Público
Público

JxCat se suma a l'acord de pressupostos de Barcelona assolit entre Colau i Maragall

Els grups del Govern municipal, Barcelona en Comú i PSC, i l'oposició independentista d'ERC i JxCat consensuen uns comptes pel 2020 a l'Ajuntament de Barcelona que s'aprovaran en el pròxim ple amb una amplíssima majoria del plenari

Collboni, Colau, Maragall i Artadi han tancat un acord de pressupostos que implica el suport del PSC i BComú com a Govern municipal i ERC i JxCat. EUROPA PRESS

públic

El Govern d'Ada Colau ha arribat aquesta setmana a un acord de pressupostos definitiu que aprovarà per primer cop per la via ordinària d'ençà que els Comuns van entrar al Govern municipal. L'Executiu de Barcelona en Comú i el PSC ha arribat a un acord amb ERC, tal com ja va anunciar la setmana passada, i amb JxCat, que finalment també s'ha sumat a la proposta pressupostària. Aquesta entesa a quatre permetrà aprovar-los amb les majories necessàries al ple municipal, un consens que no s'havia aconseguit mai des que Colau va arribar a l'Ajuntament de Barcelona.

"Aquest acord és més que un acord de pressupostos. Es tracta de l'inici d'una nova etapa política útil, basada en el diàleg i en els acords, que la ciutadania també demana", ha destacat Colau en una roda de premsa des del Consell de Cent, també amb la presència del primer tinent d'alcalde i líder del PSC, Jaume Collboni, el líder d'ERC, Ernest Maragall, i la líder de JxCat, Elsa Artadi. L'alcaldessa també ha fet esment a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, anunciats aquest mateix dilluns, com un altre símptoma d'aquesta "nova etapa": "És el que espera la ciutadania, que deixem enrere les polítiques de retallades i les polítiques de bloqueig".

Per la seva banda, Maragall també ha destacat l'entesa entre els quatre grups municipals: "És rellevant que aquest pressupost representi el 80% dels regidors presents".  El republicà ha agraït els esforços de l'equip negociador, ha afirmat que l'acord és fruit "d'un treball de tres mesos o més", i ha advertit que el seu grup es compromet a "vigilar" la seva aplicació: "Alcaldessa, aquest és un pressupost, però el més important és el del 31 de desembre, el de la liquidació".

Tot i la bona sintonia i les paraules d'agraïment, Maragall no ha volgut deixar sense resposta les paraules de l'alcaldessa, que insta a traspassar "l'etapa de bloqueig", i ha fet un al·legat a favor "dels drets i les llibertats" i contra la repressió: "Avui aquí no hi és el senyor Forn. Jordi Cuixart ha pogut sortir dos dies de presó. Tot plegat és un horror. Aquesta ciutat, aquesta institució haurà de plantejar aquestes qüestions si és que volem parlar de prendre acords".

Pel que fa a la suma de JxCat, Elsa Artadi ha destacat l'evolució feta pel seu grup, que en un inici era "llunyana" i "crítica" en considerar els pressupostos "continuistes" i "poc ambiciosos" per a combatre les restriccions imposades per l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i mantingudes per l'actual president espanyol, Pedro Sánchez: "Hem estat fent feina per no quedar-nos en la crítica. Sempre que hi hagi la porta oberta del Govern municipal, com ha estat fins ara, hem treballat per millorar les polítiques públiques". En aquesta línia, Artadi ha destacat que el Govern municipal els va acceptar el 75% de les al·legacions.

El passat divendres, Colau i el líder d'ERC a la ciutat, Ernest Maragall, van anunciar una xifra de 3.000 milions d'euros per als pressupostos municipals, la quantitat més alta a la qual ha arribat l'Ajuntament, una xifra que Maragall ha reclamat aquest dilluns que vol "fer créixer". El pacte amb els republicans va arribar després que s'acceptés la condició d'ERC d'incloure uns 100 milions d'euros més destinats a la lluita contra l'emergència climàtica i a polítiques d'habitatge. Durant aquest anunci, totes dues formacions van deixar clar que hi havia qüestions pendents però que esperaven tancar-les aquesta setmana, tal com ha acabat passant.

Una pròrroga i dues qüestions de confiança

Aquests pressupostos seran els primers que Colau podrà ratificar al ple municipal amb les majories necessàries. El 2016, el Govern dels Comuns va aprovar una pròrroga dels de 2015, mentre que el 2017 i el 2018 l'Executiu municipal no va aconseguir la majoria necessària per aprovar unes noves xifres. En aquests casos, es va establir un període de 30 dies perquè l'oposició articuli una alternativa de Govern, sotmetent a Colau a una qüestió de confiança. En cap de les dues ocasions, els partits de l'oposició van aconseguir desbancar els Comuns i, per tant, els de Colau van poder aprovar els seus pressupostos.

L'any 2017, una oposició liderada per CiU no va aconseguir aglutinar els vots de Cs i el PP per sumar amb ERC una alternativa contra Colau, ja que ni els populars ni el partit taronja volien col·locar un alcalde independentista. Per contra, el 2018 van ser els vots desfavorables del PSC els quals van bloquejar els pressupostos. Les bases dels Comuns acabaven de trencar el pacte de Govern amb els socialistes, després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i les tensions que es van generar a partir de l'aplicació de l'article 155 i la detenció dels presos polítics.