Público
Público

L’emergència climàtica sacseja l’art

La sèrie Chernobyl és un dels exemples de les produccions per conscienciar-nos sobre la mala salut del planeta, però n'hi han més. Repassem algunes apostes culturals per un planeta més sostenible.

Máscaras de gas olvidadas en una escuela abandonada en la ciudad desierta de Orevichi en la Reserva Radioecológica Estatal de Polesia dentro de la zona de exclusión a 30 kilómetros del reactor nuclear de Chernóbil. EFE

lídia penelo

La sèrie Chernobyl ha sacsejat consciències. La producció d'HBO ha posat de moda el que va ser el pitjor desastre nuclear de la història, i fins i tot hi ha qui s’apunta a practicar el “turisme radioactiu” i visitar la zona de la catàstrofe. L’èxit de la sèrie té molts perquès i un d’aquests és la situació d’emergència climàtica que vivim. El món de l’art no és aliè a la mala salut del planeta, i des que Igor Kostin, el primer i únic fotògraf que va obtenir el permís per fotografiar el mateix dia de l’explosió el reactor afectat són molts els fotògrafs que han tractat el tema. Kostin es va jugar la vida per explicar al món la feina i esforç de 600.000 persones anònimes que van salvar a Europa d’una condemna climàtica.

Fotografiar la radioactivitat

Trenta anys després del desastre de Txernòbil, la zona que envolta al que va ser una de les centrals nuclears més potents de l’antiga unió soviètica segueix desprenent una considerable quantitat de radioactiviat. Precisament per això, el fotògraf de Greenpeace Greg McNevin, en un intent de visualitzar l'alt nivell de radiació que encara es concentra a la zona, ha superposat gràfics de radioactivitat sobre fotografies d'alta exposició. Per la seva sèrie Lightmapping Radiation, ha utilitzat una eina de pintura de llum especial per mostrar els nivells de radiació en temps real. Les àrees que presenten un gran nivell de radioactivitat es representen mitjançant una muralla de gràfics lluminosos com si fossin una tanca de precaució.

Però el treball de McNevin no és únic. El paisatge desolador que envolta la central de Txernòbil ha fascinat a altres artistes com el fotògraf Guillaume Herbaut o al cineasta Danny Cooke. Acompanyat d’un guia ucraïnès, Cooke va utilitzar un dron per captar imatges en moviment del famós i esgarrifós parc d'atraccions abandonat de Prípiat, a més d'altres imatges de les vivendes, i objectes abandonats com joguines o màscares de gas. Cooke va tenir l'oportunitat de rodar Postcards From Txernòbil mentre recollia imatges per a un episodi del programa de televisió americà ’60 Minutes’ sobre la catàstrofe nuclear.

'La pregària de Txernòbil'

La literatura també ha recollit el desastre i l’editorial Raig Verd ha publicat
La pregària de Txernòbil de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx. Traduït per Marta Rebón el llibre és una col·lecció de narracions sobre el pitjor accident industrial del món i es llegeix com un conte de fades apocalíptic. L’autora ha volgut parlar sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aleksiévitx emfatitza que, en aquest món hostil "tot sembla completament normal, el mal s’amaga rere una nova màscara, hom no pot veure’l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te — l’aigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure’l".

El començament i el final del llibre estan marcats pels monòlegs d’unes "veus humanes solitàries", les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren d’enverinament per radiació, veient els cossos d’ells trencar-se literalment.

Dissenyadors que treballen amb plàstic i altres materials de rebuig

Cada any es llencen vuit milions de tones de plàstics al mar, i ja hi ha molts dissenyadors que s’han posat a treballar per aprofitar aquest material que emmetzina els fons marins.

Però hi ha dissenyadors que quan veuen plàstic, alumini, vidre, roba o rajoles hi veuen un nou objecte per decorar les nostres llars. Aquest és el cas de Pentatonic, un col·lectiu que s’encarrega de transformar materials de rebuig en articles i mobles per a la llar. També busquen incidir en una nova cultura de consum, practicant una producció ecològica i reutilitzable. A més, estan disposats a canviar la forma de compravenda implementant l'economia circular, que consisteix que els clients poden també vendre peces dels seus mobles a Pentatonic perquè puguin reciclar-se i reintroduir-se a la cadena.

A banda de dissenyadors també hi ha firmes de moda que treballen en la mateixa línea, i Ecoalf n’és un bon exemple. Es tracta d’una empresa de moda sostenible que ha impulsat el projecte Upcycling the Oceans: reconverteixen els plàstics que es troben al mar. La firma madrilenya ja ha expandit el seu projecte a Tailàndia. De moment, netejaran el fons marí de cinc illes, per al que compten amb la col·laboració del Govern tailandès i de l'empresa PTT Global Chemical Public Company Limited.