El Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, que porta la causa per les càrregues policials de l'1-O, ha rebutjat investigar a votants dels col·legis barcelonins per un presumpte delicte de resistència passiva greu a agents de l'autoritat en considerar que van ser "víctimes directes de la situació de confrontació generada pels mateixos poders públics".

A l'acta, en la qual el magistrat rebutja la petició del Sindicat Professional de Policia (SPP), personat en la causa, perquè investigués a votants de diversos col·legis, el jutge considera que l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir el referèndum no era pels votants i que "no existia una prohibició general d'acudir als centres designats com a col·legis electorals".

El jutge considera que, encara que es publiqués a tots els mitjans de comunicació que el TSJC havia ordenat impedir la consulta, "qualsevol ciutadà podia acudir als centres electorals perquè no se li prohibia fer-ho". "És més, no només no se'ls havia prohibit, sinó que havien estat convidats a fer-ho pel mateix Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i altres institucions, existint un evident conflicte de preteses legitimitats", abunda l'acte judicial.

Per al magistrat Francisco Miralles, considerar com a regla general que els votants que van intentar "impedir amb el seu propi cos l'actuació policial van cometre un delicte de resistència suposaria, en realitat, traslladar-los la responsabilitat del fracàs de les institucions públiques", ja que es van emetre missatges antagònics sobre la qüestió, obligant els ciutadans a prendre partit.

Pel jutge, només es podria investigar per un delicte de resistència o atemptat contra determinades persones concentrades en els casos de "veritable escometiment als agents de l'autoritat".

El delicte de resistència passiva greu a agents de l'autoritat, previst a l'article 556.1 del Codi Penal, preveu la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a divuit mesos.