El creixement de l'economia catalana va ser més sòlid i important que el del conjunt de l'Estat durant el 2017, si bé la recuperació econòmica està lluny de repartir-se de manera equilibrada entre les diferents classes socials i el nivell de desigualtat va tornar a créixer. Aquestes són algunes de les conclusions que s'extreuen de l'Informe Anual de l'Economia Catalana 2017, que ha presentat aquest dijous el vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès. En qualsevol cas el balanç contrasta amb les previsions catastrofistes que van fer-se durant la tardor, arran dels mesos de convulsió política. De fet, alguns indicadors que van caure durant el darrer trimestre del 2017, com ara el volum de turistes estrangers, ja van recuperar-se en el primer trimestre d'aquest 2018.

El PIB català va avançar en total un 3,4% durant el 2017, tres dècimes per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol i un punt més que el de la zona euro, mentre que la previsió per enguany és que el creixement sigui més reduït. Segons la Generalitat, però, el creixement cada cop és "més equilibrat", amb la participació de tots els sectors productius, un creixent pes de la indústria i la importància tant de la demanda interna com de les exportacions, però no únicament la bombolla immobiliària, l'elevat consum de les llars i l'expansió de serveis poc qualificats, com passava durant l'època pre-crisi. Durant el 2017, el creixement del PIB es reparteix entre el consum de les llars (37,5%), el saldo exterior (21%), la formació bruta de capital (30,3%) i la despesa de les administracions públiques (11,2%).

Una de les dades que més destaca l'informe de la Generalitat és el superàvit comercial de béns i serveis que Catalunya obté tant amb relació a l'estranger com amb l'Estat espanyol, i que en total se situa en 28.529 milions d'euros. El superàvit amb relació a l'Estat és una constant des de fa moltes dècades, però en canvi amb l'estranger es produeix només des del 2009, i des d'aleshores no ha deixat de guanyar pes i ara ja és més important que el que hi ha a nivell intern. Així mateix, tot i que no es donen les dades definitives, la previsió és que el 2017 es tanqués amb un major nombre d'empreses donades d'alta, malgrat que més de 2.000 van traslladar la seva seu durant la tardor, després de l'1-O i la fallida declaració d'independència.

Creix la desigualtat

No totes les dades, però, són positives i una de les evidències és que la recuperació ha estat clarament desigual i qüestions com la precarietat laboral o una elevada desigualtat s'han cronificat. L'informe subratlla directament que "la recuperació de l’ocupació s’ha fet en gran mesura mitjançant ocupats amb contracte temporal i amb una rotació laboral molt alta". A més a més, durant el 2017 va caure el cost laboral un 0,3%, el que sumat a la recuperació de la inflació es tradueix en una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. No és un fenomen exclusiu de l'any passat, sinó que des de la crisi la dinàmica dominant ha estat la caiguda dels sous, ja que els nous llocs de treball tenen, en general, una remuneració inferior als previs.

Paral·lelament, la desigualtat va créixer durant el 2017 i l'índex Gini va passar del 31,4 al 31,8, amb tot un nivell inferior al de 2015 i, sobretot, del de 2014 quan va arribar a ser de 33. També van créixer la taxa de persones en risc de pobresa, fins al 20%.