Público
Público

L'ANC i Òmnium volen "despertar" Europa amb la manifestacio de Brussel·les

Una desena de vols xàrter i autocars des de 70 ciutats catalanes, les xifres d'una marxa que pretén batre rècords

Els portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, i el president de l'ANC, Agustí Alcoberro, en la presentació de la manifestació del 7 de desembre a Brussel·les. /Òmnium Cultural

públic

La manifestació del 7 de desembre a Brussel·les ja té nom. I xifres. La marxa organitzada per l'ANC i Òmnium Cultural tindrà el lema 'Europe, wake up! Help Catalonia', per dir a la UE que "el que passa a Catalunya no és un afer intern", segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa a la seu d'Òmnium el portaveu de l'entitat, Marcel Mauri.

"Es tracta de dir a la UE que aquesta vegada no han estat a l'alçada", ha afegit Mauri, referint-se a la manca de reacció europea després de la repressió policial el referèndum de l'1-O, la intervenció del Govern català i l'empresonament dels consellers i dels Jordis. En aquest sentit, ha raonat que la manifestació pretén deixar ben clar que "el que passa a Catalunya no és un afer intern" de l'Estat espanyol, així com demanar la UE que "hi estigui" el 21D, al·ludint a la possibilitat que el govern espanyol no accepti els resultats electorals.

El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, per la seva banda, ha precisat que no només no és una manifestació contra la UE, sinó "a favor d'Europa i dels valors europeus". I que, basant-se en aquests mateixos valors, "hi anem a exigir a les autoritats europees que prenguin una posició clara" davant el 155 i l'empresonament dels presos polítics.

En quant a les xifres, Alcoberro ha dit que la manifestació superarà "àmpliament" els dos referents anteriors: les 5.000 persones que es van manifestar a la capital europea el 2001, contra el projecte del Govern espanyol de transvasament de l'Ebre, i la de març del 2014 amb sobiranistes catalans, escocesos i flamencs, en favor d'un referèndum.

Brussel·les, "desbordada"

Alcoberro ha recordat que, si bé Brusse·les és escenari de nombroses protestes de col·lectius diversos de tot Europa, aquestes són sempre de caràcter reduït, al contrari de la convocatòria del set de desembre. Per donar una idea de les magnituds d'aquesta manifestació, ha explicat que a hores d'ara és "pràcticament impossible" trobar un hotel a la ciutat, i que s'estan reservant habitacions en un radi de fins a 90 Km de la capital belga. "Brussel·les quedarà desbordada", ha exclamat.

També ha dit que els vols comercials a Brussel·les fa temps que estan "colapsats", que l'ANC i Òmnium han organitzat cinc vols xàrter, i que hi ha autocars que sortiran de 70 ciutats catalanes -precisant que de moltes d'elles en sortiran diversos autocars-. Prèviament, RAC1 ha informat, a través de dades d'AENA, que hi havia nou vols xàrter des dels aeroports catalans a Brussel·les per al pont de desembre. Fonts consultades per la mateixa emissora han informat a més que per participar en aquesta marxa cap a Brussel·les s'han inscrit a la vora de 600 autocaravanes i furgonetes.

En plena campanya

La concentració del dia 7 de desembre a la capital comunitària serà sens dubte l'acte més cridaner de la primera setmana oficial de campanya, tenint en compte el protagonisme que tenen i tindran el president de la Generalitat i els consellers exiliats en la batalla electoral.

Carles Puigdemont utilitzarà tota la tecnologia que tingui al seu abast per participar des de Brussel·les en els mitings de Junts per Catalunya (JxCAT) i, si pot, en els debats que s'organitzin.

Dirigents del PDeCAT com Marta Pascal i Artur Mas també "participaran activament", han assenyalat fonts d'aquest partit a RAC1, però pretenen que els "independents" de la llista del President tinguin protagonisme.

Ara bé, també compten amb que l'eventual sortida de presó de persones com Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull els obligaria a reforçar amb ells els seus plans de campanya.

De la mateixa manera, l'alliberament del vicepresident Oriol Junqueras i dels consellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó obligaria a ERC a redissenyar una campanya que, de moment, té com a principals protagonistes a Marta Rovira, Joan Tardà i Gabriel Rufián, a banda de dirigents d'organitzacions que donen suport als republicans, com Ernest Maragall, Antoni Castellà i Fabián Mohedano.