La fotografia de les eleccions municipals a les Illes Balears comença a ser una polaroid que es desgasta i cau a trossos en tan sols dos mesos. I és que les esquerres estaven a punt d’anar-se’n de Nadal amb la sensació de poder revalidar les alcaldies conquerides al tsunami electoral de 2015. Però les eleccions andaluses van trasbalsar tot el panorama polític i els consistoris d’esquerres tremolen amb la possible entrada de VOX. A més a més, el renovat entusiasme de les bases populars i taronges contrasta amb l’ambient de desmobilització de l’electorat d’esquerres. Els votants de Podem, per les baralles internes a Madrid i la marxa del sector Anticapitalistes; o els de MÉS (esquerra sobiranista, similar a Compromís), perquè perceben una certa manca de contundència en polítiques ecologistes i de control del turisme.

El recent anunci bomba de l’expresident de les Illes José Ramon Bauzá, abandonant el PP en desacord per la política lingüística de l’actual direcció -més regionalista, però en cap cas catalanista-, ha estat el darrer moviment sorpresa que torna a alterar el tauler de joc. Si Bauzá s’alia amb VOX, evidentment, la imatge pública de la ultradreta millorarà en el seu perfil de governabilitat.

Però fixem-nos en la fotografia actual del poder municipal a l’arxipèlag. D’on venim? Actualment, el tripartit d’esquerres -PSIB, Podem i MÉS- governa a la immensa majoria de municipis de les quatre illes. Només El Pi -petit partit de regionalistes conservadors- els fa competència, amb un grapat d’alcaldies a pobles de Mallorca -unes amb suport del PP, d'altres de l’esquerra-. I el PP? Els populars van quedar arrasats pel tsunami de 2015, en el que l’electorat d’esquerres no es va deixar ningú a casa seva, en l’afany de fer fora el govern extremista de José Maria Bauzá. Alhora, les bases més regionalistes dels PP no connectaven amb l’obsessió bauzaniana contra la llengua catalana (com el decret de trilingüisme a les escoles, el famós TIL) i aquell dia se’n varen anar a la platja. Ara bé: molt pot canviar el 26 de maig.

El cinturó de Palma, la via d’entrada més fàcil per a VOX

Els municipis on l’esquerra podria perdre el control amb més facilitat són, a hores d’ara, aquells del cinturó de Palma, amb més forta presència de migrants espanyols treballant en el sector de l’hosteleria i d’altres: Calvià, Marratxí i Llucmajor. I és que és aquí precisament on més factible sembla l’entrada de VOX als consistoris. Els socialistes serien els que més tenen a perdre, ja que també són feus de votant socialista castellanoparlant. El calvianer Alfonso Rodríguez i el llucmajorer Gori Estarellas, doncs, hauran de batallar fort per tal que els donin els números per revalidar la vara de comandament. A Calvià, a més a més, la coalició entre Esquerra Unida i MÉS (Esquerra Oberta) ha viscut darrerament alguns estira-i-arronses interns.

De les grans alcaldies, el PSIB encara podria lluitar per retenir Eivissa ciutat (Rafel Ruiz). Malgrat això, les esquerres estan molt atomitzades en aquesta illa i podrien deixar caure la resta d’alcaldies (malgrat totes siguin petites). Menorca, en canvi, és l’illa on l’esquerra sempre resisteix millor, fins i tot sota governs autonòmics del PP. Per això, creuen que podrien retenir les dues grans viles -Maó i Ciutadella-, tant pels resultats del nacionalisme menorquí com pels dels socialistes.

De fet, el PSIB és justament el que millor sembla que aguantarà el nombre de vots respecte 2015: per una banda, perquè fa quatre anys ja van fer el seu mínim històric i es considera que han arribat al seu sòl electoral. I per l’altra, perquè les polèmiques ecologistes (el moviment antiautopista) no són de massa d’interès pel seu electorat (o almenys no determinants). Els esforços també podrien fer retenir l’alcaldia d’Inca (Virgilio Moreno). Precisament a Inca s’ha viscut aquesta setmana una extravagant maniobra: el PP substitueix la seva candidata a l’alcaldia, la independent Mar Nicolau, després que es filtrés que durant el referèndum de l’1 d’Octubre va criticar les càrregues policials. "No és una Espanya de la qual sentir-se orgullosa", havia dit.

Manacor i altres pobles que podria mantenir El Pi

També es dona per fet que serà molt difícil recuperar Manacor, que l’any 2015 es va aconseguir de manera temporal. Les esquerres van guanyar per majoria relativa, així que per fer fora el PP es van veure obligades a negociar els vots d’El Pi (com dèiem, suma de regionalistes exPP i les restes de l’antiga Unió Mallorquina, de centredreta moderada). Per primera vegada en la democràcia, arrencava una legislatura governada per les esquerres. I i no pas liderada pel PSIB, sinó amb la nacionalista MÉS com a sòcia gran i els socialistes en inferioritat. Però l’alegria progressista durà poc: cinc mesos. I és que una crisi va fer canviar d’opinió i els vots d’El Pi es varen girar contra l’equip de Govern i van propiciar la tornada del PP, en coalició amb els mateixos regionalistes.

Altres alcaldies d’El Pi són Felanitx i Sant Joan, que els regionalistes esperen mantenir mitjançant pactes. Les expectatives havien estat molt bones fins fa poques setmanes, amb enquestes que els hi donaven un estiró de vot als municipis de Mallorca i un petit creixement als de Menorca i Eivissa, on no tenen gran implantació, atès que en part venen a ser els hereus polítics de l’extinta Unió Mallorquina.

