Público
Público

PRESOS JxCat dóna per fet que la investidura de Jordi Sànchez acabarà a Estrasburg

La formació reafirma que encara queden "vies legals" per fer possible la investidura de Jordi Sànchez, el mateix dia que el Suprem denega dos recursos, del propi Sànchez i d'Oriol Junqueras. L'alt tribunal estudiarà dimarts altres peticions posteriors de Sànchez i de Joaquim Forn. El número 2 de JxCat té encara un altre recurs en tràmit al Suprem.

Jordi Sanchez, a la sortida de l'Audiència Nacional, el passat 16 d'octubre. REUTERS/Javier Barbancho

Nou cop de porta del Suprem a la investidura de Jordi Sànchez, i a la presència dels diputats independentistes catalans presos als plens del Parlament. La Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat aquest dijous dos recursos d'apel·lació del propi Sànchez i del líder d'ERC, Oriol Junqueras, contra sengles resolucions del jutge Pablo Llarena en què aquest rebutjava excarcerar-los perquè poguessin acudir al ple de constitució del Parlament. Sànchez té altres dos recursos en marxa davant el Suprem, i JxCat recalca que continuen obertes les "vies legals" per fer possible la seva investidura. A la vegada, però, dóna com a cosa feta que cap d'aquests recursos tindrà èxit, per la qual cosa portarà el cas a la justícia europea.

La decisió del Suprem manca d'aplicació pràctica, tenint en compte que el ple ja es va celebrar el passat 17 de gener, sense la presència dels diputats presos o a l'estranger. Però pot servir de precedent per a recursos posteriors en tràmit, des del moment que considera encertades les apreciacions de Llarena, que aprecia que es manté el "risc de reiteració delictiva" dels recurrents.

En la resolució, s'indica que Junqueras i Sànchez són "presumptes coautors" d'un delicte de "rebel·lió​ contra l'Estat" amb l'objectiu de "fracturar la sobirania nacional mitjançant la independència d'una part del territori", i que això contribueix "tal i com adverteix el magistrat instructor", a "incrementar el risc de reiteració delictiva i a desencadenar possibles mobilitzacions públiques que afectarien la convivència ciutadana i alterarien la pau social".

Consideracions polítiques

Com altres resolucions del Suprem relacionades amb els presos catalans, la d'aquest dijous entra també en consideracions polítiques. Per exemple quan, referint-se a l'al·legació de Junqueras que, si no li permetien acudir al Parlament, es veuria afectat el seu dret a la participació política, afirma: "tots aquests drets fonamentals i principis que ara [Junqueras] enalteix i exalça com a bàsics en el nostre sistema jurídic constitucional són els que, indiciàriament, i d'acord amb les imputacions de fets punibles que li fa el magistrat instructor, va injuriar, va arraconar i va contravenir l'investigat quan, en l'exercici de les seves funcions com a diputat electe, els va instrumentalitzar per realitzar els presumptes greus delictes que ara se li imputen".

Els presos catalans tenen altres recursos en tràmit al Suprem. Aquest mateix dijous, l'alt tribunal ha comunicat que cita Sànchez i el conseller cessat Joaquim Forn per a sengles vistes el proper dimarts dia 20, davant la Sala de Recursos, per examinar dos recursos seus contra resolucions del jutge Llarena: una del 2 de febrer, en què denegava l'alliberamet de Forn, i una altra del 6 de febrer, en què feia el mateix amb Sànchez. Serà el primer cop que tots dos compareixen davant la Sala de Recursos del Suprem.

L'alt tribunal precisa que dimarts no tractarà el darrer dels recursos, el que va presentar dilluns la defensa de Sànchez contra la decisió de divendres passat de Llarena de denegar-li tant la llibertat provisional com el permís per acudir al ple d'investidura. El Suprem especifica que aquest recurs "està encara en tramitació". El recurs de Sànchez demanava a la sala que li permeti "al més aviat possible" un permís per acudir al ple.

JxCat dóna per fet que acabarà a Estrasburg

Suïssa descarta extradir Puigdemont

Amb aquests recursos encara pendents, des de Junts per Catalunya es recalca que encara hi ha "vies legals" per a la investidura de Sànchez, com va assenyalar aquest dimecres el portaveu adjunt del grup parlamentari de la formació, Eduard Pujol. Fonts de JxCat han remarcat a Públic que "no estan totes les vies legals esgotades", perquè Sànchez pugui finalment "presentar-se al ple" de la seva investidura. 

Això no obstant, la formació no té gaire confiança que cap d'aquests recursos pugui ser escoltat, quan dóna per fet que l'afer "s'acabarà portant a Estrasburg". En aquest sentit, JxCat ja va afirmar la setmana passada que presentaria una demanda de mesures cautelars davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a la ciutat francesa, perquè Sànchez poguès ser present en el ple d'investidura. De fet, el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple a l'espera de la decisió del TDEH, abans fins i tot que JxCat presentés el seu recurs. Un recurs que finalment no es va materialitzar, i que va ser substituït per la darrera apel·lació al Suprem.

Tant la renúncia a acudir ara a Estrasburg com el convenciment de JxCat que finament hi acudiran responen a una raó pràctica: per poder acudir al TEDH, cal haver esgotat abans totes les vies judicials a nivell estatal

També aquest dijous, la Fiscalia ha demanat a Llarena que "determini la viabilitat" de demanar a Suïssa la detenció del president cessat Carles Puigdemont i la consellera cessada Meritxell Serret, que tenen previst desplaçar-se a Ginebra aquest diumenge, per participar en el Festival de Cinema de Drets Humans (FIFDH) i en un acte del Consell de Drets Humans de l'ONU. La Fiscalia ha demanat també estudiar la possibilitat de "limitar la validesa" del seu passaport.

Una petició que encara no ha estat resposta per Llarena. Però sí per les autoritats suïsses. El portaveu de l'Oficina Federal de Justícia, Folco Galli, ha recordat que el Suprem va retirar el passat 5 de desembre l'ordre europea de detenció contra Puigdemont i els consellers a l'estranger, i que "la situació no ha canviat", per la qual cosa "no hi ha base legal" per detenir-los. El dia anterior, el mateix Galli havia recordat, al diari Le Temps, que Suïssa no concedeix extradicions per "delictes polítics". 

Llarena ja ha desoït dues peticions de la Fiscalia molt similars. A finals de gener, va decidir no reactivar l'ordre de detenció europea amb motiu d'una visita de Puigdemont a Copenhaguen. I el mateix va fer un mes després, quan va dictar una ordre de detenció només en territori espanyol contra l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que es va establir a Ginebra. De la mateixa forma, la consellera cessada Clara Ponsatí va fer públic la setmana passada que ha deixat Bèlgica i està instal·lada a Escòcia, per reincorporar-se a la seva plaça a la Universitat d'Edimburg, sense que tampoc s'hagi dictat cap ordre de detenció contra ella.