Mai un episodi històric i artístic havia provocat tanta polèmica al llarg dels anys i fins a l’actualitat. Evidentment parlem del litigi per les obres d'art de la Franja que Aragó reclama a Catalunya. Es tracta d’un procés que és llarg i embolicat pel nombre de sentències, perquè hi ha diferents processos judicials oberts en diversos jutjats d’instància, perquè cada cert temps apareixen noves informacions i perquè ningú sembla que té prou ganes de resoldre- ho amb celeritat. Els protagonistes d’aquesta disputa han anat variant al llarg dels anys, sobretot els que ocupen càrrecs polítics però això no ha fet decaure les ganes de conflicte entre ambdues parts. Comencem pel començament…

El 8 d'abril del 2015, el jutjat de primera instància i instrucció número 1 d'Osca va anul·lar les compravendes fetes per la Generalitat, els anys 1983 i 1992, i pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, l'any 1994 del més de centenar de peces d’art que reclama el govern d’Aragó que se li “retornin”, moltes d’elles procedents del monestir de Sixena. L'argument per anul·lar la compravenda fou “bastant ambigu”, segons el conservador del Museu de Lleida, Alberto Velasco, ja que el jutjat aragonès considera que es va fer la compra de les peces sense comunicar-ho al govern. La Generalitat va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial d’Osca, que encara s’ha de resoldre. També tindria l’opció d’arribar al Tribunal Suprem.

Continua aquest culebrot quan el juliol de 2016 quan la Generalitat de Catalunya entrega a Sixena 51 béns (els reclamats eren 53, però dos estan extraviats) dipositats al MNAC apurant al màxim la data imposada pel jutjat aragonès. Eren les peces de menys valor i, aquell mateix dia, la Generalitat va denegar la sortida de les 44 restants que són al Museu de Lleida i que s’havien d’entregar en última instància aquest passat mes de juliol. No les volen entregar perquè consideren que formen part d’una col·lecció inseparable i que es podrien veure afectades amb el trasllat. A més les mesures de conservació de la sala del monestir on s’han d’exhibir no té les millors condicions per acollir-les.

Obres provinents del monestir de Sixena, al Museu de Lleida. EFE/Mario Gascón

Tot i així, el jutjat d’Osca va dictar el passat novembre una nova diligència en previsió que no es lliuressin les obres durant el mes que ja ha passat, i es podria fer ús de la força pública. Evidentment els diferents consellers del ram han mantingut sempre la seua postura ferma de no separar la col·lecció sota cap premissa i a més han estat assessorats pels millors conservadors internacionals que “no recomanen el transport de les obres perquè es podrien fer malbé”, va assegurar en el seu moment el conseller de cultura, Santi Vila.

El Museu de Lleida, al centre de la polèmica

En tot aquest maremàgnum de confrontacions, acusacions i diatribes trobem el Museu de Lleida, que des del primer moment compta amb una part de les peces reclamades per Sixena i que arran d’una sentència del passat 13 de juliol ja és una part més implicada en el litigi. Fins el 31 de juliol va tenir temps d’entregar aquestes 44 obres a l’Aragó, fet que no s’ha dut a terme “perquè el Govern considera que Sixena no té la titularitat sobre aquests béns -segons una sentència són del consorci del museu- i que les peces no es poden separar de la totalitat de la col·lecció”, assegura Josep Giralt, director del Museu.

Davant la negativa del Govern a lliurar els béns en litigi, el govern d'Aragó va sol·licitar aquest dilluns al Jutjat de primera instància i instrucció d'Osca que habiliti el mes d'agost perquè es pugui dur a terme el trasllat. Cal recordar que l'executiu aragonès va demanar també a la jutge poder entrar al Museu de Lleida amb la policia judicial per endur-se les peces. Aquest divendres la magistrada 
va rebutjar la petició del govern aragonès d'habilitar el mes d'agost per autoritzar l'entrada al Museu de Lleida.

Tanmateix, dimecres va entrar un altre agent en joc per afegir llenya al foc. El delegat accidental del govern central a Catalunya, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, va demanar al conseller de Cultura, Lluís Puig, que rectifiqués l’afirmació que mentre ell ocupi el càrrec “les peces no sortiran del Museu de Lleida”. El substitut d’Enric Millo va qualificar les paraules de Puig de “molt preocupants” i va acusar-lo d’oferir una “imatge contraproduent”, perquè “el primer” que ha de fer un responsable polític és “respectar i complir” les resolucions judicials, ja que “ningú està per sobre de la llei”. Per la seua part, el portaveu de la Generalitat, Jordi Turull, va mostrar “tot el suport del Govern” a les paraules de Puig.

Fa escassament dos mesos es va dur a terme un debat que va posar cara a cara les dues visions contraposades (l’aragonesa i la catalana) i va quedar clar que era massa tard pel diàleg. La politització del conflicte i el trasllat de les obres que demana Aragó són els punts més calents d’aquesta “guerra oberta” per les peces d’art de la Franja.

Per la seva banda, la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida ha anunciat que es mobilitzarà en el cas que "es produeixi qualsevol acció al Museu de Lleida per part del jutjat". La plataforma manté el seu "ple suport" al Govern i al conseller de Cultura i els demana "tota la fermesa" perquè, "en cap cas, s'atengui" l'ordre d'execució de la sentència dictada per la jutge, ja que "es tracta d'una sentència de primera instància que té encara un llarg recorregut judicial" i que, a la vegada, "atempta contra l'àmbit competencial de la Generalitat".