Público
Público
emergència climàtica

L'eco de la Vaga pel Clima torna als carrers amb una agenda climàtica menystinguda i lluny d'assolir els objectius

Fridays for Future critica que s'ha deixat en un segon pla l'agenda climàtica a causa de la pandèmia: "No s’ha avançat amb la proposta dels moviments socials d’implementar un peatge anticontaminació a les portes de la ciutat". Les organitzacions ecologistes apunten que s'està aprofitant la pandèmia per fer passes enrere en la defensa del territori. Les mobilitzacions d'enguany se celebraran aquest divendres i estaran orientades en vincular l'ecologisme amb la defensa dels drets laborals.

Capçalera de la manifestació convocada per Fridays for Future baixant el passeig de Gràcia de Barcelona el 27 de setembre de 2019. Laura Fíguls | ACN
Capçalera de la manifestació convocada per Fridays for Future baixant el passeig de Gràcia de Barcelona el 27 de setembre de 2019. Laura Fíguls | ACN

Ara fa un any que les mobilitzacions contra l’emergència climàtica i les pancartes de cartó empunyades per milers de joves van marcar la Vaga pel Clima de setembre de 2019, que encara no coneixia el coronavirus. Ara, el moviment juvenil inspirat en Greta Thumberg i que a Catalunya va començar a gestar-se des de centres educatius de Girona, Fridays for Future (FFF), ha convocat de nou una concentració aquest divendres al Passeig de Gràcia de Barcelona i a diversos nuclis catalans, com Tarragona, Mataró, Girona o Sant Cugat del Vallès. Les mobilitzacions d’enguany se celebraran en un clima molt diferent del de 2019, amb una crisi sanitària, però també econòmica i social que ha tenyit les demandes ecologistes de reivindicacions laborals: "Treball digne, vida digna, futur digne!", resa el lema.

Si llavors les mobilitzacions van aconseguir situar el debat sobre l'emergència climàtica al centre de l’agenda, FFF Barcelona va posar al centre unes demandes més concretes, com ara incorporar un peatge als accessos de Barcelona per taxar l’entrada del transport privat o aturar el creixement de grans infraestructures lligades als combustibles fòssils, com ara l’aeroport o el port marítim. Els joves ecologistes també van demanar a la Generalitat que posés fi a les inversions públiques a empreses contaminants, una gestió més eficient de residus o l’impuls de la transició energètica. Un any després i amb el coronavirus com a enemic mundial número u, com arriba la lluita contra l’emergència climàtica a les mobilitzacions d'aquest setembre?

El peatge anticontaminació, estancat

"Ens ha costat molt fer seguiment de la progressió de les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona pel coronavirus", reconeix Maria Marcet, membre del FFF Barcelona. "Però no, no s’ha avançat amb la proposta dels moviments socials d’implementar un peatge anticontaminació a les portes de la ciutat, tampoc al Pacte per Barcelona", critica la jove, qui recorda que aquest 15 de setembre a Barcelona van començar les sancions derivades la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que impedeix l'entrada a la ciutat en determinades hores als vehicles més contaminants. "Realment l’única cosa que farà serà estimular la indústria de l'automòbil, perquè la gent haurà de substituir els vehicles antics per uns de nous", opina Kike Molina, membre d’Ecologistes en Acció, una de les organitzacions deganes de Catalunya en la lluita ecologista.

L'Ajuntament ha destacat en nombroses ocasions que el ZBE reduirà les emissions a l'àrea metropolitana i Barcelona, però sobre el peatge anticontaminació només ha demanat implicació de l'Estat. De moment, el consistori no n'ha fet cap esment al nou Pla de Mobilitat Urbana 2024 més enllà "d'impulsar la legislació d'una taxa d'última milla urbana per a les grans distribuïdores", destinada a les plataformes d'internet com Amazon que fan repartiment a domicili de les compres online. "Res de peatge urbà que reclamem i que van dir que estudien de fa temps... I que podrien tirar endavant sense cap ajuda de l'Estat", afirmen fonts de la Plataforma Qualitat de l'Aire.

Pel que fa a la reducció de grans infraestructures, com ara l’aeroport, Marcet lamenta que tampoc estan veient "cap proposta": "Amb el coronavirus, són les mateixes aerolínies qui estan perdent clientela, però com a ciutat no s’ha avançat", apunta. De fet, les setmanes prèvies a la declaració de l’Estat d’alarma, el debat sobre l’ampliació de l’aeroport va agafar embranzida, després que el president d’Aena, Maurici Lucena, hagués posat sobre la taula una ampliació o fins i tot la construcció d’una quarta pista. El debat va suscitar diferències entre el PSC i els Comuns a Barcelona, l’oposició de l’Ajuntament del Prat de Llobregat i l’impuls del moviment pel decreixement de l'aeroport.

