Oriol Junqueras compleix aquest dissabte un any i tres mesos a la presó provisional, a l'espera de l'arrencada del judici de l'1-O, que encara no té data d'inici Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, expresident i president de l'ANC i Òmnium Cultural, respectivament, han passat dues setmanes més que el líder d'ERC i exvicepresident de la Generalitat privats de llibertat, en el marc de la macrocausa que ha de jutjar el Tribunal Suprem.

Un dels arguments més assenyalats per les seves defenses és, precisament, la desproporció que s'aprecien en aquesta privació de llibertat a l'espera de judici, que també han patit sis exdirigents independentistes que compartiran amb ells al banc dels acusats. El seu alliberament és una de les reivindicacions constants dels seus lletrats, que també han esgrimit jurisprudència del Tribunal de Drets Humans de la UE per argumentar-la, i recentment fins i tot el Tribunal Constitucional va posposar la seva deliberació sobre el recurs presentat a aquest fi per Junqueras, per poder armar amb més temps la seva resposta.

Els casos de Junqueras, Sánchez, Cuixart i la resta de presos del Procés són considerats desproporcionats per diferents experts, i els tres superen ja folgadament el període mig a la presó provisional que té el Ministeri que dirigeix ​​Fernando Grande-Marlaska, que ronda els 400 dies , segons traslladen a Públic fonts d'Interior.

Al desembre, i segons les dades oficials de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, a Espanya hi havia 9.205 persones a la presó preventiva -8.425 homes i 780 dones-, d'un total de 58.883 reus 54.449 homes i 4.434 dones. A més, aquesta xifra s'ha vist incrementada des del gener, quan hi havia 728 presos provisionals menys, un total de 8.477.

Representen el 15,6% del total de presos del país, si bé teòricament la presó preventiva només s'ha d'utilitzar "quan objectivament sigui necessària". Concretament, "quan no hi hagi altres mesures menys costoses per al dret a la llibertat a través de les quals es puguin assolir les mateixes finalitats que amb la presó provisional", com recull la Llei d'enjudiciament criminal (LECrim), en els articles 502 i següents .

A més, la presó provisional només es pot imposar quan els delictes imputats es castiguin amb almenys dos anys de presó, i el màxim que permet aquesta normativa és de quatre anys de reclusió -comptant amb totes les pròrrogues possibles-. I requereix que el jutge o el tribunal que l'imposi raoni suficientment que hi ha risc de destrucció o alteració de proves; de fugida -l'argument base del Suprem per rebutjar l'alliberament de Junqueras, Sánchez i Cuixart aquesta mateixa setmana- o de reiteració delictiva.

Per sota de la mitjana europea

Si 2018 es va tancar amb un 15,6% de presos preventius a les presons espanyoles, el 2016 n'hi havia un 2,2% menys, segons les xifres d'Institucions Penitenciàries. La dada és similar a la registrada al llarg de tot l'any 2016 per part del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, que el va situar en el 12,7% del total de reclusos -una dada "positiva" segons el seu president, Mykola Gnatovskyy-. Aquesta institució insisteix a buscar alternatives a aquesta mesura, i alerta que la taxa de suïcidi entre aquests reclusos "pot ser molt més elevada", sempre en paraules de Gnatovskyy.

Amb tot, Espanya està molt per sota de la mitjana europea, que se situa en el 25,4% de preventius del total de població reclusa, i especialment allunyada de països com Holanda (43,4%), Suïssa (39,6%), Itàlia ( 34,2%), França (27,3%) i Suècia (25,6%).

Raimundo Prado: "Si les parts no la sol·liciten, no es pot decretar"

Associacions del món de la judicatura com Jutges per a la Democràcia han criticat en genèric i en el cas específic dels presos catalans la desproporció en l'aplicació de la presó provisional. Per la seva banda, el portaveu de l'Associació Francisco de Vitoria, Raimundo Prado, explica a Públic que, pel que fa a l'ús d'aquesta mesura, el focus d'atenció hauria de posar-se també sobre les parts. "Si no ho demanen les parts, no es pot fer. Si la part sol·licita la llibertat, el jutge li ha de donar", apunta.

Recorda també que es pot presentar recurs contra aquestes resolucions -"No és cert que tota la responsabilitat es pugui descarregar al jutge d'instrucció"-, i insisteix que correspon al Legislatiu i l'Executiu esmenar les lleis que la regulen, de considerar-se necessari. "Les lleis les fan diputats i senadors, els jutges hem d'acatar-les", postil·la.

De la Majada a Eduardo Zaplana: casos sonats

Els juristes consultats coincideixen que cada cas té les seves particularitats, i per tant és difícil comparar entre diferents situacions en què s'ha imposat presó provisional. A més, per sustentar la seva aplicació les resolucions judicials han d'estar degudament raonades, però això no evita que alguns casos hagin cobrat gran rellevància en el debat públic. N'hi ha prou l'exemple de tres dels vuit condemnats per la suposadaa agressió a dos guàrdies civils a Altsasu (Navarra) que avui segueixen a la presó mentre recorren les seves condemnes. Fins que es va celebrar el judici van passar gairebé dos anys a la presó, des d'octubre de 2016 fins a juny de 2018.

Al seu torn, els cinc condemnats de la Manada van passar dos anys a la presó abans del judici (de juny de 2016 a juny de 2018), però des de llavors la majoria han estat en llibertat, i només un d'ells s'ha vist privat de llibertat durant uns mesos, després de robar unes ulleres de sol. L'Audiència de Navarra no va apreciar risc de reiteració delictiva, malgrat que quatre dels cinc condemnats -el Tribunal Superior de Justícia de Navarra també ha confirmat la seva condemna a nou anys de presó per abús sexual continuat tenen una altra causa oberta per un altre cas de presumptes abusos sexuals a Pozoblanco.

Per diferents raons, un altre dels casos més qüestionats és el de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana, del Partit Popular. Va ser detingut per blanqueig de capitals al maig de 2018, i fins avui ha presentat cinc recursos per demanar el seu alliberament -ha abandonat la presó en alguna ocasió per acudir al hospital-. La seva defensa insisteix que es troba greument malalt (pateix leucèmia), i l'article 508 de la LECrim preveu aquesta possibilitat: "El jutge o tribunal pot acordar que la mesura de presó provisional de l'investigat o encausat es verifiqui al seu domicili, amb les mesures de vigilància que resultin necessàries, quan per raó de malaltia l'internament comporte greu perill per a la seva salut. el jutge o tribunal podrà autoritzar que l'investigat o encausat surti del seu domicili durant les hores necessàries per al tractament de la seva malaltia, sempre amb la vigilància precisa".