A la negociació dels pressupostos valencians li ha eixit un problema inesperat. Precisament quan semblava que anaven a evitar-se les negociacions in extremis dels altres anys, amb una negociació política des de dins del mateix govern, tal com demanaven els socis minoritaris del Botànic –i a l’espera de resoldre les divergències per la taxa turística- un escull d’última hora han vingut a enterbolir les negociacions.

Aquest problema es diu À Punt i ha posat en peu de guerra tot el sector de la indústria audiovisual que veu com la tímida recuperació dels darrers anys pot estroncar-se de cop. Els pressupostos ja preveien una retallada de l’1,65% per a la radiotelevisió pública, fins a deixar-la amb uns ingressos de 66,9 milions. Però a aquesta pèrdua cal sumar-hi l’obligació de pagar deu milions d’IVA no deduïbles després del canvi de normativa que afecta totes les televisions públiques. Aquests dotze milions de menys s’acumulen pràcticament en la contractació de produccions externes, que patirà una davallada aproximada del 50%, una partida molt més fàcil de tocar que les despeses fixes, com la massa salarial o similars.

"Aquesta reducció del pressupost implica una marxa enrere en moltes iniciatives ja començades i pot afectar fins i tot produccions que no reben ajudes directes d’À punt, com per exemple al reduir la col·laboració amb festivals", explica Clàudia Reig, de la productora Barret Films, una cooperativa reconeguda internacionalment i que ja va patir –i sobreviure- els anys en què al País Valencià no hi havia radiotelevisió pública o els que el Canal 9 vetava aquelles propostes que considerava políticament adverses. Reig posa l’exemple de la sèrie documental Crònica mèdica, que ha obtingut molt bona crítica i gens menyspreables xifres d’audiència i que ara, si es consuma la retallada, podria veure la seua continuïtat en risc.

Però aquest no és un cas aïllat. "Pràcticament tot el sector extern a À Punt està condemnat a la desaparició", apunten des de la plataforma d’associacions de productores valencianes, que ha calculat en un miler els llocs de treball que perillen. Per començar, des de la direcció de la radiotelevisió ja han anunciat que es cancel·la el projecte d’emetre un capítol diari de l’Alqueria Blanca, el colebrot estrella des de l’època de Canal 9. També la Unió de Periodistes Valencians ha denunciat que la mesura "perjudicarà la capacitat de la ràdio, la televisió i el web de generar informació de qualitat per posar-la a l’abast de la ciutadania".

Cal tindre en compte que el model d’À Punt és altament depenent de les produccions externes, amb molt poca producció assumida per la mateixa plantilla. Una situació que genera una gran precarietat laboral entre els treballadors de la cadena, que van saltant d’empresa en empresa –quan hi ha sort- segons els programes que cada productora pot aconseguir. "La realitat del món audiovisual és molt precària, amb contractes sempre temporals i molta gent treballant durant anys per ETT", explica una treballadora que prefereix no dir el seu nom.

Situació d’il·legalitat

La llei de creació d’À Punt estableix que l’ens públic ha de gaudir d’un finançament que oscil·le entre el 0,3 i el 0,6% del pressupost global de la Generalitat. Si amb la proposta inicial, ja quedava fregant el límit inferior, amb l’increment del pressupost per afegir els ingressos dels Fons Covid, la partida destinada a À Punt suposa tan sols un 0,28%, per sota del que marca la llei.

Tant Compromís com Unides Podem han presentat esmenes als pressupostos per tal d’augmentar el finançament de la televisió pública. Els valencianistes han demanat que la Generalitat assumisca els deu milions de l’IVA "tal com han fet la majoria d’altres comunitats autònomes", a més que no es retalle el pressupost de l’any anterior, mentre que la formació morada ha demanat fer créixer l’assignació per a la radiotelevisió en 17 milions.

"Ara mateix hem portat la qüestió a la comissió negociadora –explica a Públic Mònica Álvaro, diputada de Compromís i membre de la comissió de l’Audiovisual de les Corts- i crec que serà possible trobar una solució. El problema és que des d’Hisenda proposen fer-ho en forma de préstec i a nosaltres aquesta opció no ens agrada". Álvaro també destaca que la lluita per una dotació pressupostària digna per À Punt "es repeteix des del primer any que va crear-se i si la compares amb qualsevol altra televisió autonòmica és la que menys diners rep. Sempre estem amb l’esmena i la negociació fins a l’últim moment en aquest tema".