L'epidèmia silenciosa dels ultraprocessats: "Em van oferir galetes després d'operar-me d'apendicitis"

Begudes ensucrades, galetes, brioixeria industrial, patates fregides, precuinats, pizzes, iogurts amb gust o cereals d'esmorzar. L'evidència científica ja ha fet la feina: el menjar ultraprocessat mata. Les dades no menteixen. La revista mèdica britànica The Lancet va dedicar no fa gaire un especial de tres articles a aquest assumpte, analitzant dades procedents d'enquestes de 1990, 2000 i 2010. Alerta spoiler: Espanya es troba entre els que més han incrementat el consum d'ultraprocessats, triplicant-lo en les darreres tres dècades. I no sols això: també encapçala l'augment de calories procedents d'aquests aliments, passant d'aportar un 11% a un 32% de la ingesta diària.  

Les xifres fan pensar. Només cal abaixar el permanent teló de fons: un altre estudi publicat el 2018 al British Medical Journal va relacionar un increment del 10% en el consum d'ultraprocessats amb un 12% més de risc de càncer, especialment de mama. També n'hi ha de més directes. L'American Journal of Clinical Nutrition va concloure el 2020 que aquells que abusen d'aquests aliments tenen un 58% més de probabilitat de morir per malaltia cardiovascular i un 26% més de risc de morir per qualsevol causa.

Molts números i investigacions, però què és exactament el menjar ultraprocessat? Laura Rojo, farmacèutica, nutricionista i xef especialitzada en cuina saludable, explica a Público que es tracta d'aliments amb molt pocs nutrients. "No és només que aportin calories buides, sinó que solen ser molt pobres en vitamines i minerals, i molt rics en sucres lliures, greixos saturats i refinats, additius, aromatitzants i farines ultraprocessades". Rojo afegeix que l'objectiu d'aquests productes és que qui els consumeix acabi menjant més, de manera més ràpida i desconnectat dels seus senyals naturals de fam i sacietat. "Ens omplen, però no ens nodreixen".

Laura Rojo, nutricionista: "Un consum elevat d'ultraprocessats es relaciona amb un risc més gran de malalties metabòliques i cròniques"

Quins són els riscos per a la salut? L'experta adverteix que "un consum elevat d'aliments ultraprocessats es relaciona amb un risc més gran de malalties metabòliques, com obesitat, diabetis o fetge gras, així com de patologies cròniques com la hipertensió i problemes cardiometabòlics". Així mateix, alerta sobre com aquests productes afecten la regulació de la gana: "La seva textura, gust i ràpida absorció provoquen pics d'insulina i resistència a aquesta, dificultant l'adopció de dietes nutritives i saludables". A més —recalca— generen alteracions a la microbiota intestinal i digestiva i contribueixen a la inflamació crònica, entre altres problemes.

Com identificar-los? "Un aliment és ultraprocessat quan la seva llista d'ingredients és molt llarga i està plena d'elements que no faries servir a casa: additius —molts identificats pel seu número E—, estabilitzants, colorants, emulsionants o midons modificats", completa la nutricionista. "Són senyals que el producte ha estat industrialment manipulat i no aporta valor nutricional real".

Són a tot arreu: supermercats, botigues d'autoservei, cadenes de menjar ràpid… Però no cal anar tan lluny. Els trobem en les pauses de la feina, a les escoles, a les llars, i fins i tot als hospitals. Aquí hi ha el quid de la qüestió. L'Andrea té 26 anys i, en tot just un any, ha passat dues vegades pel quiròfan: primer per apendicitis i després per bartolinitis, ambdues intervencions relacionades amb inflamacions. Després de despertar-se de l'anestèsia, la seva dieta hospitalària era tova i adequada. Però el problema va arribar amb les postres, l'esmorzar i el berenar: galetes i iogurts ensucrats. "Venia d'una operació per inflamació i els ultraprocessats fan exactament això, inflamen. Empitjoren la recuperació d'algú que acaba de ser operat", relata a Público. La jove assegura que no va consumir cap d'aquests productes, encara que veia servir-los a altres pacients i observava com les màquines expenedores de l'hospital eren plenes d'ultraprocessats. "Caldria redissenyar els menús, basar-los en nutrició real. Sovint els hospitals opten pel més barat i, en ocasions, ni tan sols el més barat és significativament distint d'alguna cosa més saludable", raona.

