Público
Público

L'activisme esportiu, motor de mobilització per la llibertat dels presos polítics

La iniciativa Cims per la Llibertat aplegarà més d'onze mil persones aquest cap de setmana a 18 pics dels Països Catalans per reclamar democràcia, diàleg i justícia i conscienciar sobre l'existència de presos polítics, així com de persones represaliades i exiliades a Catalunya. Una acció clàssica –fer el cim– que se suma a la llarga llista de mobilitzacions esportives que en el darrer any han compartit les mateixes reivindicacions. L'esport, més enllà del tòpic de la neutralitat, també és política i compromís.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Els promotors de Cims per la Llibertat, rebuts pel president Quim Torra. Generalitat de Catalunya.

Sorgida del Lluçanès i el Berguedà, la iniciativa Cims per la Llibertat va donar-se a conèixer a l'estiu per fer una crida a excursionistes i alpinistes del país per mullar-se per la llibertat dels presos polítics i la resta de represaliats. Cadascuna de les persones empresonades o exiliades per la seva implicació en les mobilitzacions del 20 de setembre de 2017 o del referèndum de l'1 d'octubre va triar un cim d'arreu del país. Totes elles van optar per muntanyes on guarden un record especial i l'organització va ser l'encarregada de perfilar les rutes d'ascensió i gestionar les inscripcions per poder facilitar la pujada al cim al màxim nombre de persones possible. Aquest dissabte 13 d'octubre Cims per la Llibertat comptarà amb milers de persones que faran 18 ascensions simultànies amb la satisfacció d'haver esgotat totes les places disponibles i d'haver generat noves excursions en altres indrets del món.

Amb el suport del Centre Excursionista de Catalunya o de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, les inscripcions de cada ascensió comptaven amb una fitxa tècnica per conèixer la dificultat del recorregut i el temps estimat d'excursió per intentar que tothom trobés un cim a la seva mida. Amb pics de tota mena, el darrer en omplir els llocs disponibles ha estat el més exigent de tots ells, la Pica d'Estats, el sostre de Catalunya escollit per Toni Comín. La llista de muntanyes que ha entrat en la campanya és la següent: Canigó (Jordi Cuixart), Carlit (Jordi Sánchez), Montsent de Pallars (Clara Ponsatí), Tossal del Rei (Lluís Puig), Montgrí (Dolors Bassa), Tossal de les Torretes (Meritxell Serret), Les Agudes (Joaquim Forn), Gallina Pelada (Anna Gabriel), Sant Jeroni (Oriol Junqueras), Puigsacalm (Carles Puigdemont), Roca Corbatera (Raül Romeva), Matagalls (Marta Rovira), La Mola (Josep Rull), Comabona pel pas dels Gosolans (Jordi Turull), Pedraforca (Meritxell Borràs), Puigmal (Carles Mundó) i el Montcaro (Carme Forcadell). Una proposta repartida en quinze comarques diferents i que ha mobilitzat fins a 41 centres excursionistes i milers d'aficionats a la muntanya a títol individual.

L'activitat ofereix una assegurança a tots els participants i una samarreta reivindicativa i destinarà tots els beneficis (inscripcions i donatius) a l'Associació Catalana pels Drets Civils. A cada cim es farà la lectura del mateix manifest, en una acció que es replicarà més enllà de Catalunya després que Cims per la Llibertat despertés la solidaritat de col·lectius de catalans que resideixen a l'estranger. Per aquest motiu, aquest dissabte es faran nou ascensions més en cims "agermanats" a països com Bèlgica, Còrsega, els EUA o Alemanya, però també al cor de l'estat espanyol amb l'ascensió a la Bola del Mundo de la Sierra de Guadarrama madrilenya. A més, desenes de persones s'han inscrit al Cim 0, l'opció que permet fer donatius i participar de la iniciativa sense posar els peus a cap dels cims esmentats.

El mateix dia, diversos CDR del Baix Llobregat han organitzat una altra ascensió a un cim en una campanya que han anomenat el Cim de les Invisibilitzades. La campanya pretén centrar el focus, també, en la situació d'exili i de confinament d'Adrià Carrasco i Tamara Carrasco, i ha organitzat una caminada solidària per pujar a Sant Ramon que tindrà dos punts de sortida: un des de Sant Boi de Llobregat i un altre des de Viladecans per tal de poder comptar amb la participació de l'activista reclosa al seu municipi. També amb la voluntat de difondre altres casos de repressió política que són ben vius al nostre país, el CDR del Lluçanès organitza el dissabte una pujada popular al Castell de Lluçà amb el lema: "represaliats (no) oblidats" i un cartell que convida a participar en l'acció recordant els casos de la Tamara i l'Adri, però també el de Valtonyc, Pablo Hasél, dels joves d'Altsasu, els encausats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jordi Pesarrodona i un munt de col·lectius que van des dels mestres fins als titellaires. Tant aquesta acció com el Cim de les Invisibilitzades i els Cims per la Llibertat comptaran amb activitats complementàries com xerrades, vermuts i dinars o concerts.

