Público
Público
societat

L’encant de remenar i regirar, però amb distància de seguretat

El Encants Vells han tornat a obrir els dissabtes, però les restriccions i la compra per internet amenacen la supervivència dels venedors d’un dels mercats més apreciats de la ciutat.

Els Encants Vells.
Els Encants Vells. Montse Giralt

"Ara és el torn del senyor Ferrara, rei de la coberteria!". Són les vuit del matí al Mercat dels Encants, l’antiga Fira de Bellcaire; les portes encara estan tancades al públic, però els venedors ja recorren els seus passadissos preparant parades, mercaderies i lots de la subhasta matinera que avui inicia el senyor Ferrara. Centenars de peces conformen el seu lot, que es mostra en una fotografia projectada a la paret. Ganivets, forquilles, salseres i altres estris platejats creen una massa que algun dels 84 compradors que hi ha a la sala adquirirà. "Comencem per sis-cents euros, que, si no, s’enfada el petit grrrugnon", diu en Josep, mestre de cerimònies, amb accent francès, tot donant per iniciada la licitació.

Les mans es comencen a alçar quan en Josep, amb un micròfon enganxat a la galta, proposa una pujada de preu. Vuit-cents, mil, dos mil... En un moment donat, en Josep mira el senyor Ferrara, que assenteix i dona per conclosa la discussió. El seu lot s’acaba venent per 2.740 euros. L’afortunat comprador saluda amb un cop de cap el senyor Ferrara, un home d’uns 60 anys, històric del mercat, recolzat en un paraigua que fa servir com a bastó. Ambdós es dirigeixen a una cantonada de la sala, on formalitzen la compra amb una signatura i amb l’intercanvi de diners, que el comprador extreu d’un feix de bitllets lligats amb una gometa de pollastre.

Quan la subhasta s’acaba, encara hi ha una cua de compradors i venedors a la boca de la sala, que no han pogut entrar a causa de l’aforament limitat establert arran de la pandèmia. La subhasta dels matins és una de les litúrgies que més han canviat per la covid. Mesos enrere, es feia al centre del mercat, sense aforaments, i en Josep guiava centenars de persones, enganxades colze a colze, entre crits i encaixades de mà, a través del laberint de lots. "Aquests canvis no agraden, perquè alteren dinàmiques de tota la vida", expliquen des de la direcció dels Encants. Abans se subhastaven 40 lots cada dia; ara només hi ha espai per a 30.

Aforaments desiguals

"La gent no acaba d’entendre per què ha de fer cua si, un cop a dins, el mercat es veu buit"

Els venedors i els compradors de la subhasta no són els únics que fan cua al Mercat dels Encants. A causa de les restriccions, el recinte té un aforament limitat al 30% de la seva capacitat, que equival a unes 1.300 persones. Això provoca que, des de ben d’hora, desenes d’usuaris esperin per poder entrar en un dels mercats més variats de la ciutat, per remenar entre les antiguitats, la roba a preu de saldo o els articles per a la llar. "La gent no acaba d’entendre per què ha de fer cua si, un cop a dins, el mercat es veu buit", apunta la direcció del recinte. Els comerciants, tot i que respecten i entenen les mesures, tampoc no troben gaire sentit a tenir un aforament tan baix.

"Quan la gent entra, els aforaments deixen de tenir sentit, perquè no podem obligar a mantenir les distàncies. Si volen estar tots a la mateixa parada, mirant i xerrant, no ho podem impedir", reflexiona Josep Nebot, president de l’associació de comerciants i amo d’una botiga de mobles. Les dinàmiques en un mercat com els Encants són difícilment canviables. Els articles es toquen i remiren de prop, i les distàncies de seguretat són complicades de mantenir si hi ha més de dues persones interessades davant d’una parada que ven bijuteria o música.

"Avui no hi havia res de bo, però demà, ves a saber"

Des de la tercera planta del mercat, ubicat des del 2013 a l’edifici dissenyat per l’equip d’arquitectura b720 a la plaça de les Glòries, es veuen passadissos pràcticament buits i d’altres atapeïts a causa de parades que desperten més interès. Parades com la de l’Abdul. Aquest algerià fa 30 anys que està al mercat, venent mercaderies que aconsegueix a les liquidacions d’estocs de botigues o quan s’assabenta de pisos que han de ser buidats arran de la mort de l’inquilí. Fa alguns anys, però, que es va especialitzar en la música: tot de vinils i CD de segona mà suposen un reclam per a clients habituals, com en Ferran i el Miquel, dos jubilats que passen diversos dies per setmana per aquesta parada, a la recerca de tresors musicals. "Avui no hi havia res de bo, però demà, ves a saber", diu en Miquel, al bell mig d’un grup de sis homes que bussegen entre discos de Madonna, Nino Bravo o Nirvana, amuntegats en poc menys de dos metres quadrats.

"A casa només t’ho porta Amazon!", exclama l’amo d’una parada de mobles antics a un client que demana si li poden enviar a domicili l’armari que acaba d’adquirir. Les dinàmiques de compra han canviat durant els darrers anys, i més encara arran de la pandèmia. "La compra per internet i les grans marques suposen una competència molt forta per a nosaltres", assegura la direcció. La covid ha agreujat una crisi que feia anys que s’anunciava: els tancaments i les restriccions han estat "l’estocada final". Avui, el 10% de negocis ja han tancat i el 25% estan en traspàs. I gairebé un terç dels paradistes que resisteixen han tingut problemes o han demanat moratòries en el pagament dels cànons.

El mercat dels Encants no va poder reobrir fins al 24 de juny del 2020

És el cas de l’Abdul, que viu amb quatre fills a Santa Coloma de Gramenet. Paga 600 euros cada tres mesos de cànon per la seva parada. Més la quota d’autònoms. "Estic ofegat. Només faig que donar-hi voltes. Amb l’aforament i els dissabtes que hem estat tancats, si he pogut cobrir costos ja m’he donat per satisfet", explica. I és que el mercat dels Encants no va poder reobrir fins al 24 de juny del 2020. Després, van estar tancats una setmana perquè se’ls va arribar a posar al sac dels centres comercials, quan se’ls va obligar a abaixar la persiana després de Nadal. Finalment se’ls va reconèixer que aquesta mesura havia estat un error, però poc després es va decretar el tancament de cap de setmana per a comerços no essencials.

Aquestes restriccions han deixat ferits molts paradistes, però també l’essència del mercat. "Els venedors tenen entre 40 i 50 anys de mitjana. Quedar-se a l’atur és molt dur per a ells. I això ho veuen els nostres fills, que no volen continuar amb el negoci. Treballar tantes hores i no poder-se assegurar un futur? Qui ho vol això?", reflexiona Josep Nebot. "Alguna cosa no estem fent bé si no podem protegir la qualitat de vida dels treballadors d’un mercat que fa segles que existeix", afegeix.

Amb tot, els Encants continuen sent un dels mercats de referència de la ciutat, amb l’energia i les sorpreses que ofereixen les parades. "Ho trobàvem moltíssim a faltar. Amb totes les restriccions no teníem clar si podíem venir, però som aquí", explica la Fina, que hi torna per primer cop des de l’inici de la pandèmia. Fa una hora que s’espera. Per comprar què? No ho sap. "Sorpresa. Déu dirà què hi trobarem avui".