Público
Público

SEGURETAT CONDICIONADA L'abisme entre el Govern i la Generalitat arriba a la lluita antigihadista

El conseller d'Interior, Jordi Jané, va exposar en una reunió extraoficial a un alt càrrec de l'equip de Mariano Rajoy la tensió generada per la negativa a reforçar els Mossos d'Esquadra o a permetre'ls l'accés a la informació d'Interpol.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Mossos d'Esquadra detenen a una jove en el marc d'una operació contra el terrorisme gihadista. ALEJANDRO GARCIA (EFE)

 
Hi ha moltes raons per a no recórrer a l'argument ad hominen, és a dir, desqualificar la persona amb la qual es discuteix. Una d'elles és que les dades i idees que ofereix el que n'ha fet ús es perden a l'algaravia que es forma després de l'ofensa.

És exactament el que li va passar aquest dimecres a Gabriel Rufián, diputat d'ERC, en un debat amb el ministre de l'Interior, José Ignacio Zoido, al Congrés dels Diputats.
 
El "miserable" que Rufián va etzibar al substitut de Jorge Fernández Díaz va eclipsar el motiu real de la seva interpel·lació, que no era una altre que recordar-li que els Mossos d'Esquadra necessiten amb urgència mig miler d'agents més. El diputat tractava de recriminar Zoido que utilitzi la seguretat com a arma política seguint la tàctica del seu predecessor, que va congelar l'ampliació del cos policial català.

Segons un acord del 2006 entre el Govern central i la Generalitat, els Mossos d'Esquadra haurien de comptar avui amb 18.267 agents, 1.500 més dels 16.783 actuals. Tenint en compte l'escenari d'alerta 4 antiterrorista, la consecució d'atacs jihadistes en els principals països europeus i el fet que a Catalunya (on es concentra un 16% de la població espanyola) s'hagin produït el 37% de les detencions totals d'extremistes islàmics, l'exabrupte de Rufián pot resultar comprensible.

Jané va exposar a un alt càrrec de Rajoy el desconcert de la Generalitat pel bloqueig als Mossos en la planificació antiterrorista

No obstant això, la preocupació dels dirigents catalans per la fallada de seguretat que està provocant l'actitud del Govern va molt més enllà d'una picabaralla parlamentària entre Zoido i el portaveu d'ERC. Segons ha pogut saber Públic, la setmana passada el conseller d'Interior de la Generalitat, Jordi Jané, va sopar amb un alt càrrec de l'equip de Mariano Rajoy per traslladar-li la preocupació i desconcert de la Generalitat pel bloqueig que, consideren, estan rebent per part del Ministeri de l'Interior en planificació antiterrorista.

Jané es va mostrar visiblement torbat durant la reunió per l'actitud del Govern, a causa de l'especial incidència de l'extremisme islàmic en territori català, segons ha explicat la mateixa font a aquest mitjà. "Estic obsessionat en garantir la seguretat a Catalunya. Tinc l'obligació de defensar els Mossos i de posar-los al marge del debat polític", va declarar Jané a la premsa la mateixa setmana en què es va produir la reunió amb l'alt càrrec del Govern.

Sense Junta de Seguretat ni accés a la Interpol

El bloqueig a què es refereixen les autoritats catalanes va molt més enllà de la decisió d'Hisenda d'autoritzar la Generalitat a contractar 50 mossos quan se'n sol·liciten de forma urgent deu vegades més. Al contrari, està més relacionat amb el veto del Govern central al transvasament d'informació entre l'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol) i la policia catalana. Dirigents del cos consideren vital accedir a aquestes dades per minimitzar al màxim el risc d'atacs gihadistes.

La denegació d'accés a les dades d'Interpol no és l'únic veto informatiu que pateixen els Mossos. Els dirigents del cos també retreuen que hagin passat vuit anys des de l'última celebració de la Junta de Seguretat de Catalunya, en què hi participen el ministre d'Interior i el conseller del ram de la Generalitat, i que serveix per coordinar l'acció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb els Mossos d'Esquadra. És en aquest organisme on s'organitza també l'intercanvi d'informació amb els cossos policials d'altres països.

El conseller d'Interior, Jordi Jané./ EFE

Els Mossos creuen que els estan "utilitzant com a arma política", segons ha declarat a Públic la portaveu del sindicat majoritari del cos (SAP-Fepol), Imma Viudes. L'associació considera que la negativa del Govern a contractar els 500 agents necessaris s'ha d'entendre com una "clara represàlia" contra la Generalitat per l'anunci d'un referèndum sobre la independència per a l'1 d'octubre. Afegeixen que aquesta manca d'efectius fa que els Mossos no puguin complir amb el nombre d'hores de servei que es requereixen en matèria de lluita antiterrorista. "No podem garantir la seguretat", assevera.

La portaveu sindical precisa que la manca de diàleg es refereix exclusivament a les administracions, perquè la cooperació amb la resta de cossos policials "és bona". Tot i això, considera que la seguretat dels ciutadans hauria d'estar "per sobre" de la lluita política.

La nova relació PP-PNB i l'Ertzaintza

Des de la Generalitat s'ha criticat que Rajoy hagi donat ordre de permetre que l'Ertzaintza, la policia autonòmica basca, tingui accés als arxius policials estatals i a les bases de dades de la Interpol, mentre segueix deixant els Mossos al marge. Ho consideren una prova més que el Govern fa servir la seguretat dels catalans com a arma política, i més quan la decisió sobre l'Ertzaintza ha arribat en el context del suport del PNB als pressupostos de Rajoy.

Rajoy va donar l'ordre de permetre l'accés de l'Ertzaintza a les dades que demanen els Mossos, en el context del suport del PNV als seus pressupostos

La Junta de Seguretat basca, que portava cinc anys sense reunir-se, ho va fer el passat 13 de juny. En canvi, per a la Junta catalana hi ha una important picabaralla. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont -que també presideix l'organisme-, va optar per convocar-la pel 3 de juliol, fins i tot sense acord amb el Govern central, com a mesura de pressió. L'executiu català argumenta que ha estat intentant pactar la reunió des d'abans de l'arribada de Zoido al Ministeri, i que aquest no ha respost als requeriments que se li han fet des de la Conselleria durant aquest mes.

El ministre va respondre per carta al conseller aquest dimecres, dient que no considerava "convenient" una "convocatòria unilateral" de la Junta de Seguretat. Afegia que, en tot cas, no podria haver acudit a la cita del 3 de juliol, per motius d'agenda. I considerava "imprescindible aconseguir ja una entesa definitiva".