"Sense cap intervenció, la seva esperança de vida és la que tinguin els seus habitants", resumeix María Zúñiga, professora de Geografia de la Universitat de Saragossa i membre del Grup d'Estudis en Ordenació del Territori, l'horitzó de futur que aboca a 3.589 municipis espanyols, una mica més del 44% dels 8.124 del país, per la situació de desavantatge demogràfic.

Aquesta dada és una de les inquietants conclusions que ha llançat l'elaboració del Mapa 174, una iniciativa de la SSPA (Xarxa d'Àrees Escassament Poblades del Sud d'Europa, per les seves sigles en anglès), una malla de la UE en la qual estan integrades les províncies de Sòria, Terol i Conca, que ha consistit a realitzar una "zonificació dels municipis espanyols subjectes a desavantatges demogràfics greus i permanents".

I per què es diu Mapa 174? És una al·lusió a l'article del mateix número del Tractat de Funcionament de la UE, que advoca per "promoure un desenvolupament harmoniós del conjunt de la Unió" i per "reforçar la seva cohesió econòmica, social i territorial", per al que, entre altres aspectes, proposa prestar "especial atenció" a "les regions que pateixen desavantatges naturals o demogràfics greus i permanents com, per exemple, les regions més septentrionals amb una escassa densitat de població i les regions insulars, transfrontereres i de muntanya".

Els autors del mapa, Zúñiga i José Antonio Guillén, de la Xarxa SSPA, han combinat sis indicadors: nombre d'habitants, evolució del cens entre 1991 i 2018, índex d'envelliment i natalitat en el pla demogràfic i, en el físic, altitud i pendent mitjana, que no deixen de ser els aspectes que enumera el tractat com a desavantatges demogràfics.

"La densitat de població és una cosa massa genèrica. Es tracta de veure quanta gent hi ha i com està, i per a això optem per un indicador multidimensional que permet mesurar el desavantatge demogràfic", explica Zúñiga, que divideix les dades en tres blocs: quanta gent hi ha i com ha evolucionat el seu número, com és aquesta gent i quin medi físic habita.

"És molt difícil que un poble pugui tirar endavant si en ell no hi ha, o hi ha pocs, nens de menys de cinc anys, i aspectes com l'altitud o l'existència de pendents pronunciades compliquen la situació", anota.

La crítica situació de Conca, Sòria i Terol

Les conclusions d'aquest treball, elaborat a partir de dades oficials i públics, indiquen que 1.776 (21,9%) dels 8.124 municipis del país pateixen un desavantatge demogràfic molt greu i altres 1.813 (22,3%) una de caràcter greu. "Es tracta de pobles on la continuïtat és molt difícil per aquesta combinació de factors, que els situa davant un horitzó molt complex", apunta la geògrafa.

L'estructura d'aquests 3.589 municipis, que sumen el 44,2% del total del país, ofereix una prova de nou dels desequilibris territorials que Espanya porta gairebé dos segles patint, ja que ocupen el 37% del territori (185.734 quilòmetres quadrats) però en ells només hi viu el 2,4% de la població (1,11 milions).

El mapatge desenvolupat per Zúñiga i Guillén mostra gràficament com els desavantatges demogràfics es concentren en la meitat nord del país, amb una especial intensitat a Castella i Lleó, amb una forta presència a l'est de Galícia, el sud d'Astúries, el nord de Castella-la Manxa i els extrems nord i sud d'Aragó i, també, amb àrees més aïllades al nord de Catalunya, l'est d'Extremadura, el sud d'Albacete, la meitat oriental d'Andalusia i alguns punts del País Valencià.

La situació és especialment crítica a les tres províncies integrades a la SSPA, en les quals la suma dels municipis amb desavantatges greus i molt greus supera el 90% a Sòria i passa del 75% a Conca i Terol. Més de la quarta part dels sorians i més de la cinquena dels turolenses són, tret que algun imprevist ho eviti, els últims habitants dels seus pobles, un fet que aboca a la desertització demogràfica a més de dues terceres parts dels seus respectius territoris.

"Plantegem aquesta cartografia com una primera aportació al debat sobre la zonificació i jerarquització dels municipis que pateixen desavantatges demogràfics", assenyala Guillén, que es mostra obert a "introduir noves variables socials o econòmiques que permetin una millor i més efectiva aplicació de les polítiques de lluita contra la despoblació".

Habitants vinculats i desequilibris territorials

"La despoblació és un procés molt antic, i ara en molts pobles queden pocs habitants i molt envellits", explica la geògrafa, que aclareix que el volum del padró no és l'única dada que ha de tenir-se en compte a l'hora de valorar si un municipi pateix, o no, desavantatges demogràfics: "Tenir pocs habitants no significa tenir poca vida. Hi ha pobles que s'omplen a l'estiu, encara que això complica al mateix temps la gestió d'àmbits com l'atenció sanitària o el subministrament d'aigua, i cal no oblidar el que es diu 'població vinculada', sigui per treballar o per posseir una segona residència en ells", al que se sumen els desplaçaments per vincles familiars.

Guillén afegeix un altre matís interessant a l'hora d'afrontar una realitat d'aquest tipus. "Per descomptat que Espanya s'enfronta a un problema demogràfic en el seu conjunt, però la despoblació no està tan generalitzada com a vegades es vol fer veure", indica, ja que no tots els hàndicaps territorials, com ara les comunicacions ferroviàries a Extremadura o Cantàbria, responen a un desavantatge demogràfic.

Per part seva, un recent document del Banc d'Espanya crida l'atenció sobre el fet que "la fracció de la població resident en zones urbanes ha augmentat des del 65% fins més del 87% en el període 1950-2018".

Juntament amb aquesta concentració, davant els efectes de les restriccions per la pandèmia que obren una finestra d'oportunitat, que han disparat les cerques d'habitatge a pobles de menys de 5.000 habitants, s'ha produït una divergència entre l'"alt dinamisme demogràfic" de les ciutats "des de finals del segle passat fins a 2011, per estancar-se posteriorment", i les "intenses caigudes poblacionals" del món rural, on a les zones menys poblades "haurien presentat pèrdues elevades de població en les últimes dècades", entre altres causes per "l'aportació negativa del creixement natural de la població" per la seva "estructura poblacional esbiaixada cap a edats més avançades".

Un nord envellit, despoblat i amb estructures obsoletes

En qualsevol cas, el mapa constata l'existència d'un patró demogràfic nord-sud a l'Estat espanyol, amb una població més jove en la meitat meridional, que també presenta una piràmide poblacional més equilibrada i que té un sistema d'assentaments amb major presència de ciutats de grandària intermèdia.

"En el nord els municipis són de menor grandària, amb una estructura administrativa molt atomitzada i pobles petits que cada vegada amb més petits", anota la geògrafa.

Aquesta estructura té conseqüències de molts tipus entre les quals destaca una que també es concentra en aquesta envellida i despoblada meitat nord del país, com és la dificultat per dotar d'un òrgan de govern als pobles davant la complexitat, si no impossibilitat, d'armar una llista per a les municipals.

Això va fer que els veïns de més de 600 pobles no tinguessin res a elegir en les últimes eleccions, les del 26 de maig de l'any passat: o es presentava una sola llista o ni tan sols hi havia candidats.