Consum combat els ultraprocessats  

Es podria parlar d'una epidèmia silenciosa? Potser sí. No serà perquè les alarmes no fa temps que sonen. Així ho van corroborar aquest dimecres des del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Pablo Bustinduy va anunciar la retirada d'ultraprocessats dels menús que s'ofereixen a infants i adolescents ingressats als hospitals. El text en què treballen, amb la cartera de Sanitat com a coproponent, també limitarà la presència d'aquests aliments a les cafeteries i menjadors infantils oberts al públic dins dels centres hospitalaris.

Fonts de Consum confirmen a Público que les restriccions s'aplicaran a aquells ultraprocessats amb una composició típicament industrial —ingredients molt transformats, additius i perfils nutricionals carregats de sucres, sal o greixos saturats—, és a dir, productes com snacks, brioixeria industrial, refrescos o galetes. "No es prohibeix cap categoria d'aliments o begudes", precisen. "Allò que establim són límits estrictes als nutrients que no haurien de contenir. Les versions més saludables, amb millor perfil nutricional, podran complir els criteris. És, de fet, un incentiu perquè les empreses reformulin i millorin els seus productes".

La mesura segueix l'estela del Reial decret de Menjadors Escolars Saludables i Sostenibles, aprovat pel Govern espanyol l'abril de 2025, que va garantir que els menús d'escoles i instituts complissin amb les recomanacions d'organismes científics com l'OMS o l'AESAN. Amb un objectiu similar, aclareixen, el nou decret "fixarà criteris mínims de qualitat nutricional i sostenibilitat, orientant la contractació, adquisició i oferta d'aliments i begudes en aquests centres".

Relacionado con este tema

Què suposa la pesta porcina africana a Catalunya?

Públic

A l'abril ja s'havia avançat la intenció de l'administració: impulsar una alimentació més saludable en els centres, amb més presència de fruites, verdures, peix i llegums, i amb una aposta clara pels productes de temporada i d'origen ecològic. La mesura afecta totes les escoles públiques, concertades i privades que imparteixin ensenyament des del segon cicle d'Infantil fins a Batxillerat i Formació Professional de grau Bàsic i Mitjà. Concretament, va establir que les fruites i les verdures s'han de servir diàriament, assegurant que almenys el 45% siguin de temporada. A més, els centres hauran de destinar almenys dos plats al mes —o el 5% del pressupost d'aliments— a productes ecològics.

Menús sota sospita  

La nova política d'alimentació saludable arriba després d'anys d'advertiments i denúncies. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va alertar l'any passat d'un excés de plats precuinats i de desequilibris nutricionals als menjadors escolars, instat a revisar els menús. També va denunciar la mala qualitat del menjar als hospitals, el risc de desnutrició i la necessitat de millorar l'alimentació com a part integral del tractament. La Plataforma de Infancia va advertir el mateix any que nou de cada deu anuncis d'aliments adreçats a menors promocionen productes poc saludables. Per la seva banda, FACUA (Consumidors en Acció) a Andalusia va presentar denúncies per "greus irregularitats" en menús escolars d'alguns càterings, assenyalant menjar en mal estat i de baixa qualitat.

Les associacions de mares i pares també es van sumar a les protestes. La CEAPA va reclamar menús més saludables, amb menys ultraprocessats i més productes frescos i de proximitat. Ecologistes en Acció es va implicar en informes i campanyes per una alimentació escolar sostenible. Així mateix, la iniciativa "5 al dia" va aplaudir el nou decret que reforça el consum de fruites i verdures i limita ultraprocessats i refrescos a escoles i instituts.

També hi entra en joc l'ordre de prioritats. Cal recordar que, en plena pandèmia, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va decidir substituir els serveis habituals de càtering dels menjadors escolars per menús subministrats per cadenes de menjar ràpid —entre elles Telepizza, Rodilla o Viena Capellanes— per alimentar menors de famílies vulnerables. La mesura va desfermar una onada de crítiques de nutricionistes, associacions, mitjans i partits polítics, que advertien que substituir menús equilibrats per menjar ràpid podia comprometre la salut infantil. Finalment, la pressió va portar l'Executiu popular a fer marxa enrere.