La batalla per Palma: mantindrà el batle Noguera el seu tiró electoral?

Tanmateix, la joia de la corona és Palma. Un municipi on té moltes opcions d’entrar-hi VOX, qui ha optat per Fulgencio Coll, excoronel en retir i ben vist en el món conservador de Palma. No és precisament un perfil jove i modern. Però no sembla un freak, sinó que és un perfil respectat i allunyat del cunyadisme del que VOX ha fet ostentació fins ara.

Tan ben considerat que fins i tot el seu principal rival electoral, el candidat del PP Mateu Isern, li va donar la benvinguda quan va transcendir el nom de Coll: "És un luxe per a la política que gent amb aquesta trajectòria, amb aquest perfil, es vulgui incorporar a la política, tant de bo hi hagués molts més Fulgencio Colls". I tan intenses foren les lloances que l’endemà hagué de sortir a negar que volgués pactar amb VOX. "Crec que amb el nou PP de Pablo Casado no fa falta Vox", va dir.

Mateu Isern i Magda Duran, dirigents del PP a Palma. PP

Unes sortides de to que recorden el Mateu Isern de la legislatura de 2011 a 2015, quan fou alcalde de Palma amb una certa fama de vers lliure del PP. La mateixa que li costà l’enemistat amb José Ramon Bauzá i l'apartà de la candidatura a la reelecció. Però el triomf del sector regionalista, encapçalat per Biel Company, actual cap del PP i candidat al Govern Balear, l’han retornat inesperadament a la política palmesana. Darrere seu deixa el cadàver de Magda Duran, de la qual es considera que no ha tret prou punta de fer oposició.

Se la pot veure sovint a Ca la Seu, un bar del casc Antic de Palma proper a l’ajuntament, fent una cervesa amb Marga Prohens, portaveu del PP al Parlament que tampoc encapçalarà la llista autonòmica. Però la candidata caiguda no té males paraules: "Estic convençuda que el candidat que ha triat el partit és millor que jo, sinó no hauria estat així". No és probable que el seu futur passi per acompanyar Isern de tiquet electoral a Cort i baixar a la segona posició. Però hi ha més institucions i els conservadors oloren la possibilitat de tornar al poder. Malgrat que Isern fos considerat més moderat, ja ha fet saber que si governa, tornarà el castellà als Premis Ciutat de Palma. Definitivament, està recol·locant el seu discurs, fins ara més moderat, en línia amb el de Pablo Casado.

A Palma també és on millor es va notar el quasi-sorpasso de MÉS al PSIB el passat 2015, quan el candidat socialista José Hila es va veure obligat a repartir-se la batlia amb el nacionalista Toni Noguera, a raó de dos anys cadascú. Ara les tornes han canviat i l’optimisme a les fileres ecosocialistes ha davallat, des de les eleccions andaluses. Cal afegir les polèmiques ecologistes i turístiques, simbolitzades en l’ampliació de l’autopista de Llucmajor a Campos. Tanmateix, si algú ha marcat més perfil propi ha estat precisament Noguera. Per això, s’espera que el possible descontent de vot cap a MÉS no tingui tanta afectació a Palma.

Una candidatura avalada per la CUP es postula a Palma

Però si es donés un cert càstig a MES, qui teòricament el podria capitalitzar (més enllà de l’abstenció) és la Crida per Palma. Es tracta d’una candidatura municipalista que compta amb el suport extern de la CUP i que està dirigint crítiques a la línia de flotació de MÉS en ecologisme, turisme i memòria històrica. Després d’una tímida especulació sobre si es presentaria alguna candidatura al maig de 2015, aquesta opció es descartava alhora que sí que es decidia fer néixer oficialment la CUP Palma. Ara donen suport a la Crida per Palma.

Una trobada de la Crida per Palma. CRIDA per Palma

La seva presència no ha caigut bé en fileres ecosocialistes, que es defensen assegurant que no hi ha motiu per no votar MÉS a Palma, ja que no tenen res a veure amb les polèmiques urbanístiques de nivell autonòmic. La resposta de l’actual alcalde, Toni Noguera, és claríssima: "No veig gens factible que obtenguin representació". Actualment, es considera que l’entrada a Cort voreja un mínim de 8.000 sufragis.

Un altre partits que podrien accedir representació és El Pi, que ha apostat per tirar de Josep Melià -una persona relativament coneguda-, per intentar estrenar-se a una plaça difícil pels regionalistes, ja que tenen els seus feus als pobles mallorquins d’interior. És una incògnita si Melià aconseguirà asseure’s al saló de plens de Ciutat, però tot i entrar-hi, tot apunta que la seva influència serà molt menor que al Parlament, on fan de partit frontissa i podrien ser determinants el 26-M.

Finalment, l’exdiputada del PP Aina Maria Aguiló va presentar fa uns setmanes una nova marca electoral municipal, Sumam. Aguiló va partir del PP en protesta per la "tebiesa" en les polítiques lingüístiques defensades per Biel Company. Alineada amb les tesis de l’expresident José Ramon Bauzá i l'encara més dretà exbatle de Calvià, Manuel Delgado, s’especula amb la seva unió en una mena de lobby de rebotats amb el PP. Sobrevola, evidentment, la temptació de negociar amb VOX. Si fos així, el potencial d’aquesta dreta "a la dreta del PP" no seria menyspreable.