Famílies d'arreu de Catalunya han d'haver rebut aquest divendres, 27 de maig, el popular correu que corrobora, o no, si els seus infants que comencen el camí en el sistema escolar a partir d'Infantil 3, I-3 (l'antic P-3), el curs vinent ho faran a un centre educatiu de la seva elecció o encara no tenen cap d'assignat.

Des d'ara i fins a l'1 de juny, s'obre un període per ampliar les peticions originals i demanar places en centres que en tinguin de disponibles, en el cas de no haver accedit a cap plaça de les escoles demanades o que es tracti de sol·licituds en les quals s'ha marcat expressament que es vol una assignació d'ofici.

L'angoixa de l'arribada de la notificació és fonamentada: després del primer sorteig de la preinscripció escolar a mitjans de maig, més de 200 famílies de l'Eixample de Barcelona semblava que es quedaven sense una plaça confirmada. En aquesta situació es trobaven també 74 famílies de Gràcia i el dèficit de places arribava fins a 119 a Horta-Guinardó, explica la Plataforma Proeducació Pública i de Proximitat (PPEPP), un grup de famílies unides per la millora del sistema d'educació públic a Barcelona.

I és que a mitjans de maig, a l'espera de la llista definitiva, van començar a organitzar-se, com passa des d'anys enrere, per denunciar el fet de no aconseguir la plaça allà on l'havien demanada i que implicava no garantir una escola pública, de qualitat i de proximitat per a tothom.

La mateixa situació es detecta a altres ciutats. Per exemple Badalona on algunes famílies van iniciar fa unes setmanes enrere una recollida de signatures assegurant que 118 infants s'havien quedat sense plaça. "Fa més de dues dècades que les famílies de Badalona reclamen solucions a la manca estructural de places d’ensenyament públic a la ciutat. Aquest any, ens trobem en la següent situació: les zones educatives 1, 4 i 6 tenen un dèficit de més de 50 places públiques per a P3 (I3). Pel que fa a primer d’ESO (passa el mateix amb l'accés als instituts en el primer curs), a les zones A i B, la ciutat té un dèficit de més de 60 places, comptant, fins i tot, els centres concertats", asseguren els impulsors de la campanya.

Desgast emocional durant l'espera

En Jordi Aubia, delegat del districte de Sant Andreu de la PPEPP a Barcelona, és un dels qui aquest divendres esperava amb temor el missatge. Ara, respira una mica més tranquil després de saber que finalment té plaça. De moment, desconeix quin és el centre on portarà el seu menut l'any vinent, una informació que no arribarà fins al 10 de juny. Això els provoca, tant a ell com a moltes famílies, una "angoixa constant i opaca" que perdura des de l'inici d'aquest procés "desgastant i emocionalment llarg", el març del 2022. "Es tracta de l'educació del teu fill. Per tant, vols la millor proposta segons les teves creences i opinions, ja que condicionarà els pròxims nou anys de la seva vida i de la família que hi ha al darrere", detalla.

L'objectiu de la plataforma és garantir l'educació pública i de qualitat tenint en compte el factor proximitat. Entenen que no tothom pot accedir a la primera opció perquè l'oferta ordinària és "limitada", però alhora exposen que si no hi hagués "centres de primera i de segona", aquesta problemàtica quedaria resolta.

"Cal actuar des del Consorci d'Educació de Barcelona i del Departament d'Educació per una educació igualitària", recalca Aubia, que assenyala que són les que tenen la potestat per redirigir el projecte educatiu i als professionals de les escoles públiques amb menys valoració dels barris. N'és un exemple la zona de l'Eixample Esquerra, el delegat fa palès que les propostes educatives fa uns anys eren "deficients", encara que actualment estan en fase de creixement i progrés. "L'Eixample és un barri amb molts infants i poc espai i, per això mateix, és una de les zones més afectades", manifesta.

“Una mala planificació de l’oferta de places”

Un dels factors que explica enguany aquest dèficit de places ordinàries en centres públics a Barcelona és la decisió presa pel Consorci d'Educació de la ciutat, que va optar per reduir la ràtio d'alumnes per línia de 25, tal com fins ara, a entre 21 i 23 per classe, amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'educació dels infants. Des de la Plataforma comprenen que això significa comptar amb més recursos per alumne, però malgrat aquesta decisió pròspera, consideren que no obrir noves línies en centres educatius públics suposa una "mala planificació de l'oferta de places". Així ho van anunciar a una carta dirigida al Departament d'Educació i al Consorci d'Educació de Barcelona. De fet, segons l'oferta inicial publicada a l'inici del procés a Barcelona s'oferien 5.761 places a escoles públiques i se'n van sol·licitar 5.977. D'altra banda, l'oferta inicial anunciava 6.253 places a centres concertats, mentre que hi ha 4.775 sol·licituds rebudes.

Manifestaven també que la nova mesura "afavoreix les escoles concertades", les quals han pogut mantenir les ràtios malgrat que la seva demanda, és inferior a la dels centres públics. En aquesta línia, demanen prioritzar i garantir l'accés a l'escola pública de proximitat al màxim nombre de famílies possibles, a més de demanar que obrin noves línies a altres centres públics que puguin tenir l'espai i els recursos necessaris.

Les escoles concertades també s’escullen a la mateixa llista de preferències. Aubia assenyala que cal tenir en compte el seu pes a l'hora de decidir on va cada infant. Denuncia que, sovint, pares i mares escullen la concertada per "assegurar-se la plaça" i fer front "a la por de quedar-se sense opcions". Sí que és cert que hi ha pares que per les seves creences i valors en una educació concreta l'escullen per davant de la pública, però lamenta que no sempre és així. A la carta, recorden que famílies treballadores que no obtenen la plaça a un centre públic de proximitat poden tenir dificultats per conciliar l'àmbit laboral i familiar. Assenyalen que algunes escullen la concertada per la llunyania en què es troba l'escola que se'ls ha atorgat. A més, posen de manifest que portant-los a un centre que no és públic, renuncien en molts casos a una educació laica com voldrien i els suposa un cost econòmic addicional.

La resposta institucional

A tot plegat, denuncien que el procés és molt "poc transparent" i que durant mesos les famílies no tenen notícies de quin és el punt on es troben les seves sol·licituds, fet que contribueix a augmentar la incertesa i al malestar per la intriga que tot el cicle suposa. Fins al dia 10 de juny no coneixeran de ben cert les places definitives ni el lloc assignat, així com la llista d’admesos i d’alumnes en espera. Aquest fet perpetua i dispara les preocupacions sobre el futur educatiu dels infants. Tot i això, fonts del Departament d'Educació asseveren que el procediment encara està en marxa i que encara no es pot definir l'oferta final de grups. Per tant, caldrà esperar que es tanqui el procés per conèixer com han quedat les places definitives.

D'altra banda, Aubia assenyala que des del Consorci els van assegurar dilluns en una reunió que cap infant es quedaria sense opcions i que es garantiria que tots poguessin arribar a l'escola amb un recorregut de no més de 15 minuts a peu. Si hi ha un cas molt concret, els van prometre estudiar-se'l i que, si la solució genèrica no és vàlida, en buscarien de particulars segons les situacions personals.