Público
Público
Únete a nosotros

L'especulació urbanística amenaça un projecte de persones amb diversitat funcional

El propietari de l'Ateneu Divers anuncia la venda d'un local gestionat per persones amb mobilitat reduïda i discapacitat intel·lectual. L'associació Caliu de persones demana un espai per seguir duent a terme la seva activitat. Usuaris, familiars i treballadors pressionen l'Ajuntament de Barcelona perquè els cedeixi un local adaptat

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Els usuaris de l'associació Caliu es convoquen a l'Ateneu Divers per demanar un espai digne pel seu projecte. Maria Rubio

A l’Ateneu Divers, al carrer Pàdua de Barcelona, s’hi ha fet la presentació de poemaris de l’escriptora Bel Olid, concerts del cantautor Cesc Freixes, o la projecció del documental d’Ester Quintana. Com a qualsevol altre ateneu, veïns de tota la ciutat s’hi apropen per gaudir d’alguna de les activitats culturals que s’hi celebren. Però el Divers no és com qualsevol altre ateneu: "Quan algú arriba aquí li pots veure la cara rara. Veus com s’asseu a un racó sense dir res... Intentem fer-li una mica d’acollida. Ara, quan surten la cara és una altra i s’ho passen bé".

Ho explica Rubèn Sánchez, educador de l’associació Caliu de persones amb diversitat funcional i discapacitat intel·lectual. Són els usuaris de l’entitat els que gestionen l’espai, on també despleguen tota la seva activitat. Ara el propietari del local se’l vol vendre i la feina de 28 anys de Caliu està en perill, així com el projecte de vida de les 150 persones que en formen part.

Aquest dimecres s’hi han convocat treballadors, usuaris i familiars per explicar el seu cas, gravar un vídeo i començar a fer-ne difusió. Entre la cafeteria, les taules i el futbolí de l’entrada, el professor de ràdio grava amb una càmera, d’un en un, a tots els assistents: "Som barri, l’ateneu Divers no es toca", diuen. Ja fa cinc anys que l’associació Caliu va arribar a aquest baix del districte de Sarrià-Sant Gervasi per abocar-hi hores, diners i molt d’esforç: “Vam muntar tot el local gràcies a les famílies, a les activitats benèfiques amb l’entorn, per obtenir els recursos necessaris per fer obres i condicionar l’espai a totes les necessitats dels usuaris”, explica Sánchez. Ara competeixen amb un fons voltor que està interessat a comprar aquests metres quadrats al costat de la plaça Lesseps: "No hi tenim res a fer, està clar. Ens faran marxar: o se’l venen o ens pugen el lloguer fins a fer-nos fora". 

Sánchez reivindica la perspectiva de Caliu com el motor que possibilita fer de l’ateneu un espai d’apoderament per a les persones amb diversitat funcional: “Parlar d’oci o de lleure fa que la gent pensi en un públic infantil. No treballem amb infants. Si diem que fem oci, cultura, però que som un ateneu, ningú pensa en nens. Es tracta de dignificar el col·lectiu i que es visualitzin com a persones adultes de ple dret”, explica l’educador.

Coincideixen els familiars dels usuaris, que destaquen la capacitat del projecte per desenvolupar l'autonomia dels seus fills i germans: "D'ençà que va néixer el Roger, que he rondat per tot arreu. Pots anar a parar a projectes on hi ha diferents perfils de nanos, on només 'te'ls guarden'. No necessitem que ens guardin els nostres fills. Necessitem fer individus, que creixin", explica la Dolors Recio, mare d'un dels usuaris de Caliu.

Per a l’Ana Batllori i la Maria Botet, ambdues usuàries, el tancament de l’Ateneu Divers suposaria el tancament del seu principal projecte de vida: "La situació en la que estem és molt trista, molt crítica. Jo no em veig sense l’Ateneu", es lamenta Botet. Amb 26 i 29 anys respectivament, ambdues formen part de l’esplai de joves, una de les moltes branques d’acció de l’entitat, des del qual organitzen trobades que van des d’anar a prendre alguna cosa fins a omplir de cultura l’espai. Des de l'entitat, els educadors organitzen activitats de tota mena, que es plantegen des de comissions assembleàries on usuaris i educadors decideixen conjuntament com donar resposta a les inquietuds i necessitats de tot l'equip: anar al teatre, fer un curs de cuina o assignar acompanyants per atrevir-se a anar al gimnàs del barri són només uns pocs exemples del conjunt de la feina feta.

Fins i tot han fet dos documentals: Diferents, un repàs de la memòria històrica de la diversitat funcional des del nazisme fins l'actualitat, i Dones Diferents, sobre la feina que l'entitat desplega des de l'assemblea no-mixta de dones amb diversitat funcional. “És l’únic espai que tinc. M’agrada, m’agraden els companys i els acompanyants, aquells que més ens ajuden. Si el tanquen, estem disposats a sortir al carrer, a posar pancartes, a manifestar-nos", diu determinada Batllori.

El to vindicatiu és compartit per treballadors, familiars i pels companys de Batllori i Botet. La comunitat que forma l’associació Caliu està a l’espera de com avancin les negociacions amb l’equip d’advocats del propietari i amb l’Ajuntament de Barcelona, a qui interpel·len directament demanant un local fix i adaptat a les necessitats del projecte. Ara bé, cap dels implicats en l’ateneu està disposat a renunciar a la pressió des dels carrers, un compromís social que no s’acostuma a veure en el col·lectiu de la diversitat funcional: “Des de les mobilitzacions del 2007 i 2008, sota el lema 'Això sí que no', que no sortim al carrer. Què passa, que aquestes persones no tenen dret a l’activisme? Doncs els hi posarem un acompanyant per fer totes les accions. Estem disposades a fer-ho”, diu Sánchez.