Esport per la llibertat: un any d'accions reivindicatives

Les múltiples accions a la muntanya d'aquest dissabte pretenen denunciar, també, l'aniversari de l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que van ser privats de la seva llibertat el passat 16 d'octubre de 2017. No és, ni de bon tros, la primera mobilització esportiva per reclamar la seva llibertat. En el darrer any hi ha hagut iniciatives de tota mena per part de clubs, federacions i entitats amb manifestos, missatges reivindicatius, llaços grocs a les samarretes, actes de suport i algun enfrontament solidari per recaptar fons. Més enllà de les estructures esportives ja consolidades, diversos ciutadans han unit esforços per fer possible accions que tenien com a objectiu central reivindicar la llibertat dels presos polítics des de l'esport.

Una de les més recordades és la cursa de relleus KMS per la llibertat impulsada pel col·lectiu Correm per la Democràcia, que va unir Barcelona amb les presons madrilenyes on estaven destinats els presos en els primers mesos de la seva reclusió. Aquell projecte va unir centenars de persones que van recórrer i amb petits grups cada tram d'un recorregut de prop de 800 quilòmetres fins a arribar a Alcalá Meco, Soto del Real o Estremera. La campanya va concloure amb un acte davant les presons en què es va entregar un llibre als presos. Un èxit que va coincidir amb una altra gran acció duta a terme per 3.500 persones a la muntanya de Montserrat i que va crear una cadena humana que va anar passant-se retrats dels presos polítics fins al cim del Cavall Bernat. Una jornada familiar d'excursionisme que va comptar en el tram final amb escaladors per fer front a la roca de l'emblemàtic cim montserratí.

El ciclisme tampoc ha restat al marge de les mobilitzacions. El passat mes d'agost Pedalem per la Independència va organitzar una volta a Catalunya de set etapes que va unir diverses localitats del país amb parades a les persones de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. Oberta a la participació popular, un petit grup de persones van completar tot el recorregut i d'altres van participar en alguna de les jornades en funció de la seva dificultat i de la proximitat de pas envers el seu domicili. D'altra banda, alguns practicants de cicloturisme enrolats al grup El Nervi de la Llibertat han creat uns mallots grocs amb un missatge nítid ("Llibertat presos polítics!") que fan servir habitualment en les seves sortides per les carreteres catalanes.

Els encarregats de portar les reivindicacions a l'aigua han estat, principalment, els membres del col·lectiu FreeRomeva. El polític i escriptor resident a Sant Cugat del Vallès és un gran amant de les aigües obertes i ha rebut des del primer dia el suport dels seus companys de club que s'ha anat ampliant amb accions que han comptat amb centenars de nedadors solidaris amb Raül Romeva i la resta de presos polítics. La primera mobilització es va organitzar la tardor de l'any passat amb una nedada a la platja de Badalona que ha tingut continuïtat amb diverses trobades en indrets com Menorca o l'Estany de Banyoles. Aquest darrer espai va acollir dissabte passat l'acció Braçades per la Llibertat, que va aplegar centenars de persones en una prova no competitiva de 1.000 metres i que va concloure amb una fotografia a l'aigua amb la paraula Llibertat.

Tot plegat, alguns dels exemples més concorreguts de la mobilització d'activistes del món de l'esport per reclamar la llibertat dels presos polítics. Alguns dels col·lectius esmentats ja preparen nous actes en els propers mesos si es perllonga una situació que tots ells consideren injusta. El Club Natació Badalona, per exemple, prepara una nedada per al proper 11 de novembre amb voluntat d'aplegar més de 600 persones amb un mateix casquet per la llibertat dels presos. Abans, però, arriba la jornada més bèstia de mobilització esportiva, la que comptarà amb més participants i que trepitjarà fins a 29 cims diferents aquest dissabte 13 d'octubre. Solidaritat, esforç i cooperació. Esport compromès, des de les muntanyes, per la llibertat.