sotmesos a diferents tècniques de tortura física i psicològica amb la finalitat d'extreure'ls informació sobre la militància política d'altres persones del PCE-I i de la seva organització.

En el cas de Maribel, el relat de les tortures que inclou la querella narra condicions de manca d'higiene elevada a la cel·la i de mala alimentació. Era sotmesa a interrogatoris a qualsevol hora del dia en un despatx situat en un pis superior, de tal manera que les pujades i baixades continuades li van causar "una desorientació forçada i una desubicació espai-temporal".

Pel que fa a Pepu, també va passar els dies a la comissaria en una cel·la petita i humida. A diferència de la seva germana, que la compartia amb quatre persones, ell estava aïllat. La mala salubritat de l'espai i la mala alimentació eren també circumstàncies que l'afectaven igual que a Maribel.