Público
Público

VIOLÈNCIA POLICIAL L'Audiència de Barcelona força a investigar els responsables de la violència policial durant l'1-O

Estableix que no es poden tancar les causes separades de cada col·legi sense que hi hagi una investigació global que abordi les instruccions que van donar els comandaments policials aquella jornada.  Jaume Asens valora positivament la decisió i es mostra determinat a "reobrir totes les peces arxivades". L'Ajuntament de Barcelona exerceix d'acusació popular. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Agentes de la Policía Nacional fretne a las personas concentradas en un colegio electoral en Tarragona, durante la jornada del referéndum del 1-O. REUTERS/David Gonzalez

L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictaminat que no es pot arxivar cap causa sobre la violència de l'1 d'octubre a la ciutat sense que s'investigui prèviament la intervenció que van ordenar els comandaments. La secció tercera de l'Audiència ha emès una interlocutòria en què ordena reobrir la causa que investiga la violència dels cossos policials a la Fundació Trinijove, que havia tancat el jutjat d'instrucció número 7 de la ciutat. En la seva instrucció, l'Audiència exposa que s'ha d'aprofundir en la investigació sobre "l'anàlisi de les ordres donades pels responsables de l'operatiu conjunt, de cadascun dels suboperatius i de la seva execució", ja que només d'aquesta manera es podrà "posar en evidència si els fets revesteixen o no caràcters de delicte".

El jutjat va decidir dividir en 27 causes la investigació sobre la violència policial, una per cada centre de Barcelona on va haver-hi càrregues durant la jornada del referèndum. Durant l'últim any i mig, n'ha arxivat una quinzena, ja que considerava que l'actuació policial era proporcionada o no era capaç d'identificar els agents que hi van intervenir. La decisió de l'Audiència trenca amb aquesta doctrina, ja que reclama prèviament una investigació global sobre les instruccions dels comandaments, abans de decidir arxivar les actuacions de cada col·legi.

La decisió neix del recurs interposat per votants que van denunciar a la Policia, per la Generalitat i per l'Ajuntament de Barcelona, que exerceix d'acusació popular. El tinent d'alcaldia i cap de llista d'En Comú Podem per a les eleccions del 28 d'abril, Jaume Asens, ha comunicat, i ha celebrat, la decisió judicial a les xarxes socials:

Asens ha assenyalat que "darrere dels agents imputats hi ha comandaments que tenen responsabilitats penals", encarregats de dirigir uns operatius que buscaven "la màxima contundència per generar pànic entre els votants". A més, ha recalcat que "malgrat que l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia" els vulguin expulsar de la causa, seguiran treballant per "reobrir totes les peces arxivades i que els màxims responsables policials i polítics de l'operatiu de l'1 d'octubre seguin a la banqueta dels acusats".

Sense responsables policials ni polítics imputats

La quarantena d'agents policials investigats per la violència de l'1-O ho estan per una suposada extralimitació de la força com a subordinats.  Fins ara, la investigació de la cadena de comandament forma part de la peça principal, pel que no hi ha responsables polítics o policials imputats per aquesta qüestió. El coordinador principal del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, sempre ha afirmat que l'ordre de carregar requeia en els "caps d'unitats d'intervenció", els responsables sobre el terreny durant la jornada del Referèndum, un total de vuit agents.

En aquesta línia, les magistrades de l'Audiència Provincial sostenen que "les consignes dels agents" responsables dels operatius són determinants per saber si l'ús de la força va ser proporcional o no. En cas negatiu, consideren que els responsables hauran de respondre penalment per les lesions ocasionades als votants pels seus subordinats. Aquest tribunal ja va reobrir un cas tancat el passat març, el de l'Escola Estel, pel mateix motiu.