Junts per Catalunya (JxCat) tenia lligada la candidatura per l’alcaldia de Barcelona des del febrer, quan Elsa Artadi havia sortit elegida en unes primàries sense rival. Feia mesos que havia iniciat una precampanya intensa, amb visites als barris i dures crítiques contra el projecte de l’actual govern municipal. Però el seu anunci, el 6 de maig, que deixava la política institucional, incloent el càrrec al partit i l’escó al Parlament, ha deixat JxCat orfe de candidata a tot just un any de la cita a les urnes.

I això arriba en un moment de canvis per la formació, que es troba en ple traspàs de lideratges. El 4 de juny se celebrarà el Congrés on es ratificarà el relleu de la presidència a mans de Laura Borràs i de la secretaria general, a Jordi Turull, després que Carles Puigdemont i Jordi Sànchez anunciessin la seva retirada. Hi haurà una segona part, al juliol, per votar la ponència ideològica.

Tot plegat complica el calendari de JxCat a Barcelona de cara a celebrar noves votacions per escollir candidat. "Haurem d’acompanyar aquest procés i encabir-hi les primàries", va afirmar Neus Munté, regidora de JxCat i nova presidenta del grup en substitució d’Artadi. El procés es podria celebrar un cop fet el Congrés, per tal que el candidat tingui el suport de la nova direcció.

En una roda de premsa per donar compte de la nova organització interna aquesta setmana, Munté va anunciar que assumia la presidència del grup, però va diferenciar el funcionament intern del procés per escollir candidat. Així evitava respondre si el fet que ella reemplaci Artadi com a presidenta té algun tipus d’implicació de cara a ser la futura alcaldable. "Hem de ser prudents perquè aquesta qüestió será debatuda i votada pels associats", va afegir.

En la compareixença, Munté va confirmar que Joan Rodríguez, coordinador del grup i de la Federació de Barcelona de Junts, assumirà l'acta de regidor d'Artadi després de la renúncia de Pilar Calvo, diputada al Congrés, que anava de número vuit a la llista.

Elecció d'entre les files o externa?

La incertesa sobre quan se celebraran les primàries, que podrien ser durant els dos congressos, o ja al setembre, se suma a un pràcticament hermetisme total sobre qui s’hi podria postular. Un dels dubtes és si l’alcaldable sortirà d’entre les files del grup o s’apostarà per una persona externa o independent amb projecció mediàtica. En la roda de premsa, els regidors tampoc es van voler mullar respecte a això, tot i que Munté va assenyalar que tenen "molts actius" al partit, tant dins com fora del grup.

Un dels primers noms que estava a totes les travesses en fer-se pública la retirada d’Artadi va ser el de l’exalcalde Xavier Trias. Però ell mateix es va pronunciar al respecte deixant clar que no encapçalarà la llista. En una entrevista a La 2 de TVE, Trias va recordar que està jubilat i si repetís com a alcalde acabaria el mandat amb 80 anys, els mateixos que tindrà el candidat d’ERC, Ernest Maragall, quan es torni a presentar a les eleccions. Trias va expressar respecte per la seva decisió però va rebutjar seguir el mateix camí.

Preguntat sobre qui podria ser llavors el candidat, Trias va posar dos noms sobre la taula: Neus Munté, presidenta del grup municipal, i Jordi Martí Galbis, el seu portaveu. L’exalcalde va destacar la seva aposta personal per Martí Galbis, qui ha estat la seva mà dreta durant dues dècades tant a l’Ajuntament com al Govern, però també va apuntar a Munté, exconsellera i dedicada a l’Ajuntament des que va deixar el Govern de Carles Puigdemont pocs mesos abans de l’1-O.

Neus Munté, apartada tot i guanyar les primàries el 2019

Neus Munté (Barcelona, 1970) té una llarga trajectòria política a l’antiga Convergència. Va ser consellera de Benestar Social i Família (2012-2016) a l’Executiu d’Artur Mas, portaveu del Govern (2015-2017) i també consellera de la Presidència (2016-2017) amb Puigdemont. Dos mesos i mig abans del referèndum deixava els càrrecs per desavinences amb el rumb que havia pres el Procés i des del 2019 és regidora.

De fet, va guanyar les primàries per encapçalar la llista municipal aquell any, però finalment va anar de número 3, per darrere de Joaquim Forn i Elsa Artadi, en un moviment de la direcció per imposar una figura més de consens al que era l’embrió de l’actual partit de JxCat. Ara, doncs, sembla probable que vulgui repetir a les primàries, tot i que no ha fet comentaris al respecte.

Jordi Martí Galbis, mà dreta de Trias durant 20 anys

Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) fa més de 10 anys que és regidor. Va compartir dos mandats amb Trias, de qui havia estat cap de Gabinet entre 1993 i 1996 quan era conseller de Salut i tambe de 1996 al 2000, quan era conseller de la Presidència. Amb la nova reorganització del grup municipal, Martí Galbis es manté com a portaveu. Tot i l’aposta de Trias i la seva experiència en la gestió, Martí Galbis és un perfil menys conegut pel gran públic i podria ser més difícil situar-lo en el mapa mediàtic amb menys d’un any de marge pels comicis.

Ferran Mascarell, de conseller de Cultura a regidor

També hi ha altres noms que sonen, com el del també regidor Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951). Membre del PSC fins el 2010, per qui va ser-ne brevíssim conseller de Cultura (2006), va repetir en el càrrec ja dins dels governs de Mas i Puigdemont (2010-2016). També se’n va anar a Madrid com a delegat del Govern uns anys, durant els quals va ser cessat pel 155 (2016-2019). Des de llavors és regidor a Barcelona. Es tracta d’una figura coneguda tot i no estar els últims anys en primera línia, però que compta amb una projecció mediàtica considerable.

L'aposta externa: Gerard Esteva, impulsor de 'Barcelona és Imparable'

Un altre dels possibles candidats és de perfil completament diferent. Gerard Esteva (Barcelona, 1984) és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i una de les cares visibles del moviment Barcelona és Imparable, que a l’octubre va impulsar una manifestació contra el govern municipal i la seva gestió. Esteva és violinista i llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i no té trajectòria en el món de la política, però ha compatibilitzat dues de les seves passions, la gestió i l'esport, en un dels càrrecs més importants del món esportiu català. També va ser president de la Federació Catalana de Vela (2009-2014) i actualment és president del Comitè Olímpic Català.

En el moment d’impuls de la plataforma es van assenyalar els vincles que podia tenir amb JxCat, que tanmateix van ser negats tant pel partit com pel propi moviment. Tot i això, és visible la similitud en l’argumentari i els objectius. Esteva, a més, tindria una relació estreta amb Maite Fandos, regidora de 1999 a 2019 i membre del govern municipal de Trias.

Des del partit no s’han pronunciat al respecte i fonts coneixedores assenyalen que Esteva no seria una opció. Llavors podria provar sort amb Centrem, el nou partit impulsat per l’exconsellera Àngels Chacón després de la desfeta del PDeCAT, però l’escenari incert pel que fa als seus resultats electorals ho posen en dubte.