Público
Público

Un jutge cita a declarar quatre policies nacionals per una presumpta pallissa a un manifestant antifeixista

Els fets van ocórrer durant una manifestació de l'11 de novembre de 2017, quan un activista denuncia haver estat detingut per cinc agents i rebre diversos cops en un punt sense càmeres de la Prefectura de la Via Laietana. Prèviament a la citació, l'Audiència Provincial va demanar al jutjat que investigués els fets, fent al·lusió a les vuit denúncies del Tribunal Europeu de Drets Humans per subratllar la "falta de compliment de la garantia processal d’investigació" en casos de tortura a l'Estat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Manifestació del passat 11 de novembre de 2017 demanant l'absolució per un grup de sis antifeixistes encausats per una baralla contra ultres el 2013. @Cos_Valles

Tornava d’una manifestació enfilant la Via Laietana de Barcelona, direcció plaça Urquinaona, quan un grup de policies nacionals el van detenir davant la Prefectura Superior de la Policia Nacional. Ja dins l'edifici, i aprofitant un punt sense càmeres, el van apallissar. Aquest és el relat que fa Roger Umpiérrez, un jove de 22 anys que el passat 11 de novembre de 2017 va assistir a una manifestació antifeixista, durant la qual es van cridar consignes contra el desplegament policial dels cossos nacionals a conseqüència de l'1 d'octubre. Un any més tard, l’Audiència Provincial de Barcelona ha reconegut el dret d’Umpiérrez a què s’investiguin els fets i el jutjat que porta el cas ha citat a declarar quatre policies nacionals; un exercici poc habitual pel que fa a casos d’abús d'autoritat i tortures.

"Estava amb uns amics i la meva parella quan van aparèixer quatre policies. Em van demanar que m’identifiqués, però jo no sabia què fer i vaig alçar les mans. Va ser llavors quan em van reduir, retorçant-me una mà i ajupint-me". Un cop a dins, cinc agents el van portar sota unes escales on, segons van comentar els mateixos policies, no hi havia càmeres, i el van colpejar diversos cops: "Quan m’estaven portant cap a dins de la Prefectura vaig passar por. Vaig pensar, 'a veure com surto d’aquí', perquè tenia al cap totes les coses que la policia havia fet en les darreres setmanes. Tenia por que em passés el que, efectivament, em va passar". Encara visiblement afectat pel record dels fets, el Roger es reserva els detalls escabrosos d’aquell episodi, que li va costar un seguit de ferides lleus recollides en informe mèdic. Seguidament, va ser traslladat a la comissaria del barri de la Verneda i poc després, va quedar en llibertat.

Les setmanes següents, Umpiérrez reconeix l’angoixa que el va portar a allunyar-se de les mobilitzacions polítiques: "Vaig evitar anar a manifestacions, i de fet, vaig evitar anar a la ciutat de Barcelona, tot i que era difícil, ja que hi estudio". Al centre d’aquesta ansietat, una sensació d’inseguretat constant: "Pensava que podien fer amb mi el que els hi donés la gana. I em preocupa molt perquè, al final, li pot passar a qualsevol", explica. Aquesta mateixa por va ser la que el va fer dubtar sobre la possibilitat de denunciar. Finalment, i amb el suport de l’organització Alerta Solidària, es va decantar per fer-ho.

La investigació de tortures, deures pendens a Espanya

Com és habitual després d’una detenció, la Policia Nacional va denunciar d’ofici al jove. És en aquest procés quan, tal com explica la seva advocada, Norma Pedemonte, interposen un recurs perquè el jutge d’instrucció número 14 de Barcelona tingui en compte la versió del jove i investigui el presumpte maltractament policial. Paral·lelament, i avançant-se a la possibilitat que la petició passés inadvertida tot i la gravetat dels fets, Pedemonte també tramita una denúncia per un delicte contra la integritat moral que va caure al jutjat d’instrucció número 1 i que, finalment, va saltar a l’Audiència Provincial de Barcelona, que ha resolt recentment.

"La posició de l’Audiència ha estat molt contundent, més del que ens esperàvem", reconeix Pedemonte. Efectivament, la interlocutòria d’aquest tribunal, a la qual ha tingut accés Públic, fa esment de les vuit condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra Espanya per "falta de compliment de la garantia processal d’investigació". Aquesta constatació serveix a l'Audiència per recordar que "qualsevol denúncia de tractament degradant ha de ser objecte d’una investigació suficient i eficaç", també la d'Umpiérrez,

Tot i això, Pedemonte es manté escèptica sobre el recorregut d’una reflexió profunda sobre el compromís de l’Estat en matèria de drets humans: "No crec que estigui havent-hi un canvi de tarannà sobre com tractar l’abús d’autoritat a casa nostra. En el cas del Roger, però, l’intent de no abordar la seva denúncia de maltractaments era massa descarat". Tal com relata l’advocada, la Fiscalia només va necessitar d’un paràgraf per argumentar la no idoneïtat d’una investigació.

Com explica l’advocada d’Umpiérrez, és precisament aquesta la gran assignatura pendent: "Als vuitanta, Europa ens va obligar, a nosaltres i a tots els països de la Unió, a incloure la tortura com a delicte al nostre Codi Penal. No es correspon al 100% al Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), però ha anat evolucionant. On encara ens esbronquen no és tant en la tipificació del delicte, que també. És en la garantia d’investigar fets com aquests". Fets com els viscuts a la Prefectura Superior de la Policia Nacional per Roger Umpérrez, que ara hauran d’incloure’s al procés i que portaran a la banqueta dels tribunals als agents implicats en el presumpte maltractament en qualitat d’investigats.

La denúncia, explica Pedemonte, acusa aquests agents de delictes inclosos a l’article 175 del Codi Penal, que castiga tota "autoritat o funcionari públic, que abusant del seu càrrec”, "atempti contra la identitat moral d’una persona". Aquest i quatre articles més són els que desenvolupen el càstig contra "les tortures i altres delictes contra l’autoritat moral", compresos també a l’apartat tercer del CEDH que l’advocada cita en la seva denúncia: "Apel·lo aquest delicte perquè, a la llarga, qui sap si d'aquí a 20 anys, esperem que l’Estat acabi establint allò que Europa li demana en matèria de garantia de drets humans".

Repressió policial després de l'1-O

Amb el record d’aquests fets a la retina, Roger Umpiérrez ha viscut els titulars sobre persecució judicial contra activistes dels darrers temps. El passat setembre, fins i tot, va anar a visitar a Brussel·les Adrià Carrasco que, com Tamara Carrasco, han estat perseguits per la seva implicació als CDR: "És molt dur perquè estan lluny de família i amics. El que em preocupa és que ens puguin col·locar en mig d’un muntatge policial tan fàcilment i que ens generin un conflicte que et pot condicionar tota la vida", valora.

El seu cas és una peça més de l'escalada repressiva que els moviments socials els ha tocat viure durant aquests mesos, en especial, després de la celebració de l'1-O: "En aquell moment, la Policia Nacional tenia total llibertat. Ells venien a fer el que venien a fer. Tenien un objectiu: crear por i intentar desmobilitzar", opina Umpiérrez. Ara li toca a ell moure fitxa pel seu cas, que presentarà aquest dissabte al seu municipi de residència, Premià de Mar.