L'Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, ha conclòs que l'extradició del raper Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, no es pot executar, ja que es va demanar en el marc d'un codi penal posterior als fets pels quals se'l va condemnar. Bobek afegeix que el marc legal al qual s'acull l'Estat per demanar-ne l'extradició, el de 2015, és més dur que l'anterior i que només es podria agafar si "les modificacions posteriors són més favorables per a l'acusat". La tesi de l'Advocat General coincideix amb la de la defensa de Valtònyc, i s'oposa als postulats d'Espanya i la fiscalia belga, que creuen que el codi de referència ha de ser el del moment d'emetre l'euroordre. En qualsevol cas, la posició de l'advocat general no és vinculant, ja que és un organisme merament consultiu, i serà el tribunal el que decidirà si s'ha d'extradir o no el raper. 

El centre de la discòrdia rau en la modificació del codi penal espanyol durant els anys posteriors al judici al raper. Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó el 2012 per enaltiment al terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El 2015, el codi va endurir les penes a fins a tres anys per aquests delictes. Com que la legislació europea només permet demanar l'extradició immediata d'algú en cas que hagi estat condemnat a un mínim de tres anys de presó, l'Estat espanyol va emetre una euroordre d'acord amb el codi de 2015, tot i que els fets jutjats eren anteriors.

L'Advocat General s'ha pronunciat després que els magistrats belgues preguntessin a Luxemburg si es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal a l'hora d'activar per la via ràpida una euroordre, agafant com a referència la llei penal "en el moment en què es va dictar l'ordre". Després d'aquest dictamen, serà el Tribunal d'Apel·lació de Gant qui decideixi si accepta o no l'extradició del raper. En tot cas, la sentència encara es podria recórrer un cop més, després que la primera instància ja denegués l'euroordre.