L'altre focus és el Port de Barcelona, que també s'està ampliant amb una vuitena terminal de creuers de la companyia Carnival Corporation i que incorporarà una novena després que el Port en licités una de nova a la naviliera MSC. Tant FFF com un front d'entitats ecologistes i d'associacions de veïns han sense èxit demanat per activa i per passiva que s'aturi aquesta ampliació i res sembla indicar que l'operació no tiri endavant tot i la crisi sanitària.

La Covid-19 desplaça l'emergència climàtica

"La zoonosi, és a dir, la transmissió de malalties d'espècies animals a humans i viceversa, augmenta amb l'explotació del medi ambient"

El context de la pandèmia va deixar aquest moviment social i la seva incidència en stand by després d’aconseguir un gran pic de ressò mediàtic, tal com reconeix Marcet. No només això, sinó que Ecologistes en Acció tem que s’estigui aprofitant aquest context per avançar en projectes d’impacte mediambiental sense oposició o amb el pretext de la reactivació econòmica: "Molts governs estan aprofitant per fer marxa enrere en polítiques de protecció ecològica. És una pràctica global que es dona de manera més violenta al Brasil o als Estats Units, per exemple, però que aquí també la vivim", explica Kike Molina. Per exemple, citen la construcció de 70.000 habitatges en terrenys del Baix Llobregat, la reforma de l'Autòdrom de Terramar de Sant Pere de Ribes (Garraf) o les presses per construir a la Costa Brava d’alguns municipis per recaptar ingressos, tal com denunciava la Plataforma SOS Costa Brava a aquest diari.

A més, Molina recorda la relació directa entre la lluita contra l’emergència climàtica i la lluita contra el coronavirus: "La zoonosi, és a dir, la transmissió de malalties d’espècies animals a humans i viceversa, augmenta amb l’explotació del medi ambient", apunta. Això és degut a fenòmens com la invasió humana d’hàbitats naturals, els moviments migratoris d’espècies pel canvi climàtic, el tràfic d’animals o el mateix consum d’animals.

Per altra banda, la pandèmia del coronavirus va enterrar els resultats de la COP 25, una cimera que, si bé va aconseguir objectius molt menys ambiciosos del que se n’esperaven, va marcar el final de les mobilitzacions dels ecologistes que hi volien incidir. "Enguany s’hauria de celebrar la COP 26, però s’ha posposat a l’any vinent per la Covid-19. El que passa és que és una oportunitat perduda: tenim fins al 2030 per fer un gir de 180 graus segons la ciència o les conseqüències per les generacions vinents seran nefastes", remarca Molina.

Lluita ecologista i drets laborals

"La transició ecològica del món del treball no pot deixar enrere cap treballador"

Enguany, les mobilitzacions de FFF emmarquen la lluita ecologista en la crisi social i econòmica resultat de l’impacte del coronavirus: "Hem volgut situar el discurs del treball i el clima al centre. La transició ecològica del món del treball no pot deixar enrere cap treballador", puntualitza Marcet, qui indaga en la necessitat d’aturar el creixement econòmic però sense que aquesta mesura la paguin els treballadors. A tall d'exemple, explica que cap gran empresa que generi emissions pot tancar i deixar tota la plantilla al carrer sense oferir noves oportunitats: "No podem viure un altre Nissan. No ens podem creure el capitalisme verd". 

FFF també posa al centre de les seves reivindicacions les cures, perquè els treballs reproductius siguin assumits col·lectivament; a la valorització del sector primari i un model "basat en la sobirania alimentària"; el decreixement del turisme i l’aturada del "monocultiu econòmic d’aquest sector", així com l’aposta d’un sector públic "blindat" sense retallades. Tot i que els ecologistes pronostiquen un èxit molt més reduït que l’any passat, no deixen de destacar la importància que van tenir les mobilitzacions de cara a catapultar el discurs ecologista: "El 2019 vam celebrar manifestacions massives. Va ser una marxa històrica, també comunicativament, pel ressò que va tenir la lluita ecologista. Veiem assoliments en els canvis de discurs d’alguns grups polítics, el problema és que no corresponen amb les seves accions", lamenta Ecologistes en Acció.