La titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 de Manresa ha decidit arxivar la causa oberta per l'actuació de la Guàrdia Civil durant l'1 d'octubre en una escola de Castellgalí (Bages) on va haver-hi 16 ferits lleus i danys a les instal·lacions perquè no veu "excés policial".  En una interlocutòria, el jutjat considera, després d'instruir la causa arran de denúncies de perjudicats, que "no pot inferir-se que hagi existit un excés policial, davant la conducta de les persones allà concentrades i menys encara que aquestes conductes es poguessin atribuir a les ordres concretes de comandament, tinent o agent responsable de l'operatiu". Pel jutjat, l'actuació policial "és compatible amb l'ús de la força mínima imprescindible de qui s'enfronta a les forces de l'ordre públic en un moment de tensió".

El jutjat va obrir un procediment el 8 de novembre de 2017 arran de les denúncies dels ferits i de la directora de l'escola, i després de prendre'ls declaració i investigar el cas no veu existència de delicte. Recorda que era públic per a tota la ciutadania que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès la Llei del referèndum, ja que es va publicitar en els mitjans de comunicació durant aquells dies "en què l'únic tema que es tractava públicament a Espanya era aquest".

També constata que part de la població catalana "encoratjada per la mateixa Generalitat i associacions independentistes, en clara contravenció i ignorant deliberadament el que s'estableix pel TC i el TSJC, va acudir als anomenats col·legis electorals a fi de realitzar una votació que estava fora de l'ordre constitucional i de la legalitat més evident". Afegeix que molts d'ells, "amb la finalitat d'impedir o limitar l'actuació que els agents dels cossos i forces de seguretat tenien encomanada", es van concentrar a les portes del centre a fi d'impedir l'accés de les forces de l'ordre perquè requisessin el material i les urnes.

200 persones amb el "propòsit d'obstaculitzar"

Descriu que els agents de la Guàrdia Civil van arribar a l'escola en exercici de la tasca encomanada pel TSJC i que a l'entrada es van trobar amb unes 200 persones assegudes en el terra amb els braços entrellaçats amb "el clar propòsit d'obstaculitzar i/o impedir-ne" l'accés. Per al jutjat, aquesta conducta no pot considerar-se innòcua en termes jurídics, ja que tenia per finalitat impedir el compliment de dues resolucions judicials, públiques i notòries: "No es tracta doncs d'un mer comportament passiu, sinó d'un comportament passiu intencional de caràcter obstatiu davant l'exercici de la funció pública".

Així, conclou que "el resultat en el curs d'una actuació legítima de les forces d'ordre públic, davant d'un posicionament amb la voluntat d'obstaculitzar per part de més de 200 persones concentrades davant la porta del col·legi electoral, es va saldar amb 16 ferits lleus i danys a les instal·lacions", sense que aquesta actuació pugui qualificar-se d'excés policial.

També posa l'accent que els drets de reunió i manifestació "requereixen que el seu exercici s'ajusti a les prerrogatives de la llei", i que si es fan fora del llit normatiu i això fa necessari que la policia actuï, no es pot parlar de lesió a un dret fonamental.