El futur es dibuixa incert per a l'Ateneu Popular 9 Barris, un espai cultural i social d'autogestió veïnal situat en la zona nord de Barcelona. Un futur que continuarà marcat per la Covid-19, que de moment ja ha obligat a aquest referent de l'escena local del circ a adaptar-se a un nou escenari: el virtual. "És inevitable: haurà de saber adaptar-se a les necessitats reals del moment", afirma Borja Lozano, responsable de comunicació. El confinament i la posterior desescalada han estat moments difícils. Sense activitats presencials i amb l'agenda plena de cancel·lacions, els esforços per a mantenir  viu un projecte basat en el "compromís social" han passat per idear possibles solucions, com el seguiment telefònic dels ancians del taller El Gran Circ o l'adaptació al format virtual del festival de titelles Rombòtic.

"Per a nosaltres el coronavirus ha suposat acabar amb la temporada", sentència Lozano, al mateix temps que es lamentava del "contrasentit" amb el qual van viure l'obertura de bars i discoteques mentre a ells els imposaven "unes restriccions impossibles d'assumir". Amb la mirada ja posada en la pròxima temporada, a l'Ateneu no s'obliden que els més afectats per aquesta crisi –econòmica, social, de salut– serà "la gent d'aquí". I és que el coronavirus ha tingut una incidència major en les zones més envellides i pobres de la ciutat, entre elles Nou Barris i Horta-Guinardó, segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Pioner en l'autogestió

L'Ateneu Popular 9 Barris ha resistit fidel als seus orígens i amb els anys s'ha consolidat com un projecte autogestionat, que va ser pioner a la ciutat, malgrat les diferents temptatives per part de l'Administració d'incloure'l a la xarxa de centres cívics de la ciutat, sota el nom de Centre Cívic Planta Asfàltica. "Es va haver de barallar molt per demostrar que podíem gestionar millor l'espai que la mateixa Administració", afirma Griselda Batlle, de l'equip de la gestora de l'associació Ateneu Bidó de Nou Barris, constituïda el 1989. Per les seves "particularitats" socials, econòmiques i sobretot geogràfiques, l'Ateneu va ser un precursor en l'autogestió veïnal; un model ara ja més habitual al qual s'hi han sumat espais com la Lleialtat Santsenca (Sants), l'Ateneu L’Harmonia (Sant Andreu de Palomar) o Can Batlló (La Bordeta).
​
"Autogestió significa que rebem una part de diners públics, generem un altre percentatge i tenim la capacitat de gestionar tot aquest pressupost de manera directa", explica Lozano. L'equilibri econòmic es basa en no superar el 50% dels seus ingressos a través de fons públics, a més de "diversificar" els ingressos per així no posar en perill la viabilitat del projecte. Una espècie de garantia de continuïtat que ve reforçada pel paper dels socis i sòcies, amb els quals mantenen un "compromís social, més que econòmic".

El passat 2017, l'Ateneu va celebrar els seus 40 anys de vida amb la memòria històrica com a eix principal. Els seus orígens es remunten al 9 de gener de 1977, quan prop de dues-centes persones van ocupar la planta asfàltica situada entre els barris de Roquetes i Trinitat Nova, cansades de la contaminació i de l'impacte mediambiental a la zona. "Aquest és un barri històric de reivindicacions", afirma Batlle, qui encara recorda quan els veïns es reunien en assemblees al carrer per a exigir serveis com la línia d'autobús o el Centre d'Atenció Primària (CAP). "Ara les reivindicacions demanen que els serveis siguin universals, però en aquella època directament no existien. El barri estava per fer", afegeix.

El desenvolupament de l'Ateneu no ha tingut un caràcter "uniforme i continu", però tant Batlle com Lozano identifiquen al moviment assembleari com el denominador comú que explica la resistència de l'Ateneu Popular 9 Barris. "La consciència de la gent que les coses s'han de barallar ha estat aquí sempre", afegeix Batlle. La primera de les grans reformes es va aplicar el 1991 amb la creació d'un teatre adaptat per al circ, amb un escenari més ampli de l'habitual i uns sostres alts que permetien la realització d'espectacles de circ. Durant els més de tres anys que va durar la remodelació, l'activitat es va disseminar per diferents espais del districte de Nou Barris, no exempta d'unes certes dificultats. Des de llavors, els esforços de l'Ateneu se centrarien a treure-li partit al recentment estrenat teatre, situat a les antípodes de l'escena cultural barcelonina.

Però la metamorfosi de l'Ateneu no acabaria aquí. L'any 2011, es van iniciar les obres de l'edifici central, que van afectar el bar, el gimnàs i una part de les oficines, que van haver d'instal·lar-se temporalment en una carpa adjacent. Va ser l'etapa de l'"Ateneu, obert per obres", que va servir als seus integrants per iniciar un procés de reflexió i debat des d'una visió col·laborativa, pròxima i diversa.

"La idea que l'Ateneu és un espai comú al servei de tothom està molt interioritzada", comenta Lozano. I és que, des dels seus inicis, l'equipament va exercir un paper clau en la vertebració de la identitat del barri i en la consolidació de tradicions culturals que, a conseqüència de la repressió, s'havien perdut. És el cas del Carnestoltes, que s'ha celebrat de manera ininterrompuda des de 1982, o de "La cultura va de festa", una programació impulsada pels veïns i veïnes per afavorir noves dinàmiques culturals en el barri.

El poder integrador del circ

Però, sens dubte, l'eix vertebrador de l'Ateneu Popular 9 Barris és el circ, entès com un "espai social" i un "recurs d'educació no formal", segons Lozano, qui insisteix que és impossible desvincular la història de vida d'un sense entendre l'evolució de l'altre. Lozano afegeix que l'existència de l'Ateneu" és resultat de la unió entre la "perifèria geogràfica i artística" que constitueix el districte de Nou Barris. Sent una de les zones limítrofes de Barcelona, aviat es va convertir en punt de trobada d'artistes estrangers, que trobaven en aquesta part de la ciutat un espai en el qual acampar i assajar. Així, els primers intercanvis de tècniques i coneixements circenses es van donar de manera natural entre aquells que es dedicaven al circ de manera professional i molts xavals del barri que veien en les xanques i els malabars una alternativa a la drogoaddicció. El circ va explotar el seu vessant pedagògic i es va utilitzar com a eina de canvi social fins a formalitzar-se en l'actual Escola de Circ de l'Ateneu.

En els últims dies, les instal·lacions de l'Ateneu Popular 9 Barris han acollit activitats del casal d'estiu Operació Solete, de la Plataforma d’Entitats de Roquetes, amb la qual col·laboren sovint. Però els diferents espais –inclòs el bar– continuaran tancats al públic fins a l'11 de juliol.

L'Ateneu preveu commemorar el 2021 el 25è aniversari del Circ d'Hivern, la seva programació principal, que ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells el Premi Nacional de Circ (2006), atorgat per la Generalitat. Però de moment les celebracions s'albiren llunyanes i és la cautela la que prima davant la gran incògnita que és el futur de l'Ateneu.