Público
Público

L'era Casado aterra al PP de Catalunya amb la presidència d'Alejandro Fernández

El diputat al Parlament i líder de la formació a Tarragona serà entronitzat com a màxim dirigent del partit conservador al Principat al congrés extraordinari d'aquest dissabte a Sitges. Al seu equip hi haurà altres dirigents alineats amb Pablo Casado a les eleccions estatals del PP, com Daniel Serrano, que probablement es convertirà en el secretari general. El discurs del partit, molt probablement, s'endurirà més.

Alejandro Fernández en un ple al Parlament. /EFE

El PP de Catalunya arrencarà aquest cap de setmana una nova etapa sota la presidència d'Alejandro Fernández, fins ara home fort del partit a Tarragona i diputat i portaveu al Parlament. Fernández serà coronat com a líder de la formació conservadora al congrés extraordinari que el partit celebra dissabte a Sitges i donarà a conèixer el seu equip, que estarà dominat sobretot per persones properes a Pablo Casado, líder estatal del PP. Ja n'han transcendit alguns noms, especialment el de Daniel Serrano, regidor a Cornellà i president del PP a la província de Barcelona, que segons diverses informacions es convertirà en secretari general.

L'aterratge de Fernández, que ja acumula anys sent un pes important en l'organigrama del PP a Catalunya, suposarà tancar l'etapa de Xavier García Albiol, que se centrarà de nou en intentar assolir l'alcaldia de Badalona, i a nivell nacional i estatal ha acumulat fracassos electorals. De fet, la seva presidència ha estat marcada pel major enfonsament a les urnes del partit, que ha retrocedit a un nivell de suport electoral que no coneixia des de fa tres dècades.

Fernández, considerat un parlamentari de verb més esmolat i major capacitat dialèctica que Albiol, arriba al capdavant del partit després de ser l'únic candidat i de rebre un aval important de les reduïdes bases del PP al Principat, on suma poc més de 1.400 afiliats. Fa unes setmanes, s'especulava amb què l'exministra Dolors Montserrat faria el pas d'optar la presidència, però finalment no ho va fer. La posició de partida de Fernández era clarament, ja que va dirigir la campanya de Pablo Casado a les eleccions internes del PP amb notable èxit, ja que la seva victòria a Catalunya va ser rotunda i Tarragona, territori de Fernández va ser la província estatal on va obtenir un millor resultat, el 67% dels sufragis. En canvi, Montserrat s'havia alineat amb l'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal.

Serrano també ser un puntal de la campanya de Casado a Catalunya, mentre que altres noms que sonen per ocupar un lloc destacada a la nova direcció són els de la líder del partit a Lleida, Marisa Xandri, i el de la regidora a Badalona Maritxu Hervás, ambdues també alineades amb el president del PP espanyol. El primer té 42 anys i és regidor a la seva ciutat, Cornellà de Llobregat, a més del president del PP a Barcelona. Va ser diputat al Congrés entre 2011 i 2015, època en la que va coincidir precisament amb Fernández i Casado. Com a regidor ha protagonitzat alguna polèmica, com ara sortir de la sala de plens de Cornellà el juliol de 2016 quan anava a votar-se una moció de rebuig al cop d'estat feixista del 1936. A la direcció, però, també hi haurà representants de les altres famílies del partit. 

Propostes xenòfobes

Fernàndez, que com Serrano té 42 anys, ha estat regidor a la seva ciutat, Tarragona, durant més d'una dècada, on ha arribat a ser primer tinent d'alcaldia en un equip de govern encapçalat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros. Diputat al Congrés entre 2011 i 2015, ocupa un escó al Parlament des de les eleccions del 2015 i presideix el PP a la província de Tarragona. La seva trajectòria política ha estat sempre vinculada al PP, fins al punt que va passar per les joventuts del partit, les Nuevas Generaciones, i no dubta a definir-se com a "liberal-conservador". En aquest sentit, la seva radicalitat ideològica –de dretes– situa en un nivell d'afinitat a Casado i en la seva trajectòria, més enllà de les desqualificacions habituals a l'independentisme, se li recorden diverses propostes d'una clara connotació racista o xenòfoba. 

El 2013, per exemple, va demanar que es prorrogués la suspensió de llicències per obrir mesquites a Tarragona, amb l'argument que estrenar-ne podria generar "problemes de convivència". De cara a les eleccions municipals de 2015, directament plantejava la necessitat que les persones migrades tinguessin un "contracte d'integració" si volien aspirar a rebre ajudes socials. Ara bé, a nivell parlamentari no es pot negar que té una capacitat oratòria força millor que la d'Albiol i només cal repassar els mitjans afins al PP per comprovar els elogis que li dediquen i l'etiqueta de "renovador" que li pengen, malgrat que acumula ja molts anys a la direcció del partit.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?