«Que els sota-signants no coneixen l’idioma valencià ni català, ja que no tenen obligació de conèixer-lo, així mateix manifesten que no coneixen institució alguna amb el nom de ‘Delegació del Govern Espanyol al País Valencià’». Així comença l’informe amb les declaracions dels agents que van denunciar una activista feminista que formava part dels piquets informatius durant la vaga general del 8 de març del 2018 al barri valencià de Benimaclet. L’informe va ser remès al jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València que estudiava el recurs de les feministes contra les multes de 100 euros per «manca de respecte a l’autoritat» d'acord amb el que regula la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com la Llei Mordassa.

Aquesta introducció ha servit a la jutgessa per «entreveure una certa acritud» per part dels agents que, a parer seu, «es tradueix en el fet que l’informe quede privat de la imparcialitat i objectivitat atribuïda als informes emesos per funcionaris públics». Un cop posat en qüestió el principi de veracitat dels agents, no hi ha cap més prova que demostre que les manifestants van insultar-los –de fet, els testimonis de la defensa asseguren que les manifestants van limitar-se a preguntar perquè les identificaven i demanar el número de placa- la sentència opta per retirar les multes en trobar un dubte suficient per fallar en favor de les sancionades.

Maria Josep Martínez, advocada de la defensa, ha volgut destacar en declaracions a Públic la importància de la sentència, ja que «és de les primeres voltes que no es retira una multa de la llei Mordassa per motius de forma sinó de fons». En aquest cas, reflexiona Martínez «ha quedat demostrada la manca d’objectivitat dels agents. Però cal valorar el nivell de normalització d’aquesta parcialitat quan s’atreveixen a deixar-la per escrit en el seu informe».

Des de l’Assemblea Feminista de València, Ana Pañuelas, destaca el fet que la jutgessa haja valorat el biaix que suposa «l’odi dels policies cap als manifestants per parlar valencià o fer referència al País Valencià», ja que són actituds «que no és la primera volta que passen. Pañuelas també denuncia l’actitud de la Delegació del Govern espanyol, que «sempre ens diu que revisarà les multes, que està en contra d’aquesta persecució policial, però al final mai no ho fa, ni tan sols en casos tan flagrants com aquest».

Sentència contra la Llei Mordassa

La sentència arriba pocs dies després que el Congrés haja admès a tràmit la proposta de reforma de la Llei Mordassa per tal d’anul·lar-ne alguns dels aspectes més polèmics, malgrat que no queda clar que la reforma incloga el principi de veracitat dels agents policials.

Només el 2019 van imposar-se arreu de l’Estat espanyol, més de 16.614 multes per «manca de respecte a la policia», el mateix concepte de les multes ara anul·lades judicialment. El 2018 es van recaptar més de tres milions per aquest mateix concepte. «És una sanció molt difícil de recórrer –reconeix Maria Josep Martínez-, ja que molt sovint és més car fer el recurs que pagar la multa, has d’anar per la via del contenciós-administratiu, menys garantista que la via penal i, a més, és molt difícil rebatre el principi de veracitat dels agents, que ni tan sols tenen l’obligació de presentar-se al judici».

Més judicis i més multes

Les activistes feministes estan pendents de dos judicis més –el primer amb data pel 28 d’octubre- per una vintena de multes imposades durant les vagues generals del 2018 i 2019 que sumen un total d’11.000 euros. En un comunicat han declarat que la solució passa per «la derogació de la Llei Mordassa i del principi de veracitat».